Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Lo jorn de l’Epifania en Occitània

Aran e las Valadas festejan uèi lo jorn dels Reis Magues del temps que la rèsta del país o farà dins la dimenjada

| Demi

Tèxte legit

Lo jorn dels Reis Magues, o Epifania, es una fèsta tradicionala que se celèbra uèi en Aran e dins las Valadas. Mas a Mónegue e dins l’estat francés, lo 6 de genièr es un jorn obrant, e doncas se festegèt dimenge passat, o se festejarà dins la dimenjada.
 
La fèsta consistís normalament en un bon repais en familha e una còca al dessèrt que conten una fava. Segon la tradicion, lo mai jove se deu metre jos la taula per designar la part de la còca que tòca a cadun. Lo que trobarà la fava dins sa part vendrà lo rei de la fèsta.
 
 
En Aran an portat de presents
 
En Aran, los mainatges e las mainadas an escrich de letras als Reis Magues en lor demandant de presents, e las an liuradas als postièrs reials que se tròban al país per Calendas. La velha, los tres Reis Magues desfilan per Aran amb tot lor seguici dins la tradicionala “cavaucada”. Aqueste matin, los mai petits an trobat a l’ostal los presents que los Reis Magues e lors ajudaires lor avián daissats.



abonar los amics de Jornalet

 

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Terentius
5.

#2 @ Patrici Pojada: l'occitanitat de Mónegue es demostrada per Pèire Bèc, Raymond Arveiller, Carles deTortolon e Laurenç Revèst.

L'estat monegasc assumís pauc l'occitan, es vertat, mas l'usatge popular de l'occitan a Mónegue es plan documentat.

  • 4
  • 0
Marchion
4.

L’Epifania es un afar de religion crestiana abans d’èsser lo marcaire cultural que sabèm, mençonat, amb rason, dins l’article.
Los catolics practicants son satisfaches de festejar Los Reis un dimenge, e d’anar a la messa aquel jorn, per çò que lo 6 de genièr es obrant dins fòrça païses ont i se trabalha aquel jorn.
Òm pòt contestar lo tròp de religion coma lo pas pro.
Podèm contestar lo contengut del missal, subretot s’anam pas jamai a la messa.
Contèsta que contestaràs, mas atencion de pas s’embolhar.
Gardarem la fava !

  • 1
  • 0
Pitaluga
3.

#2
Exacte. Nosautres crompam la corona o reiaume lo 6 de genièr.
Per manèra de fa pagar lo qu'a trapat la fava ne crompam una autra un autre jorn, e pro. Daissam córre lo calendièr republican.

  • 7
  • 0
P. Pojada
2.

Dèishi de caire la question de Mónegue que la sieu identitat occitana es pas çò que mès caracteriza aquel petit estat, al mieu vejaire, mas, cada an, i a qualquarrés que comprengui pas gaire: perqué se poiriá pas festejar Epifania, pels que la vòlen festejar, le 6 de genièr? Que l'estat francés aja decidit de ne "cambiar" la data, es le sieu afèr. Tanplan, auriá poscut decidir de plaçar Nadal le dimenge que sièc le 25 de decembre aquò auriá pas cambiat la data de Nadal pels crestians, supausi.
En tot cas, per nos manjar la còca, o lo reialme, o la fogassa dels Reis..., avèm pas besonh que l'estat francés nos diga quin jorn ac podèm fèr o ac poiriam fèr! E vuèi, es un bon jorn!

  • 11
  • 2
Farda lorda
1.

Jorn obrant = jour ouvrable
Jorn obrat ? = jour ouvré
Jorn colent = jour chômable

Lo diluns de pentacòsta es jorn colent
Lo diluns de pascas es colent
Per candelièra cap de jorn colent

Per pascas clusas avèm cap de jorn colent (pascas clusas : lo dimergue apèi las pascas)
Se lo dissabte es pas un jorn obrant es un jorn obrat de segur.

Colre Santa Rompelomina e Santa Enfuòquina (festejar e onorar, chômer)
Dentre jorn obrant e jorn obrat es una diferencia legala rapòrt al dreit del tabalh.

De notar que Epifania se disiá Taufaniá o tofania del grèc « Theophania » pel mens dins los libres de comptes dels fraires Bonis 1339-1370. [lo disapde après Taufania, intrec a Caortz pei la appellatio]

Taufania se troba tanben dins « Registre consulaire de Périgueux. (1360 – 1449). »

Tofania se troba dins « livre de comptes de VÉglise de Fournes (Aude)

Los libres de comptes dels fraires Bonis son escriches tot en occitan, i son pas que de comptes, i son receptas de cosinas, itinerari per anar entà Roma ambe las vilas (de Montpelhièr entrò Roma, lo corril Montalban Montpelhièr èra coneigut de totis) ont s’acantar, los estanquets gaireben, eca.

https://fr.wikipedia.org/wiki/Fr%C3%A8res_Bonis

Montpelhièr -> Roma Occitan
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k102256b/f26.item

Montpellier -> Rome In french
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k102256b/f27.item

Una primièra partida es las explicas en Francés la dosen partida es l’occitan.
https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k102256b/f1.item

Es ric d’ensenhas dins totis los domènis de la vida vidanta d’aqueste temps

  • 5
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article