Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Cossi foguèt lo megalodon?

La sciéncia actuala sonque poiriá confirmar que lo megalodon foguèt una espècia escantida de làmia gigantassa que visquèt entre las epòcas del Miocèn e del Pliocèn

| Nobu Tamura
Malgrat que i aja agut divèrses estudis aquestes darrièrs ans sus cossí èra e cossí viviá la granda làmia preïstorica megalodon, encara ne manca fòrça per ne conéisser corrèctament e amb prigondor sa biologia. D’efièch, sabèm qu’Otodus megalodon foguèt la màger làmia que jamai visquèsse sus la planeta (fasiá aumens 15 m de longor). Mas aquò s’interprèta en foncion de las dents trapadas. Pr’amor que sonque es estat trobat de dents de megalodon e pauc mai.
 
Segon qualques cercaires, poiriá aver viscut coma o fa uèi la granda làmia blanca (Carcharodon carcharias). Mas i a un problèma: las dents de megalodon trobadas apertenon a un unic especimen. E segon plusors cercaires de l’Universitat de Riverside (Califòrnia), de l’Universitat DePaul (Chicago), e l’Universitat estatala de Forts Hays, n’i pas pro amb aquò. Se pòt pas dire d’un biais scientific cossí foguèt megalodon amb aquelas unicas dents.
 
Aital, la sciéncia actuala sonque poiriá confirmar que lo megalodon foguèt una espècia escantida de làmia gigantassa que visquèt entre las epòcas del Miocèn e del Pliocèn, çò es fa entre 15 e 2,6 milions d’annadas. Segon sas dents, poiriá aver fach entre 15 e 20 mètres de longor e per aquel motiu deviá èsser un predator dels pus perilhoses dels oceans d’aquela epòca. De segur, devorava de balenas e d’autres grands mamifèrs.
 
 
Una esqueleta de cartilatge
 
Mas l’esqueleta de las làmias es de cartilatge e doncas demorèron pas las esqueletas d’aquela làmia, franc de las dents. Mas i a de mai en mai de cercaires que pensan que benlèu foguèt pas res mai qu’una granda làmia, sonque un pauc màger. “La granda làmia blanca aperten a la familha dels Lamnidae amb d’autras làmias que son endotermicas (parcialament de sang cauda). E es per aquò qu’a pogut venir un grand predator, çò diguèt Kenshu Shimada, paleobiològ del departament de las sciéncias del Musèu d’Istòria Naturala d’Stenberg. Megalodon aperten pas a aquela familha mas qualques cercaires imaginèron que deviá èsser endotermic.”
 
Pasmens, un estudi nòu demòstra qu’auriá pas la forma descricha, mas una autra plan diferenta. Segon aquel estudi, se pòt pas restacar una làmia qu’aperten pas a aquela familha (Megalodon) amb l’endotermia. E doncas se pòt pas conéisser plan scientificament cossí foguèt realament lo megalodon.
 
Segon Jake Wood, de l’Universitat de Califòrnia a Riverside, “malgrat qu’Otodus megalodon poiriá èsser estat semblable a de làmias modèrnas, avèm pas de pròvas definitivas de sa forma definitiva. Tot çò que s’es dich fins ara del megalodon poiriá pas èsser res mai que d’especulacion. I a pas cap de pròva scientifica darrièra la descripcion actuala d’aquela làmia preïstorica” (Legissètz la seguida).




 
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion.  Podètz legir l'article entièr aicí.






abonar los amics de Jornalet



 
   

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
5.

#4 Atacas socialas espotissent un a un los dreits, bens e servicis del public (gagnhats penosament per de detzenats d'ans de lucha e de resiténcia al fascsime), demesiment de mai en mai velòci de las condicions de trabalh (e dels revenguts efectius ligats al trabalh), mesa en causa sistematica dels servicis publics, coma se costèssen tròp cars (mentre que l'objectiu de los que los critican es, d'una part, de baissar sempre mai los impòstes suls revenguts d'entrepresa e d'especulacion massisa e, d'autra part, de se compartir, entre accionaris privats, los domanis publics que pòdon èsser rentables), repression antisindicala e, d'un biais general, de las resisténcias socialas, violéncias policièras (i ai tastat personalament), tentativas de division al dintre de las classas popularas per la caça del boc-emissari, racisme de mai en mai ferotge travestit en islamofobia qu'enfalena a fascisme de rascle, e, restriccion dels dreits e de las libertats (la d'ensenhar la nòstra lenga, per exemple - i ai tanben personalement tastat, e mai qu'un pauc) : la violéncia sociala, politica e ideologica es pujada despuèi qualques ans a un gra rarament egalat. S'inscriu ela-meteissa dins una violéncia economica ligada als tressalhs de las crisis, a la pauretat que lo cresc ne va galaupant, al caumatge e al desclassament, a una precaritat que se generaliza e que se banaliza. 

Despertatz-vos : quand volètz una autra politica qu'aquela somsida capitalista en règla qu'es a mand d'abausar totas las civilizacions e totes los mitant vivents, quand ne volètz acabar amb ela e que una majoritat siá disent socialista n'es alara elegida dins las doas cambras e al governament, aqueles rascles d'elegits vos impausan, amb violéncia policièra inadmissibla (e denonciada, plan segur, per Amnesty International) una meteissa politica de mèrda que la dels precedents e dels seguents : una politica de lamiassa, de "carcharodon megalodon", tot bèl just. La sansonha que nos assadola, son los presicar capitalistas permanents que ne nos assucan totes los medias crompats e contrarotlats pels interèsses privats del CAC40 !

  • 3
  • 2
Lo gòfi que ten set
4.

E totjorn la meteissa sansonha ambe sos repossets que deurian èsser magics... mas assadola tot aquò !

  • 1
  • 2
Franc Bardòu
3.

#2 Lo capitalisme es a mand d'anientar lo mond, lo solet que nos coneissèm dins un espaci vvoid e glaçat. E l'évidéncia, tot çò que non es capitalista es, per vos, extremista : amb una logica d'ignorant en matèira politica coma vos aficatz èsser, non sèm tirats d'afar per far entendre rason als fòls que dominan lo mond, e que non pòdon de ges de biais imaginar cap relacion umana en defòra dels rapòrts de somission e de dominacion. Los fotuts tirans del sègle XX que pretendètz d'esquèrra extrèma, e que non èran de de brutas èbria de dominacion, elas tanben, los vos podètz gardar, plan sarats contra totes los autres tirans que non n'avèm res de fotre, ni de dreita, ni de pretenduda esquèrra. A sa fruita se coneis l'albre : de l'albre que non ne vendrà mai, de ges de biais, cap relacion e somission ni de dominacion, ieu, reconeisserai l'esquèrra, e aquí sonque.

  • 2
  • 3
Lo gòfi qu\'a set
2.

Achatz me aquel uèlh alupat, aquelas dents ponchudas, que revertan bucs, prestas per trissar menut tot çò que li passa dabans lo morre. Achatz me aquelas nadoiras talhantas coma lamas de razors, e aquel biais de somriure per vos agantar milhor e tchac ! Amarvit coma l’esliuç vos aganta e setz engolatz tant es lemfre de tot.

Segur aquela bestia fera es d’extrema esquèrra !

Mainatges vos daissatz pas seduzir per l’orre bestia fera, percanta en chimpa pecaire, tanben fugissetz cap a l’acès rescondut de Santa Rompelomina la manha divèssa nòstra que vos apara de tot e subretot de l’extrema esquèrra.

De ginolhons, clinatz –vos per asorar La nòstra Santa divèssa del ben.

  • 2
  • 3
Franc Bardòu
1.

La sciéncia actuala sonque poiriá confirmar que lo megalodon foguèt una espècia escantida de làmia gigantassa que visquèt entre las epòcas del Miocèn e del Pliocèn. Totun, cadun, los uèlhs ben obèrts, pòt constatar que n'existís encara un brave tropèl dins la finança internacionala…

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article