Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Finlàndia aplicarà lo revengut de basa universal

Totas las personas auràn drech de percebre una quantitat periodica d’argent que cobrisca los besonhs vitals

| Timo Newton-Syms
Finlàndia serà lo primièr país d’Euròpa qu’aplicarà lo revengut de basa universal, es a dire, un salari mesadièr per totes los ciutadans. En junh passat, lo govèrn finlandés de centredrecha presentèt son projècte pilòt de revengut de basa. Es aital que lo nòu primièr ministre Juha Sipilä complirà son engatjament electoral.
 
Per ara lo govèrn finlandés a anonciat qu’implementarà lo revengut de basa d’una faiçon experimentala, e a explicat que totas las personas auràn drech de percebre una quantitat periodica d’argent que cobrisca los besonhs vitals. Serà un instrument crucial segon Sipilä per luchar contra la pauretat: “se qualqu’un pèrd son emplec, lo sistèma li deu assegurar un salari minimal per satisfar sos besonhs fondamentals”, çò declarèt.
 
Lo revengut se concedirà sens cap de contrapartida, mas se retirarà las ajudas socialas existentas coma las de lotjament, educacion, caumatge, e de segur las pensions.
 
A l’ora d’ara totes los sòcis de la coalicion que govèrna lo país nordic son d’acòrdi amb lo projècte, e mai s’an de diferéncias tocant la quantitat d’aquel revengut. Segon l’Aliança d’Esquèrra se deu fixar a 620 èuros per mes; los Verds son mai minimalistas amb una quantitat de 440 èuros. Los liberals, que son los mai generoses, an evocat un reng de 850 a 1000 èuros per mes.
 
Segon los darrièrs sondatges lo 79% dels ciutadans finlandeses sostenon l’iniciativa, e mai se los foncionaris son pas majoritàriament d’acòrdi pr’amor que veson lors emplecs menaçats.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ernèst Guevara Jr. L'Avana
1.

« Segon l’Aliança d’Esquèrra se deu fixar a 620 èuros per mes; los Verds son mai minimalistas amb una quantitat de 440 èuros. Los liberals, que son los mai generoses, an evocat un reng de 850 a 1000 èuros per mes. » Donc, a fòrça d'anar a dreita, la siá disent "esquèrra" a forçat la siá disent "dreita" a complir un projècte qualificat d'ultra-esquerrista a l'estat francés, per dire d'aver quicòm mai a prepausar que la concurréncia… Aquò daissa pensatiu, non ?

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article