Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Actualitats

La cultura es la clau

Los umans s’adaptan plan melhor a l’environament amb la cultura e d’un biais plan mai rapid que per mejan de la genetica

| Osama Shukir Muhammed Amin / Wikimedia commons
Ara los cercaires an trapat que la cultura seriá un factor fòrça mai important que la genetica per sadaptar melhor als cambiaments que patís nòstra espècia. Defièch, dos cercaires, Tim Waring e Zach Wood, après o estudiar, arribèron a la conclusion que los umans, a lora dara, sèm dins una transicion evolutiva plan especiala, perque la cultura seriá plan mai importanta per nòstra evolucion que la genetica. E aquò farà de nòstra espècia, tanben, un grop mai divèrs.
 
Segon l’estudi realizat per aqueles dos cercaires de l’Universitat de Maine, los umans s’adaptan plan melhor a l’environament amb la cultura e d’un biais plan mai rapid que per mejan de la genetica. L’aprendissatge, la practica d’aqueste e las competéncias umanas serián, doncas, plan mai utilas a long tèrme per l’èsser uman, mai encara que los cambiaments genetics.
 
Fins ara, lo factor cultural èra mespresat pels cercaires quand volián estudiar l’evolucion umana. Totun, la cultura seriá çò qu’ajuda d’un biais prigond l’òme a s’adaptar melhor a l’environament contemporanèu e a far créisser l’escasença de subreviure. E la cultura seriá un factor plan mai eficaç pr’amor qu’es mai rapida e flexibla.
 
Plusors rasons confirmarián aquela resulta: mentre que los cambiaments genetics sonque an luòc un còp cada generacion, la cultura pòt èsser apresa d’una manièra pus rapida e puèi pòt cambiar. A mai, l’eiretatge genetic es limitat als parents, mentre que la cultura pòt aver mai d’una font e l’escasença d’aprene dels autres es fòrça mai granda qu’aprene sonque dels parents. Coma resulta ara i a una evolucion culturala plan mai fòrta dins nòstra espècia. Plan mai que sonque per l’adaptacion genetica.

Una espècia unica dins lo Mond
 
L’estudi es publicat dins lo numeric Proceedings of the Royal Society B, e segon Waring “aquò confirma perqué sèm una espècia unica dins lo mond animal. Evolucionam a l’encòp d’un biais genetic e tanplan d’una faiçon culturala, e sèm totjorn que mai una espècia culturala e mens genetica”. A mai, segon aqueste cercaire, la cultura auriá entraïnat un nivèl d’agression mai bas, una màger cooperacion, e la capacitat d’aprene de la societat ont demoram. Pasmens, la cultura a de besonh de la genetica per contunhar.(Legissètz la seguida).



 
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.





abonar los amics de Jornalet

 
   

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
6.

M'agradaria qu'aquesta persona/as de Jornalet donàs la cara e non s'amagàs darriera de l'anonimat dels punts negatius. Q'uè as paur ? Què es que t'agrada mai l'incultura, la vulgaritat, lo leg, la laidor per la lenga d'Oc? Creses realament qu' atal es podrà recuperar la lenga ? Cal salvar la lenga culta e fina dels Trobadors. Aquestas fonetica amb -O finala, es una de las piège de las lengas latinas, solament n'i a una de mai òrre e es la fonètica francesa, la qual a influit negativament en part de la fonetica occitana

  • 0
  • 0
francesc palma
5.

L'evolucion de la lenga d'Oc a d'anar en favor de la cultura, de la lenga culta, dels trobadors. Non es pot anar en contra de la cultura, non es pot pensar que amb la fonetica d'anar per casa e parlar amb los amic, de taberna, ja està tot fet. La lenga perquè agi un prestigi e volga ser parlada per molta gent a d'aver finesa amb lo prestigi maxim de la cultura. Los enemics de l'Occitan son los diferents governs franceses, mas tamben aqueles occitan que s'aferran a los dialectismes, vulgarismes, a la genetica patuesa de la fonetica coma passa al daissar perdre las -A finalas atones etimologicas latinas e que sonen coma -O. Los gens e la cultura non sempre van parelhs e cal elegir per la evolucion de la lenga d'Oc l' evolucion per la cultural qu' es plan mai fòrta en la nostra espècia.

  • 1
  • 5
Franc Bardòu
4.

#3 Lo DGLO dona "Evoluir". Aquesta lectura de l'amic Sumien non m' a pas convençut. Un estandard es un estandard : non es pas mai "cadun çò sieu, coma li agrada". Sabi çò que ne m'a costat, al plan de l'escriptura literària. E lo primièr qu'o m'a fait tocar del det es estat En Jòrdi Blanc, un de mos editors, que non es de l'Academia Occitana.

  • 0
  • 0
Platon
2.

#1 E òc, parlam d'evolucion, non pas d'evolucionacion…

  • 2
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article