capçalera campanha

Actualitats

La Comission Europèa destapa per error lo prètz del contracte confidencial amb AstraZeneca

En plen conflicte a causa del retard inquietant de la liurason dels vaccins, una error informatica a desvelat que la CE a pagat a AstraZeneca 870 milions d’èuros

Una inatencion dels informaticians a destapat lo prètz del contracte de la Comission Europèa (CE) amb AstraZeneca per las vaccinacions. Dins l’encastre del conflicte entre la Comission e la societat farmaceutica, a causa del retard inquietant de la liurason dels vaccins, la CE a decidit de publicar lo contracte signat amb AstraZeneca, que se signèt lo 27 d’agost passat, mas amb tot plen de linhas censuradas per amagar cèrtas informacions. Mas ailàs, lo logicial Acrobat Reader a una opcion que permet de legir qualques fragments d’aquelas partidas raiadas en negre.
 
Un dels detalhs significatius que se pòt obténer amb aquel logicial es la soma totala que la Comission a pagada a AstraZeneca: 870 milions d’èuros. La chifra compren la valor dels vaccins (environ 534 milions d’èuros) e tot l’investiment de granda envergadura per son desvolopament (aperaquí 336 milions). Segon lo contracte, la companhiá farmaceutica pòt pas aver de pèrdas e, se los còstes de produccion e distribucion despassèson la chifra dels 870 milions, o devon notificar a l’avança a la Comission. Se l’excès despassa lo 20% de la soma establida, o caldrà justificar en detalh.
 
Lo logicial permet pas d’accedir a tot lo tèxt censurat, mas delà lo detalh del prètz s’i pòt legir que “la partida receptritz [la Comission] tractarà tota l’informacion confidenciala coma secreta e l’emplegarà pas, la copiarà pas ni la revelarà a de tèrces”. A mai, ditz que la Comission deurà “garentir la proteccion de l’informacion o documents confidencials amb lo meteis nivèl de proteccion que sa pròpria informacion o sos documents confidencials e, en quin cas que siá, amb la dilligéncia pertinenta”. La malescasuda informaticiana qu’a permés d’accedir a divèrsas parts censuradas del contracte poiriá aver mancat a aquelas clausulas de confidencialitat. Pus tard, sus sa pagina web oficiala, la Comission a escafat la version del document que conteniá l’error que permetiá d’accedir a la partidas censuradas. Ça que la, la version amb l’error es a virar dins los rets socials e un fum de mèdias.
 
 
De retards inquietants dels vaccins
 
L’UE deviá recebre entre 80 e 120 milions de dòsis pendent lo primièr trimèstre d’ongan, mas AstraZeneca a assegurat que ne pòt mandar, tot al pus, 39. Una donada qu’a pas brica agradat a Brussèlas, qu’a reclamat una partida de la produccion dels sits britanics e a restrench l’exportacion de las dòsis del vaccin que se produson dins lo territòri de l’Union.
 
 


abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Bandièra05 1180x150: SIDILLÀ

Comentaris

Dralf
3.

Adieu. Arrivi pas a comprene perque podon pas far public lo pretz dels vaccins

  • 3
  • 0
LECLERCQ Joan-Marc
2.

Franc a plan rason de soslinhar l'escandal d'una soma de sòus publics que deu estar "sercreta". Soi pas segur que s'agisca d'una error mes benlèu d'una accion d'un informatician que pensa tanben que lo secret pòt pas pertocar las finanças publicas.
Avèvi seguit l'entrevista d'un deputat europenc qu'avèva demandat aqueste contracte, mes que l'avèva recebut dambe linhas censuradas, en particular la clausa de responsabilitat en cas de gran malastre ...
Pas rassegurant tot aquò.

  • 9
  • 0
Franc Bardòu
1.

En plen conflicte a causa del retard inquietant de la liurason dels vaccins, una error informatica a desvelat que la CE a pagat a AstraZeneca 870 milions d’èuros : e ieu, non vesi perqué aqueste argent, pagat pels pòbles europèus se deuriá téner secrèt, coma quicòm de vergonhós, mentre que son los pòbles que pagan, e que donc an de saber quant pagan, a qui, e perqué !

870 milions per enriquir d'accionaris e èsser mal servits, fòrça mal ! Après aiçò, unes vendràn repotegar contra "los fonccionaris"…

  • 12
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article