CAPÇALERA: CONGRÉS AMIC
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimars, 22 d'octòbre

Actualitats

Dijòus, 11 de febrièr de 2016, 03h00 Societat,Politica,Internacional,Environament,Economia

Concessions entà sauvar es sèuves

En Guatemala, ues comunautats locaus susvelhen e tien compde dera expleita des bòsqui


Comentaris 2 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (5 vòtes)
carregant En cargar


Era conservacion des bòsqui tropicaus ei encara un problèma qu’era planeta deu afrontar. Es esfòrci de divèrsi govèrns entara sua subervivença non an avut es resultats demoradi. Mès ara s’ei podut demostrar, a travèrs d’un estudi scientific, qu’era concession d’aqueri bòsqui as comunautats locaus poirie èster era solucion.
 
Es bòsqui de Brasil, de Còngo o d’Indonesia son en perilh. E era sua fauna tanben. Mès era sua desaparicion mos amiarà a ua planeta a on non i aurà plantes que chuquen eth dioxid de carbòni e que produsisquen carbon. Pr’amor qu’es bòsqui tropicaus, es jungles, son ua peèça clau entara reduccion des emissions de gasi nocius entara atmosfèra.
 
Propietaris de bòs, pagesi, talhaires de husta illegaus o quitament trafegaires de drògues pressionen es divèrsi bòsqui dera planeta e minimizen es esfòrci des govèrns entara sua proteccion. Mès era Resèrva dera Biosfèra Maia, en Guatemala, a confirmat qu’era luta ei possibla e qu’es madeishes comunautats umanes locaus e non es govèrns son es qu’an era clau deth sauvament des sèuves.
 
 
Ua concession fòrça eficaça
 
Aquera resèrva ei ua concession qu’eth govèrn de Guatemala hec as comunautats locaus que i avie ath torn dera sèuva de Petén entà veir s’ère possible qu’es quites autoctòns siguessen es sauvaires dera sèuva. E ei estat ua reüssida des granes.
 
“Cap de persona susvelharà eth tòn ostau o eth tòn jardin, mès quan es gents que i demoren pòden aver sòs deth madeish bòsc, serèn eri es que susvelharàn que degun i entre entà hèr mau as arbes o as animaus”,  çò ditz Marcedonio Cortave, dera comunautat qu’a era concession.
 
Atau, divèrses comunautats locaus gerissen amassa damb dues enterpreses privades era arremassada de husta en un airau de 5,2 milions d’acres e segons es darreri estudis hèti, era taxa de desforestacion enes airaus geridi pes locaus, ei apròp de zèro.
 
Per tant, es locaus trabalhen damb mapes e determinen quini arbes poden èster abatudi e quins an de demorar entara sua reproduccion. Tot se hè d’ua manèra scientifica, d’una manèra fòrça racionau. Çò que comencèc coma un experiment poirie èster aué un modèl entà tota era planeta.
 
Ara divèrsi grops ecologistes trabalhen amassa damb es mès de 180 familhes locaus qu’an era concession. Ac hèn tanben en contacte dirècte damb es grops indigènes der airau. Toti vòlen èster un grop de pression contra es tecnocrates e es politicians corromputs.
 
“Es forestièrs e es tecnocrates diden que non pòden susvelhar es bòsqui”, çò ditz David Kaimowitz, director des ressorses naturaus dera Fundacion Ford. “E diden qu’ac an sajat tostemp. Açò non ei vertat pr’amor que quan se dèishe qu’es locaus demoren e susvelhen era sèuva, es resultats son estonants”.
 
Aué es locaus que demoren ena Resèrva dera Biosfèra Maia an podut bastir era sua escòla damb era husta deth bèsc a on demoren. E fòrça escolans an podut anar a estudiar en d’auti païsi gràcies as sòs qu’era comunautat a obtengut dera venda racionau de husta.
 
E non solament aquerò. Divèrses bastides dera epòca des maies son laguens dera biosfèra e era susvelhança  des locaus a ajudat ara sua preservacion. Non i a avut pilhaires deth patrimòni en airau dempús fòrça annades. E damb era ajuda dera polícia e dera armada de Guatemala, ara luten contra era influéncia des illegaus que vòlen utilizar era resèrva entà amiar era dròga mès tath nòrd.
 
Aué es locaus qu’an era concession dera sèuva d’Uaxactún en Guatemala son guardats coma enemics. Es vaquèrs e es entrepreses multinacionaus vòlen talhar es arbes e deishar solament un desèrt.
 
Era luta ei constanta mès era umanitat a podut demostrar que, se vò, es sèuves, bòsqui, arbes e animaus pòden e an d’èster sauvadi. Demoram qu’eth sòn exemple poga èster seguit lèu per d’auti pr’amor qu’eth compde enrè hè temps qu’a començat.
 
 
 
 
Christian Andreu
 
 
 
 






publicitat
BANER1-2-3: DGPL TRADUCTOR



Comentaris

13 de febrièr 10.22h

Després diüen que d'altres són assessins, que maten indiscriminadament, que són bàrbars, etc,
I el que nosaltres fem al Planeta? No és igual e bàrbar i montruós?
Parlem del que passa als boscos, com si encara no fos res, però el que s'ha fet ja, és tant monstruós, que no te paral.lel la història de la vida, nomès els impactes de meteors gegantins.
Parlem de democràcia, de drets humans, mentre devorem el Planeta.
El que fem és monstrós, cuand recapaciarem? Cuand parerem? És que... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

11 de febrièr 21.12h

Los arbres son los pulmons del planeta, se l'humanitat es queda sensa pulmons haurà de portar mascaretas d'oxigen per poder respirar.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 3   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER1-2-3: DGPL AN LAFONT

Editorial

Tresmudar un problèma politic en un problèma d’òrdre public

Dempuèi longtemps l’estat espanhòl refusa de resòlver politicament lo problèma politic que ten en Catalonha. Ara, après l’enòrma indignacion ciutadana ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 9
  • sol Aush 9
  • sol Bordèu 9
  • sol Briançon 13
  • sol Caors 8
  • sol Carcassona 12
  • sol Clarmont-Ferrand 9
  • sol Confolent 11
  • sol Gap 10
  • sol La Canau 9
  • sol La Gàrdia 19
  • sol Limòtges 9
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 16
  • sol Lo Puèi de Velai 10
  • sol Marselha 18
  • sol Montpelhièr 15
  • sol Naut Aran 9
  • sol Niça 19
  • sol Nimes 15
  • sol Pau 10
  • sol Peireguers 8
  • sol Rodés 9
  • sol Tolon 8
  • sol Tolosa 11
  • sol Valença 12

giny

giny

Vidèos

giny

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • © Salça Morena

    Passeaia nucleària dal Prat (vilar de Sant Dalmaç lo selvatge) a Sant Dalmaç en passar per las baissas de Boneta e de Motiera (auta valaa de Tiniá)

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • Vista dal País Niçard e Alpenc. © Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc

    Vista dal País Niçard e Alpenc

  • © Laurenç Revèst

    De las charrièiras de Genolhac (500 m. d'altitud) al bèlvéser de las Bosedas (1235 m.)

  • © Franc Bardòu

    Catalonha etèrna

  • © Laurenç Revèst

    Toponims occitan en Li Bergueas, Li Novenas (vilars de Pelhon): valaia dal Palhon de Pelha

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Bersorèlh : quartiers e maions ai noms occitans

  • © Josep Carpintero

    Presentacion dera ANC Val d'Aran en Vielha, 28/12/2013

  • © Alzear Bofièr

    Estúdios de Ràdio Lenga d'Òc a Montpelhièr. © Alzear Bofièr

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Mónegue

  • Briga (val de Ròia)

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • © Franc Bardòu

    Tèrra albigesa

  • Clarençac, 40en anniversari dau club taurin Paul Ricard "L'Escapaire" (07/06/2015): rossetalha, abrivada e bandida en cèucle dins lei dogas

  • © Laurenç Revèst

    Sauve (Cevènas), ciutat màger vidorlenca a las carrièiras bèlas e en mudason

  • Espaci occitan a Draoníer (Val Maira). © Cristòu Daurore

    Espaci occitan a Draoníer (Val Maira)

  • Cristòl Daurore

    Ceremonia pel 83n anniversari de Francés Fontan a Fraisse (Val Varacha)

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: sapiéncia

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Que pensas de las senténcias de 9 a 13 ans de preson contra los nòu nauts representants independentistas catalanas?


5%



4%



91%



0%




Vots 102 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)