Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’atmosfèra de Ganimèdes conten d’aiga

| NASA/JPL
La sciéncia confirmèt la preséncia d’aiga dins l’atmosfèra de Ganimèdes, una luna de Jupitèr. E doncas i poiriá aver de vida, car l’aiga pòt èsser sinonim, de còps, de la preséncia d’èssers vius. La descobèrta ven de la NASA, que trobèt fa gaire de vapor d’aiga dins l’atmosfèra d’aquela luna de la planeta màger del sistèma solar. Segon los cercaires, a miègjorn i pòt aver una temperatura pro nauta per formar d’aiga liquida a partir de la superfícia de glaç del satellit.
 
La trobalha es importanta pr’amor que, segon l’astrofisica, ont i a d’aiga liquida i pòt aver de vida. Es pas lo solet ingredient de besonh per aver de vida; tanben cal téner de carbòni, de nitrogèn, d’oxigèn, de fosfòr e tanben de sofre. Son los sièis elements que se tròban en lo 98% dels èsser vius de nòstra planeta. E ara i poiriá doncas aver vida sus Ganimèdes, alonhat de la Tèrra de 620 milions de quilomètres.
 
De donavas nòvas arribèron fa gaire del telescòpi espacial Hubble que mòstran la preséncia d’una evasion termica de vapor d’aiga de la superfícia glaçada vèrs l’atmosfèra d’aquela luna. La descobèrta e la confirmacion d’aquelas donadas son estadas amassada dins un nòu estudi sus l’atmosfèra d’aquela luna de Jupitèr, publicat dins lo numeric Nature Astronomy.
 
 
Una luna desconeguda
 
Ganimèdes es una de las lunas de Jupitèr, e benlèu del sistèma solar, mens conegudas. Se sap solament que i a fòrça gas, que lo satellit ten un solet camp magnetic e pas gaire mai. Son diamètre es de 5268 quilomètres e près del 30% de la luna son de regions amb fòrça cratèrs, formats fa mai de 4 miliards d’annadas. Se sap tanben que i a fòrça activitat tectonica.(Legissètz la seguida).




 
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion.  Podètz legir l'article entièr aicí.






abonar los amics de Jornalet



 
   

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Bernatmm Tarba
4.

Adishatz !
Amics, s'avètz desbrembat eths corsis ath collègi suu era antiquitat greca-latina ?

- Eth ahèr de Ganimedes era de servir ETH VIN e non pas era AIGUA

  • 0
  • 0
Franc Bardòu
3.

#2 Parlan d'evasion termica de vapor d'aiga, d'una part, d'una superfàcia glaçada d'autra part, e en tresen punt d'una activitat telurica. La calor del nucli planetari alimenta en energia termica lo desplaçament de matèria de l'interior cap a l'exterior, coma per exemple dins lo cas d'una activitat volcanica, la matèria cauda intrant en contacte al lo glaç pòt alara bastar per explicar l'evasion termica de vapor d'aiga sense anar imaginar lacas ni mars. Totun, non sabèm res de çò que i pòt avec en prigondor, jol glaç tot bèl just.

  • 3
  • 0
NoSeLa
2.

Es un pauc triste de pas aver mai d'informacion sus la rason darrièr lo fach que pòt i aver d'aiga liquida sus aqueste satellit tan alunhat del solelh

  • 0
  • 0
Pitaluga
1.

Cal passar l'informacion a Egon Munsk.
Solide que se propausarà d'i mandar una fusada amb un molon de ferrats per nos portar d'aiga.
Ara, gara lo prètz del m3 !

  • 5
  • 3

Escriu un comentari sus aqueste article