Bandièra01 1180x150: País Invisible

Actualitats

Tres organizacions denóncian la discriminacion dels amazighs e dels negres en Marròc

La subordinacion lingüistica, lo racisme e lo sexisme son tres aspèctes centrals del problèma, segon las entitats

| Magharebia

Lo Minority Rights Group (MRG) e las entitats amazighs marroquinas La Voix de la Femme Amazighe e Tamaynut denóncian lo fach que, malgrat qualques cambiaments recents dins lo camp de la proteccion dels dreches umans en Marròc, las populacions negras e amazighs d’aquel país nòrd-african contunhan de patir los efièches d’una “discriminacion raciala” qu’“impregna lo teissut social del país”.

Lo rapòrt presentat per las tres associacions considèra que l’estat marroquin fa pas pro per aplicar l’oficialitat de la lenga amazigh, totun aprovada dins la Constitucion de 2011. Segon aquel document, d’aicí a 2030 solament se prevei la generalizacion de l’educacion en amazigh al primari, e lo nombre de professors qu’i son preparats es cada an absoludament insufisent per cobrir los besonhs. Critica tanben qu'entre 2018 e 2022 lo nombre d’escolans que recebián lor educacion en amazigh davalèt de 600 000 (donada oficiala) a 350 000 (sorsas de l’MRG).

Lo document denóncia tanben la discriminacion “interseccionala” que la patisson las femnas amazighs, çò que, compte tengut de lor condicion de membres d’un pòble subordinat amb una part significativa de sa populacion dins de zònas ruralas marginalizadas, s’apond a las barrièras especificas que las patisson dins los domenis de l’educacion  —coma un mendre indici d’inscripcion a l’escòla segondària en comparason amb los òmes—, del trabalh o de la santat.

A respèctes dels negres —una part dels quals son d’autoctòns marroquins, sustot dins lo sud del país, e una autra part d’immigrants d’autres païses africans—, lo rapòrt conclutz que subisson de discriminacion “en l’accès als servicis, a l’educacion, al trabalh e a l’abitatge, e son abitualament buta de violéncia fisica”. Aquela situacion, çò dison las tres entitats, es favorida per un contèxt social ont los estereotips e los discorses d’òdi impregnan la societat sens que las autoritats s’i opausen.

 

 


Aquesta nòva es adaptada de Nationalia amb qui Jornalet ten un acòrdi de cooperacion.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article