CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimenge, 18 d'agost

Actualitats

Dimècres, 23 de genièr de 2013, 03h00 Politica,Internacional,Environament,Economia

La guèrra de Mali e l’urani de Nigèr

Un tèrç de l’urani necessari per las 58 centralas nuclearas francesas proven de Nigèr


Comentaris Cap de comentari    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (8 vòtes)
carregant En cargar


Lo desèrt es vast e tenebrós, tèrra de legendas, qu’alimentan la paur e la desinformacion. Un dels motius importants per sosténer l’intervencion francesa en Mali es las resèrvas d’urani del sossòl del nòrd de Nigèr. Lo Sahèl de Nigèr e lo de Mali, país de toarègs, es un meteis territòri geografic, semidesertic, separat sonque per una linha sus las mapas qu’an dessenhada los colonizaires. E França o sap plan ben. Es ela que dessenhèt aquelas mapas. Après, i installèt d’industrias extractivas. La capitala de Nigèr, Niamey, es fòrça mai près de Gao, la vila toarèg del nòrd de Mali, a l’ora d’ara jos contraròtle islamista, que la quita capitala, Bamako.


Una donada importanta, d’un libre basic: Areva en Afrique. Une face caché du nucléaire français (Editions Agone & Survie, 2012), de Raphaël Granvaud. França a desvolopat la siá energia nucleara en justificant, falsament, l’independéncia energetica del país. Dempuèi 2001, que barrèron la darrièra mina d’urani francesa, la companhiá estatala Areva, lo gigant nuclear de l’Estat, a extrach una granda partida del combustible per las centralas nuclearas civilas e militaras del sossòl african, amb de consequéncias sanitàrias, ambientalas e socialas desastrosas pels ciutadans d’aqueles païses.
 
Un tèrç de l’urani necessari per las 58 centralas nuclearas de França proven de Nigèr. Una aportacion vitala per França, pr'amor que l’energia nucleara apòrta 80% de l’electricitat del país, un cas unic dins l’economia mondiala.
 
En Mali, uèi, çò que se passa objectivament es que l’avançada dels grops islamistas radicals, coma Ansar Ad Din, tant se son autentics coma s’agisson jos la bandièra de la convenença, es estada nefasta per la populacion locala. Sens cap de dobte. Aquò es aital. I a ja de centenats de milièrs de desplaçats. A l'encòp, an marginalizat los movements toarègs laics, de liberacion, coma l’MNLA (Movement Nacional de Liberacion d’Azawad), que, dempuèi l’independéncia en 1959-60, son en lucha per la libertat del lor pòble. E, a l'encòp, aquela avançada dels grops islamistas justifica, en principi, l’intervencion militara de França. Mas qualas son las vertadièras intencions de França? Que i a darrièr aqueles movements fondamentalistas? Que i a d’expansion islamista armada? I a d’interèsses mafioses o politics? Es impossible de calibrar. I a una nebulosa impenetrabla.
 
Cal dire, tanben, qu’en Sahèl i a una militarizacion creissenta, e non sonque a l’entorn dels interèsses franceses d’Areva. I a tanben d’investiments estatsunidencs e chineses, coma la dobertura, en 2010, de la mina d’urani chinesa d’Azelik, al nòrd de Nigèr, o lo montatge d’una “joint-venture” en 2005, entre Total, Sipex (filiala de l’argeriana Sonatrach) e Qatar Petroleum International, per l’exploracion de petròli dins lo bacin de Taudenni, al costat de Mauritània, entre d’autres.
 
En Africa occidentala, istoricament, l’influéncia de l’Estat francés e “Françafrica”, la màfia paraestatala neocoloniala, ramificada en un complèxe malhum d’entrepresas, de servicis secrets, politics, diplomatics, de companhiás de seguretat privada e de mercenaris, a pas jamai esitat a promòure de còps d’estat e de guèrras per assegurar las ressorsas impressionantas que n’extrai. Quand França, lo gendarma d’Africa, agís per la fòrça en s’emparant amb de concèptes coma “refortir la democracia” o “la seguretat de la region”, fa referéncia, en realitat, a la siá seguretat, que, dins aqueste cas, poiriá èsser l’energetica. A mai, lo sosten a las democracias africanas es invalidat per lo qu’a balhat a tantes dictators corromputs, e a tantes còps d’estat militars, per tot lo continent.
 
Ai contactat un dels melhors especialistas franceses, Raphaël Granvaud, autor del libre Areva en Afrique. Une face caché du nucléaire français (Agone, Survie, 2012), e de Que fait l’armée française en Afrique? (Agone, Survie, 2009). Li ai expausat los mieus dobtes e m’a suggeridas de pistas.
 
Per començar, a mes en question qualques uns dels arguments oficials que justifican l’accion militara francesa: de motius umanitaris, de proteccion dels sieus ciutadans expatriats, la demanda d’ajuda del president interimari de Mali, la retorica de “guèrra contra lo terrorisme” de G.W. Bush, “mai qu’inquietanta –çò a dich– perque autoriza totas las derivas, tant en França coma en Mali. L’estat d’urgéncia dins aquel país, per començar, a permés d’enebir totas las manifestacions dels movements antiimperialistas, çò qu’es estat escandalosament acceptat per l’ambaissador de França”.
 
Per çò qu’es dels interèsses economics franceses, a comentat: “I son, mas explican pas l’intervencion a eles solets. I a pas cap de dobte que lo poder politic francés e l’Estat-màger militar rasonan totjorn d’un biais regional, quand s’agís de la “rèire-cort” africana. Es la teoria del dominò e dels risques de desestabilizacion en cadena. Los risques pels païses vesins existisson vertadièrament. Los ostatges franceses a l’ora d’ara entre las mans d’Al Qaida del Magrèb Islamic son estats capturats en Nigèr, al còr dels interèsses estrategics franceses. La proximitat de las minas d’urani d’Areva constituisson, en efièch, a mon vejaire, una de las motivacions importantas qu’explican la viruléncia de la reaccion francesa”.
 
Lo nivèl actual d’extraccion d’urani en Nigèr es important, e mai las chifras de 2012 sián pas encara disponiblas, “mas la produccion a batut de recòrds, amb mai de 4000 tonas extrachas, mai d’un tèrç de la produccion mondiala del grop Areva. I a tanben la mina d’Imoraren, que serà la mai granda a cèl dobèrt d’Africa; mas se n’ajorna la dobertura constantament, e probablament l’activitat començarà pas fins que los prèses de l’urani remonten. Tota la produccion d’Areva va pas destinada solament a Électricité de France: Areva signèt un contracte, en setembre de 2012, pel porgiment de mai de 30 000 tonas d’urani dins lo periòde 2014-2035”.
 
Al delà de l’impacte de la decision, e de son eficacitat a cort o mejan tèrme, que qualifica tanben d’inquietanta, Granvaud soslinha, coma s’es ja passat d’autres còps, “lo reflèxe pavlovian de gaireben totes los mèdias e de la classa politica francesa en favor dels militars franceses. Las paucas criticas que i a agudas son estadas mai de forma que non de fons”, çò apondèt.
 

 
 
Xavier Montanyà 
Font: Vilaweb



publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris


I a pas cap de comentari




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: 468x60 Aran TV

Editorial

Lo drech de viure es pus important que totas las frontièras

Uèi, dimenge 18 d’agost, fa 18 jorns que l’Open Arms reten malgrat el mai d’un centenat de migrants socorreguts en marrit estat de santat. Enfin, lo naviri es arribat davant ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana

Jusèp Amiell prèire e escrivan aranés

Mn. Condò siguec hilh dera Renaishença Catalana
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Laurenç Revèst

    Via de Buelh a Pèunas a Valberg fins a Sant Laugier

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Xavi Gutiérrez Riu

    Baish Ador

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    La botiga de Macarèl a Sant Joan de Vedats (Montpelhierenc)

  • © Laurenç Revèst

    Dau castèu de Grimaud

  • 80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars). ©  Artusa Garavan

    80a annaia d’a fèsta dau limon a Menton, en lu Òrts Biovès (16 de febraro au 6 de mars)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Mentan

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Ferriòl Macip

    Manifestacion Anem Òc! per la lenga occitana. Montpelhièr 24 d'octòbre de 2015

  • Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012. © Cecília Hautefeuille

    Manifestacion Anem Òc, Tolosa 31 de març 2012

  • Goulamàs'K a Bordelha (Rebeiragués) lo 9 de julhet 2012

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • Sud Tolosan. © Franc Bardòu

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Creses que refusar de socórrer los migrants es racista?


37%



51%



12%



0%




Vots 41 vòtes

comentaris 1

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)