Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

Dobla ofensiva turca al Curdistan del Sud e Rojava

Una veitura atacada al sud de Kobanê
Una veitura atacada al sud de Kobanê | Rojava Information Center

Tèxte legit

L’armada turca mena una ofensiva aeriana e terrèstra contra de posicions del PKK al Curdistan del Sud (dins l’estat iraquian) dempuèi diluns 17 d’abril, del temps que divèrsas regions de majoritat curda e assiriana del nòrd-èst de Siria patisson l’intensificacion dels atacs en provenença de zònas contarotladas per Turquia.


L’ofensiva al Curdistan del Sud se centra sus las regions montanhosas de Metina, Zap e Avashin-Basyan, dins la zòna meridionala de la frontièra interestatala entre Turquia e Iraq, dins lo territòri d’aqueste darrièr estat, dins la província de Duhok de la region autonòma de Curdistan. Segon lo Ministèri de la Defensa turc, l’operacion se ten per evitar un atac de granda escala que lo PKK alestiriá contra lo territòri turc.
 

Dins los primièrs tres jorns de l’ofensiva, Turquia a reconegut la mòrt de dos soldats, e lo PKK la de sèt de sos combatents. Per contra, los dos adversaris asseguran que los mòrts de l’autre camp se comptan per desenas.
 
L’operacion militara se desvolopa dins la setmana après que lo primièr ministre del Curdistan del Sud, Masrour Barzani, e lo president turc, Recep Tayyip Erdoğan, s’amassèron a Istambol. Segon lo gabinet de Barzani, la reünion se centrèt suls aspèctes economics e comercials. Mas lo dimècres 20 d’abril, lo quite Erdoğan mercegèt lo govèrn del Curdistan del Sud, e tanben lo d’Iraq, per lor “sosten” a l’accion militara. De fonts consultadas per divèrses mèdias curds rapòrtan que tres milícias restacadas al PDK —lo partit conservator curd contrarotlat per la familha Barzani— sostenon, efectivament, l’operacion turca contra lo PKK.
 
Lo Ministèri dels Afars Exteriors d’Iraq a rebutat l’acusacion de collaborar amb l’ofensiva, a cridat a de consultas l’ambaissador turc e a afirmat que l’atac èra una “violacion de la sobeiranetat d’Iraq e una menaça per son integritat territoriala”.
 
Lo fach, totun, es qu’aquela “integritat territoriala” es violada dempuèi d’annadas, sens que las fòrças armadas iraquianas, ni mai las del Curdistan del Sud, ajan fach cap de movement per o evitar. Mai encara, Turquia manten sa preséncia militara dins lo Curdistan del Sud dempuèi los ans 1990 amb lo consentiment del PDK. Aquela preséncia s’es consolidada amb la bastison de 38 basas e destacaments. Turquia e lo PDK partejan d’interèsses economics e un enemic comun, lo PKK e, mai generalament, lo movement curd d’esquèrra.
 
 
Situacion de tension en Rojava
 
Turquia viòla tanben l’integritat territoriala d’un autre estat, Siria, ont manten doas zònas d’ocupacion dins las regions occidentalas e centralas de la partida nòrd del país. La zòna orientala (la region de Cizîre, o Jazira) escapa a son contraròtle: fa partida de l’Administracion Autonòma del Nòrd e l’Èst de Siria (AANES), un territòri autoproclamat autonòm dins Siria e que compren las tèrras de majoritat curda d’aquel país, çò que se coneis coma Rojava o lo Curdistan Occidental. Turquia a proclamat mai d’un còp que l’AANES —bailejada politicament e militarament pel movement curd d’esquèrra— deu èsser desmantelada perque, a son vejaire, es contrarotlada pel PKK a travèrs de supletius e d’organizacions restacadas, coma las milícias curdas de las YPG e YPJ e lo partit politic PYD.
 
Mentre que se desvolopa l’ofensiva al Curdistan del Sud, divèrsas vilas del nòrd-èst de Siria se tròban dempuèi qualques setmanas jos un atac intensificat de part de l’aviacion turca e de las milícias sirianas aliadas amb Turquia. Las fòrças aerianas turcas an efectuat plusors atacs amb de drònes, entre tant, contra d’objectius de la polícia de l’AANES, de las YPG e de las YPJ. De jornalistas locals denóncian tanben de bombardaments contra d’ostals de civils dins la vila de Kobanê:
 
Parallèlament, de milícias sirianas aliadas amb Turquia bombardan Ain Issa e Tel Tamr. Aquesta segonda vila se tròba dins la val de Khabur, un centre important de la minoritat assiriana.
   
 
Aquela intensificacion dels atacs contra de posicions curdas e assirianas arriba dins l’encastre d’una crisi grèva entre l’AANES e lo regim sirian de Bashshar Al Assad. Las fòrças sirianas assètjan dempuèi 40 jorns los quartièrs curds de Sheikh Maqsoud e Al Ashrafiyyah, dins la vila d’Alèp.
 
E, del meteis temps que l’ofensiva turca contra lo PKK, an agut luòc mai d’un atac contra de burèus del Conselh Nacional Curd (ENKS) dins divèrsas vilas de Rojava. La branca siriana del PDK fa partida de l’ENKS, qu’a acusat dels atacs un movement juvenil restacat al PKK e al PYD. De son caire, lo PYD a desmentit aquelas acusacions.
 
 
Una seguida d’ofensivas al Curdistan del Sud dempuèi 2019
 
Aquel atac contra lo Curdistan del Sud es un de mai d’una tièra d’operacions practicament ininterrompudas que l’armada turca realiza contra las posicions del PKK dempuèi 2019. Aquela seguida d’atacs, que pòrtan totjorn lo nom d’“Operacion Arpa”, an fach de desenas de victimas mortalas dempuèi alavetz, sustot de combatents del PKK e de soldats turcs, mas tanben qualques civils, e a l’encòp an provocat lo desplaçament de centenas de personas.
 
Las divèrsas “Operacions Arpa” son la fasa mai recenta del conflicte armat entre l’estat turc e lo PKK e sas organizacions aparentadas, que se debana dempuèi 1984.
 
La dobla ofensiva al Curdistan del Sud e en Rojava consolida una tanben dobla tendéncia que s’obsèrva en aquel conflicte dempuèi 2019. D’un latz, los afrontaments armats entre l’armada turca e los grops armats curds cada còp arriban mai dins las zònas curdas de Siria e d’Iraq, e de mens en mens, dins las de Turquia; de l’autre, l’armada turca se servís de mai en mai de sas fòrças aerianas per atacar d’objectius curds.
 
Aquela configuracion marca una rompedura clara amb la fasa del conflicte entre 2015 e 2017, quand la scèna del conflicte foguèt, sustot, las vilas del Curdistan del Nòrd (Turquia). E coïncidís amb lo començament de l’usatge dels drònes Bayraktar TB2 en las operacions militaras de l’armada turca dins las zònas curdas de Siria e Iraq a partir de 2018. Aqueles avions sens esquipatge permeton a Turquia d’amassar mai d’informacion sus las posicions del PKK, d’atacar amb mai de facilitat los objectius de l’organizacion armada curda dins de zònas campèstras e donar cobertura, se cal, a l’avançada de tropas terrèstras.

 
 
 
 
Aquesta nòva es adaptada de Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion


abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
2.

La politica truca per tot çò que tòca las armenians o als curds ? L'esterminacion. E per totes los païses que non ne parlan pas ni non intervenon pas ? La complicitat d'exterminacion ! Res mai, ni res mens.

  • 4
  • 0
lo tipe val de rojavà
1.

bon astre als curd.as, auram benlèu lo dreit a lors colors sus la torre Efeil

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article