Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Denóncian l’execucion per Iran de 94 ciutadans entre genièr e febrièr

Amnestia Internacionala e lo Centre Abdorrahman Borouman avisan que las autoritats iranianas emplegan la pena capitala per reprimir las minoritats etnicas

Tèxte legit

Amnestia Internacionala (AI) e lo Centre Abdorrahman Borouman an denonciat  l’execucion per las autoritats iranianas de 94 personas pendent los meses de genièr e febrièr, durant la repression de las protèstas en seguida de la mòrt de la jove curda Jina Amini.
 
“Efectuan d'execucions a una escala atròça. Lors accions constituisson un atac contra lo drech de viure e un assag vergonhable non solament d’oprimir encara mai las minoritats etnicas mas tanben de semenar la paur que la dissidéncia siá reprimida amb la fòrça bruta, siá per carrièras siá en los penjant”, çò a dich la directritz executiva del Centre Abdorrahman Borouman, Roya Boroumand.
 
Una enquista sus las execucions determina que las autoritats iranianas excercisson la pena capitala coma un mejan de repression contra las minoritats etnicas. Del total de las victimas, 14 èran curdas, 13 èran balochas e una èra aràbia de Khuzestan, çò rapòrtan las doas organizacions dins un comunicat conjonch. Precisan que Hasan Abyat, de la minoritat aràbia de Khuzestan, foguèt executat dins la preson de Sepidar, del temps qu’Arash Ahmadi, curd, foguèt mes a mort dins la càrcer de Dizel Abad, dins la província de Kermanshah. Los dos foguèron someses a de torturas per que confessèsson de delictes.
 
“Fa crussir lo còr que las execucions se produgan d’un biais talament rotinièr dins l’encastre de l’usatge sistematic de ‘confessions’ contaminadas per de torturas per tal de condemnar los acusats en de jutjaments manifèstament injustes”, çò a dich de son latz la directriz regionala adjoncha d’Amnestia Internacionala per l’Orient Mejan e lo Nòrd d’Africa, Diana Eltahawy.
 
Per aquela rason, remembran que la pena capitala es “crudèla, inumana e degradanta”, e qu’après un jutjament injust, constituís “una privacion arbitrària del drech de viure”, segon lo drech internacional.
 
“Sollicitam de totes los estats qu’exerciscan la juridiccion universala sus totes los foncionaris iranians sospechats rasonablament d’aver una responsabilitat penala per de crimes de drech internacional e d’autras grèvas violacions dels dreches umans”, çò conclutz Eltahawy.

 

abonar los amics de Jornalet

 

 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article