Actualitats
Escotar amb d’escotadors es fòrça perilhós per l’ausida
Mai d’un miliard de joves de la planeta poirián patir puèi de problèmas grèus de l’ausida pr’amor de l’usatge d’escotadors e de cascos personals a mai d’autras aisinas
Segon un recent estudi, mai d’un miliard de joves de la planeta poirián patir puèi de problèmas grèus de l’ausida pr’amor de l’usatge d’escotadors e de cascos personals a mai d’autras aisinas. Aquò es una de las piègers resultas de l’usatge d’aquel tipe de nòva tecnologia entre los mai joves.
D’efièch, las chifras actualas sus aquel tipe d’usatge teconologic son ja brica bonas, amb entre un 23,81% e un 48,20% dels pus joves que ja reconeisson emplegar aquel tipe de tecnologia. Aquò situariá lo nombre total de joves sus la planeta que poirián patir de problèmas d’ausida fins a mai 1,35 miliard, segon lo darrièr estudi.
En mai d’aquò, l’OMS (Organizacion Mondiala de la Santat) estima que fins a 430 milions de personas aurián ja patit una cèrta pèrda d’ausida en causa d’aquel tipe de tecnologia, e que cal far quicòm per empachar una creissença, que poiriá doblar, del mond que son victimas de problèmas auditius pr’amor dels escotadors personals.
Una tecnologia tanben perilhosa
Per ansin, escotar de sons amb d’escotadors personals es un risc de pèrdre l’ausida que ja en l’an 2015 l’OMS avertiguèt que poirián patir mai d’1,2 miliard de joves, puèi qu’aquela utilizacion es totjorn estada considerada coma pas brica sana. L’usatge de nòvas tecnologias inclutz los telefòns mobils, los MP3 o encara d’escotadors per escotar de musica a mai dels decibèls actuals dins de discotècas, bars o clubs.
De remembrar que la pèrda d’ausida se fa totjorn segon la durada e la frequéncia del son recebut. Lo limit normal abans de patir de dificultats auditivas es d’80 decibèls pendent 40 oras setmanièras, que pòdon variar segon la region e lo país. Uèi i a de milions de joves qu’escotan de musica amb d’escotadors a una mejana de 105 db, e d’unes encara mai, amb fins a 112 decibèls. E aquò es un grand dangièr per l’ausida e mai se l’escotada dura pauc de temps.
La còla qu’a realizat aquel nòu estudi es de l’Universitat de Carolina del Sud, e an analisat de milièrs de donadas en diferentas lengas sus de joves d’entre 12 e 34 ans qu’emplegavan pendent de longs periòdes d’escotadors personals. La resulta n’es qu’entre 19 046 participants a divèrses estudis anteriors, la mai fòrta majoritat aurián un risc segur de patir de grèus problèmas auditius en causa de l’usatge d’aquela tecnologia.
Dins la populacion actuala de joves amb d’edats situadas entre los 12 e los 34 ans, çò es mai de 2,8 miliards de personas, gaireben mai de la mitat son en dangièr de patir de problèmas auditius lèu perque fan servir aquel tipe de tecnologia. Segon aquel estudi, los joves qu’utilizan d’escotadors personals es mai naut cada an (entre un 24% e un 48% de mai) e lèu lo nombre total de joves que poirián patir de dificultats d’aquela mena arribariá als 1,35 miliard.(Legissètz la seguida).
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.
D’efièch, las chifras actualas sus aquel tipe d’usatge teconologic son ja brica bonas, amb entre un 23,81% e un 48,20% dels pus joves que ja reconeisson emplegar aquel tipe de tecnologia. Aquò situariá lo nombre total de joves sus la planeta que poirián patir de problèmas d’ausida fins a mai 1,35 miliard, segon lo darrièr estudi.
En mai d’aquò, l’OMS (Organizacion Mondiala de la Santat) estima que fins a 430 milions de personas aurián ja patit una cèrta pèrda d’ausida en causa d’aquel tipe de tecnologia, e que cal far quicòm per empachar una creissença, que poiriá doblar, del mond que son victimas de problèmas auditius pr’amor dels escotadors personals.
Una tecnologia tanben perilhosa
Per ansin, escotar de sons amb d’escotadors personals es un risc de pèrdre l’ausida que ja en l’an 2015 l’OMS avertiguèt que poirián patir mai d’1,2 miliard de joves, puèi qu’aquela utilizacion es totjorn estada considerada coma pas brica sana. L’usatge de nòvas tecnologias inclutz los telefòns mobils, los MP3 o encara d’escotadors per escotar de musica a mai dels decibèls actuals dins de discotècas, bars o clubs.
De remembrar que la pèrda d’ausida se fa totjorn segon la durada e la frequéncia del son recebut. Lo limit normal abans de patir de dificultats auditivas es d’80 decibèls pendent 40 oras setmanièras, que pòdon variar segon la region e lo país. Uèi i a de milions de joves qu’escotan de musica amb d’escotadors a una mejana de 105 db, e d’unes encara mai, amb fins a 112 decibèls. E aquò es un grand dangièr per l’ausida e mai se l’escotada dura pauc de temps.
La còla qu’a realizat aquel nòu estudi es de l’Universitat de Carolina del Sud, e an analisat de milièrs de donadas en diferentas lengas sus de joves d’entre 12 e 34 ans qu’emplegavan pendent de longs periòdes d’escotadors personals. La resulta n’es qu’entre 19 046 participants a divèrses estudis anteriors, la mai fòrta majoritat aurián un risc segur de patir de grèus problèmas auditius en causa de l’usatge d’aquela tecnologia.
Dins la populacion actuala de joves amb d’edats situadas entre los 12 e los 34 ans, çò es mai de 2,8 miliards de personas, gaireben mai de la mitat son en dangièr de patir de problèmas auditius lèu perque fan servir aquel tipe de tecnologia. Segon aquel estudi, los joves qu’utilizan d’escotadors personals es mai naut cada an (entre un 24% e un 48% de mai) e lèu lo nombre total de joves que poirián patir de dificultats d’aquela mena arribariá als 1,35 miliard.(Legissètz la seguida).
Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Conselh a un jove per un mestièr d'avenir :
Fai ORL o acostician e las dardenas te plòuràn a bodre.
Macarèu qu'èm a la punta ací hòu! :)
La natura nos balhèc sonqu’una paraula , mas doas aurelhas, es per nos ensenhar que val mai escotar que parlar.
Degun non pòt fugir son còr es atal que val mai escotar çò que dis.
Auèi se sap pus parlar d’aqui que se sap pus escotar
Se l’autoritat ten cap d’aurelhas per escotar , ten pas de cap per escotar
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari