Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

«L’evolucian dau discors dèu èsser constanta, tot coma a recèrca»

De collegians de Menton an fach una entrevista d'Almudena Arellano, del Musèu de Preïstòria

Musèu de la Preïstòria Stanislas Bonfils de Menton
Musèu de la Preïstòria Stanislas Bonfils de Menton

Entrevista d’Almudena Arellano, doctora en Estudis Preïstorics estacada al Musèu de la Preïstòria Stanislas Bonfils de Menton, per la classa de 6a del collègi Maurois de Menton.


Perqué avètz causit aquer mestíer?
 
Per curiositat dau passat.
 
 
Qu’es a vòstra foncian? 
 
M’aucupo d’e activitats pedagògique e ai de tèmas de recèrca pròpres.
 
 
Despui quant de temps?
 
Despui dau 1997.
 
 
Vos a sempre piasut a Stòria?
 
Ai sauput que faria arqueològa a l’atge de 12 annes. Despui ai tot fach per i arribar.
 
 
Qué vos piatz dintre aquer mestíer?
 
A varietat d’activitats. A descubèrta es una causa importanta, mas a transméter es tanben ben satisfasenta.
 
 
Despui quant de temps existe aquer musèu?
 
A primiera pèira fuguèt pausaia en-t o 1906. O musèu de Preïstòria regionala de Mentan, carriera Lorédan Larchey fuguèt inaugurat coma musèu municipal damb ja e colleccions d’e barme de Grimaldi, a u Bauces Rosses (toscanizat en Balzi rossi), a la frontiera damb Ventimilha, ent-o 1910.
 
 
Perqué ese stach creat?
 
O fondator es agut Stanislas Bonfils. Cercava un lueg per depausar, protegir e conservar e fruche d’u ses cavamentes ae barme de Grimaldi. A comuna de l’época financerà aquer projècte.
 
 
Que i ese d’expausat dintre o musèu? 
 
Tota a nòstra stòria dins un sens o mai larg. Despui u primíers òmes europèus qu’arriban dins o territòri dau futur Mentan 1 200 000 annes fa, fint a u darreires batèles engravats a Vilafranca au sécolo XXn.
 
 
Que i ese d’interessant e de specífico a la Stòria d’a nòstra regian?
 
A soa ancianetat. A riquessa e concentracian de vestigis dintre un spaci minusculo, que fa que confirmar l’atirança d’u òmes vèrs aquer bèlo lueg.
 
 
I san totpien de visitaires e d’ona vènan?
 
N’i a totpien. O musèu ese mal conoishut. Mas aquelu que vènan an un interès ben marcat per a Stòria. Tot o mondo ese representat, Euròpa, Àsia, Amèrica, Àfrica.
 
 
Coma interessar o mondo a Stòria?
 
En cercar de subjèctes accessíbiles e que u tòcan directament. L’evolucian de l’òme interèssa sempre mas non i ese solament aquò. Car variar au maximum dintre u tèmas prepausats per tocar un número mai larg de público que qué sigue o sen nivèl de conoishença.
 
Per aiçò car tenir-se sempre informat d’e darreires publicacions per far capir melhor e per donar d’elementes innovants. L’evolucian dau discors dèu èsser constanta, tot coma a recèrca.
 
Un visitaire que partirà sensa aver capit, serà un visitaire de meno dintre o futur e non buterà u enfantes de venir nimanco…
 
 
 
Inès, Ghizlene, Sofiane
Estudiants d'occitan al collègi Maurois de Menton


 
fffff fffff
 Jornalet a l'escòla

Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…
 
   




abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article