Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Las femnas an una melhora fluiditat verbala

Aquò es la resulta d’un nòu estudi scientific realizat après analisar de donadas de mai de 168 estudis anteriors desparièrs amb 355 173 participants

| StockSnap
Las femnas an una melhora fluiditat verbala e tanben una melhora memòria verbala que los òmes. Aquò es la resulta d’un nòu estudi scientific realizat après analisar de donadas de mai de 168 estudis anteriors desparièrs amb 355 173 participants. Segon aquela analisi, las femnas aurián una fluiditat verbala plan mai granda que los òmes e tanplan una melhora memòria de la paraula.
 
L’analisi es arribada après l’espandiment de fòrça libres non scientifics qu’aquò afirmavan. E caliá poder demostrar s’aquela cresença generala èra averada o pas. Es per aquò que plusors cercaires norvegians decidiguèron d’analisar la resulta de centenats d’estudis anteriors sus aquel fach, realizats dempuèi los darrièrs 50 ans. L’estudi demòstra doncas que i a de diferéncias de genre tanben per parlar e comprene.
 
Se fins ara se podiá dire que los òmes an una melhor compreneson matematica que las femnas, ara se poirá ja dire amb certitud que las femnas an de melhoras compreneson e fluiditat verbala. Plan mai que los òmes. Los genres de nòstra espècia, doncas, an las meteissas facultats mas aquestas son utilizadas d’un biais diferent.
 
 
Un concèpte complèxe
 
Segon plusors cercaires, la fluiditat verbala es la capacitat de parlar mas tanben de comprene. Uèi per uèi, pas tota la comunautat scientifica es d’acòrdi amb aquel concèpte e per ansin cal remembrar que segon lo cercaire aquò vòl dire un fach o un autre. Fins ara, èra estat confirmat que las femnas son melhoras per d’escriure e comprene un tèxt. Mas  tanben es estat demostrat que son pas melhoras que los òmes en intelligéncia verbala o usatge de vocabulari. Segon una majoritat de cercaires, totun, las femnas serián melhoras, almens, en fluiditat e memòria verbalas.
 
La fluidita verbala es restacada amb una màger abilitat cognitiva e es una trach biologic plan emplegat per suenhar los mainatges o de malauts amb un cèrt declin de la memòria.
 
“Se abans se disiá que los òmes avián mai de facultats verbalas, ara es ora de confirmar que son las femnas qu’an cèrtas facultats melhoras que los òmes, çò diguèt Marci Hirnstein, de l’Universitat de Bergen”.
 
Per far l’estudi, una còla de cercaires norvegians analisèt las donadas de 169 estudis anteriors ont avián participat almens 355 173 personas long dels darrièrs 50 ans. La resulta a confirmat als cercaires qu’en lo camp de la fluiditat verbala, las femnas son melhoras que los òmes. E se la femna es scient, aquela abilitat es plan mai nauta que la d’un òme. Totun, aquò es sovent sonque reconegut per de femnas e pas pels òmes.(Legissètz la seguida).




 
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion.  Podètz legir l'article entièr aicí.






abonar los amics de Jornalet



 
   

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ugenon Auvernha
3.

#2 Aquò  es tant beu, çò que dises !

  • 0
  • 0
Franc Bardòu
2.

Quid dels òmes qu'an una melhora fluiditat verbalas que la mejana e que las matematicas tròp abstraitas assucant radicalament ? Quid de las femnas que son, plan sovent, melhoras que los òmes en matematicas dins las classas de collègis ? Continui, ieu, de me mesfissar d'aquelas generalizacion. Cada persona es unica.

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article