CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Diluns, 16 de setembre

Actualitats

Dimècres, 26 de febrièr de 2014, 03h00 Politica,Lenga,Internacional

Lo rus e las lengas minorizadas d’Ucraïna son pas mai oficialas

Protèstas en Crimèa contra lo cambiament de govèrn


Comentaris 13 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (3 vòtes)
carregant En cargar


Manifestacion dels tatars de Crimèa
© Меджилис

Segon lo cens de 2001, mai de 10% de la populacion considèran que lor lenga mairala es lo rus (roge), lo rus amb lo tatar de Crimèa (violet), lo romanés (verd) e l’ongrés (blau)





Etiquetas
crimèa, lengas, ucraïna

An anullat la lei de politica lingüistica d’Ucraïna que fasiá oficials lo rus, l’ongrés, lo romanés e lo tatar de Crimèa, segon la version en esperanto de Wikinews, que cita de fonts ucraïnesas e russas. Aquela decision la votèron dimenge passat 232 deputats sus 450 del parlament ucraïnés.
 
La lei anullada, que foguèt aprovada en julhet de 2012, permetiá a las regions de far oficialas las lengas mairalas de mai de 10% de la populacion. Aquela oficialitat permetiá d’emplegar las lengas dins l’administracion. Avián adoptat aquela lei 13 de las 27 regions, en oficializant lo rus dins qualques regions e tanben l’ongrés, lo romanés e lo tatar de Crimèa. Mas l’oposicion, qu’a l’ora d’ara a pres lo poder, protestèt fòrt contra aquela lei perque considerava que l’ucraïnés veniá una lenga menaçada. De fach, Iuliia Tymoshenko aviá ja promés qu’“aboliriá” la lei sul pic tre accedir al poder.
 
 
De manifestacions en Crimèa
 
Dins las principalas vilas de Crimèa, a Sebastòple, Sinferòpol e Kerch, de milièrs de personas an protestat per carrièras contra lo cambiament de govèrn en Ucraïna. Qualques manifestants an quitament exibit de drapèls russes e an demandat al govèrn de Moscòu de proteccion pels russofòns d’Ucraïna, segon çò que raportava Nationalia.
 
E mai se lo rus es la lenga majoritària dins qualques províncias de l’èst d’Ucraïna, solament en Crimèa los russes son la majoritat etnica. De fach, aquel territòri tatar faguèt partida de Russia fins en 1954.
 
Segon un estudi publicat per l’Universitat de Kansas, 61% dels russes de Crimèa serián en favor de far partida de Russia del temps qu’11% voldrián un estat independent. Per contra, los ucraïneses etnics de Crimèa, e mai se la majoritat son ja de lenga russa, serián majoritàriament per contunhar dins Ucraïna. Fin finala, dins lo tresen grop nacional de Crimèa, los tatars, 56% son per demorar dins Ucraïna e 12% voldrián un estat independent. Segon lo cens de 2001, 58% de la populacion de Crimèa es etnicament russa, 24% es ucraïnesa e 12% es tatara.
 
Cal precisar que i a dos pòbles diferents apelats “tatars”: d’un caire los tatars de Crimèa (al sud d’Ucraïna), e d’autre caire los tatars de Vòlga (en Tatarstan, dins l’estat rus). Parlan de lengas diferentas.



publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT



Comentaris

28 de febrièr 12.55h

No m'agrada que se comparin la situacion del rus i de las lengas minorizadas (tatar e ruten que sonque o sustot se parlon en Ucraïna, e ongrés, bulgar e romanés que an los sieus propris estats-nacion). Lo rus es la lenga dominanta en Ucraïna, e cal pas que aja estatus oficial (almens al nivèl central), perquè aquò suposa un arrepè de l'ucraïnan. Al nivèl regional es evident que òc que el rus i pòt jogar un ròtle, mas sense oblidar l'obligatorietat de l'ucraïnan.

Mai de mai, el ta... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 14.12h

#11 Devèrs 100 000 soldats de fransa e probable d'occitans son mòrts en ukaina (criméa). En 2013 fuguèt decobèrt un cimentèri a Sebastòpòl. las archivas de l'armada francesa dison pas res sus aquò, çò pareis que los mòrts d'ukraina ( guerra de criméa) son registrats dins las archivas en fransa cal agachar 1870- 1890. per cada país de nosaus.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 12.23h

E avètz d'informacions de pròche sus la preséncia e l'estat dels romaneses-moldaus d'Angle o Bojac ?
Se ditz sus wikipedia a Bojac qu'an mens paur qu'avant de se declarar romaneses-moldaus. Serián mai visibles dins las estatisticas, las mapas de nacionalitats de la region ?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 11.48h

#8 Lo nom criméa ven del turc "kırım" (maselatge) Foguet poblada per los huns, los comans que son de turcs kiptachak coneigut en rus jos lo nom de " Polovtses" puèi los tatars tanben una branca de turc kiptachak. Una bona partida de la literatura russa comença avec la lucha del prince Igor contra los Comans. En 1774 la caterina de russia obliget l'emperi otoman de reconesisser l'independencia de la criméa, puèi foguèt annexada per russia devèrs 1784. Fransa i anguèt atanben tripa... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 11.13h

Adieu a totes,
Joan-Marc, m'agradariá d'èsser mai optimista en general; l'avantatge dels pessimistas es de pas èsser estonats quand las causas van coma o pensàvem e d'èsser suspreses positivament se lo resultat es melhor que çò qu'albiràvem.
Senon, te pòdi sonque dire mon vejaire a partir de mon experiéncia. Que l'Ucraïna pòstrevolucionària aguèt una creacion artistica en ucraïnian mai importanta e vesedoira qu'actualament, que Verka Serdochka, una star dins lo mond ucraïnian, ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 10.41h

Mercegi plan totes aqueles comentaris, que pòrtan d'informacions preciosas sul subjècte. Jornalet es vengut participatiu coma cal!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 10.03h

#6 Darrier paragraf, una error : lei difficultats* -> lei difficultats actualas...


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 09.55h

Crimèa es una region devesida entre doas partidas : lo sud-èst a un clima mediterranèu e lo rèsta fa partida de l'Estèpa eurasiatica. Fins au sègle XV, lo sud-èst foguèt mai ò mens colonizat per de poissanças mediterranèas (Grècs antics, Romans, Bizantins, un pauc Venècia, Gènoa). L'estèpa foguèt ocupada per divèrsei pòbles nomadas que menacèron de còps lei colonias dau sud-èst (un ret de fortificacions genoesa es un monument istoric major de la region).

Au sègle XV, leis... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 08.59h

Seguida a l'eclatament de l'union soviética qualques tatars de siberia son tornats en criméa. E volon pas esser reconeiguts coma una minoritat sus lor terra, mas coma lo poble "autochtone" de la republica de criméa. los tatars en criméa son devers los 12% de la populacion. es en 1944 que fuguèron deportats per staline en siberia e asia centrala, tanplan fuguèron deportats totjorn per lo meteis staline los turcs ahiska (meskhètes) del caucasa espacialament de georgià.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 6   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de febrièr 08.47h

#2 Solide, en Crimèa totis los noms de vilatge son turcs. Exemple : Eski şehir, vilòta màger suu caminau entre Simferòpol e Ialta. Ialta era medisha veng deu tatar Yaltai = hautor.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1
-
2 >




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Lo jornalisme fa son trabalh

Lo 15 de mai passat, vesitàvem lo licèu Pierre et Marie Curie de Menton. Voliam far un pichon reportatge amb los liceans de la classa d’occitan per nòstra emission #aranésòc ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 18
  • sol Aush 17
  • sol Bordèu 19
  • sol Briançon 16
  • sol Caors 17
  • sol Carcassona 16
  • sol Clarmont-Ferrand 17
  • sol Confolent 16
  • sol Gap 16
  • sol La Canau 20
  • sol La Gàrdia 17
  • sol Limòtges 18
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 19
  • sol Lo Puèi de Velai 16
  • sol Marselha 19
  • sol Montpelhièr 18
  • sol Naut Aran 16
  • sol Niça 20
  • sol Nimes 18
  • sol Pau 18
  • sol Peireguers 17
  • sol Rodés 19
  • sol Tolon 20
  • sol Tolosa 17
  • sol Valença 17

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”

Jordi Riba president de l’Associacion Culturala Vibrant

“Volèm recobrar la fiertat d’èsser catalans”
giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Zep Armentano

    XI prèmis Gaudí de l'Acadèmia Catalana del Cinèma

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • Eyes of Simurg 21/6/2017 a Tolosa. Fòto de Barthélémy Nadal

    Eyes Of Simurgh cantan en occitan a Tolosa per la fèsta de la musica 2017

  • Hug de la Rosa

    Manifestacion "Er aranés, era nòsta identitat". Vielha 24 de març 2018

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • ©  LR

    Mostier e òrts de Cimiés, antica ciutat de Cemenelum, actualament quartier de Niça

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • © Laurenç Revèst

    Val de la Tiniá

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • De bandièras occitanas a la manifestacions dels Gilets Jaunes, Tolosa 8 de decembre 2018

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

  • País de Rasés. © Franc Bardòu

    País de Rasés

  • La Torre dubèrta de Luceram (Gavotina). © Laurenç Revèst

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

publicitat

lateral 2 teveoc



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)