Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Cessatz de metre fuòc a de pergamins e de papièrs!

En Euròpa, abans 1450, la majoritat dels libres èran de manuscrits faches per de monges e pendent l’Edat Mejana un dels endreches amb una de las produccions màgers foguèt Occitània, ont se traduguèt los classics. Mas qualques unes d’aqueles copistas sabián pas legir ni escriure, e tot çò que fasián èra copiar las letras coma se foguèsson de signes qu’a pro pena comprenián. Per aquela rason, òm lor considerava mai que mai idonèus per menar a bon tèrme la foncion de copiar los libres enebits.
 
La lectura dels libres en aquela epòca èra fòrça limitada e l’aqueriment dels exemplars èra extraordinàriament cara. En fach, las comandas de manuscrits arribavan la majoritat dels còps del quite clergat, de la monarquia o de la noblesa, que podián despensar de grands montants d’argent. Per aquela rason, la lectura èra minoritària e, dins lo cas dels libres enebits, èra pro limitada e representava pas cap de preocupacion excessiva per la Glèisa Catolica. Mas aquela situacion cambièt còp sec amb l’arribada de l’estampariá en Euròpa e, en consequéncia, cambièt pas solament lo contraròtle dels libres mas lor accessibilitat, que quitèt d’èsser exclusiva de las classas dominantas per poder èsser aquerida per la rèsta de la societat.
 
Davant aquela nòva situacion, amb l’aparicion del movement de la reforma protestanta, començat per Martin Luther, la Glèisa Catolica, en plena crisi e en tot crànher de pèrdre sa supremacia, decidís d’establir una tièra de nòrmas per censurar los libres. Après lo Concili de Trent, lo Papa Piu IV establís en 1564 las nòrmas de la censura dels libres nefastes per la fe e s’instaura alavetz l’Indèx dels libres enebits (Index librorum prohibitorum).
 
Lo primièr d’aqueles indèxes se faguèt  a la demanda del rei d’Anglatèrra Enric VIII e se publiquèt en 1529. La Sorbona de París, en 1542, e qualques ans pus tard, Carles V d’Espanha (qu’aviá ja enebit las òbras de Martin Luther) carga d'aquel prètzfach l’Universitat de Lovaina, pr’amor que l’Inquisicion Espanhòla i apondriá la lista de libres enebits escriches en castelhan.
 
E mai se la majoritat de la populacion èra analfabèta, gràcias a l’estampariá proliferèt l’interès dins la societat de las lecturas enebidas, mai que mai la poesia erotica, situacion que quitament desbordèt lo religiós dominican Filippo de Strata, que prononcièt la celèbra frasa: “Meretrix est stampificata” (l’estampariá es una prostituta). Mas tanben la publicacion massissa de la Bíblia ne dobriguèt de nòvas interpretacions, e en consequéncia, de nòvas formas de comprene la fe al detriment de la catolica.
 
Amb lo temps, l’indèx venguèt de mai en mai grand en inclusent de libres considerats pernicioses per la fe, e arribèt a mai de quaranta edicions. Dins sa primièra edicion comptava cinc cents cinquanta òbras censuradas e dins la darrièra, de 1948, èran quatre mila. L’indèx èra presentat dins tres listas: totas las òbras d’un autor enebit, de libres especifics d’un autor enebit e d’òbras especificas d’un autor anonim. E d’aquel indèx an fach partida nombroses autors coneguts, dont Erasme de Rotterdam, Descartes, Copernic, Kant, Balzac, Sartre, Victor Hugo, Stendhal, Alexandre Dumas e quitament d’autors anonims, coma es lo cas de La vida de Lazarillo de Tormes. Aürosament, aquela practica foguèt abolida al sègle XX, quand lo Papa Pau VI decidiguèt de suprimir l’indèx dels libres enebits en 1966.
 
Ça que la, la censura —la majoritat dels còps promoguda pel fanatisme politic e religiós— es pas estada exclusiva de la Glèisa Catolica. De fach, los protestants foguèron tant intolerants, o quitament mai, tocant la persecucion de las liuras interpretacions de la Bíblia. E mai se còsta mai de comprene la persecucion protestanta, compte tengut que sa doctrina defendiá la liura interpretacion en matèria religiosa, sos representants màgers —dont Luther e Calvin— justifiquèron la persecucion e lo puniment del crime d'eretgia. Sus aquò escriguèt Auguste Comte, qu’afirmèt que l’intolerància del protestantisme foguèt pas mens tiranica que la del catolicisme (Philosophie Positive, IV, 51).
 
Malaürosament, l’intolerancia, la persecucion, la censura e —plan segur— lo cremament public de libres s’es practicat per divèrsas civilizacions e a divèrsas epòcas de l’istòria. L’Edat Mejana foguèt pas una excepcion, coma o foguèron pas tanpauc d’autras epòcas mai recentas coma en Alemanha durant 1933, o en Chile après 1973, o pendent lo còp d’estat d’Argentina en 1976, quand cremèron mai d’un milion e mièg de libres. Pasmens, òm contunha de cremar los libres per la meteissa rason: l’intransigéncia, lo fanatisme, la paur e la venjança, en destrusent un patrimòni que sens cap de dobte aperten a l’umanitat. Encara l’an passat, en 2015, mai d’uèch mila libres ancians e manuscrits foguèron cremats dins la bibliotèca de Mossol.
 
Mas aquela aberranta practica contunha, Al delà d’èsser publica e d’èsser estat promoguda long de l’istòria pels responsables politics o religioses. Al delà de l’imatge afligent que produtz de veire o d’imaginar un lenhièr de libres qu'es a cremar, la censura contunha de se transformar e en s’adaptant als nòus contèxtes e a las nòva formas mens escandalosas, mas talament eficaças. A l’ora d’ara, los rets socials, a causa de lor contengut e de l’accès a l’informacion, pòdon èsser tan perilhoses coma o foguèt l’estampariá a son moment. La velocitat de transmission e la capacitat de difusion globala sembla qu’es exempta de contraròtle. Mas la realitat es quicòm mai: existisson simplament de nòvas formas fòrça mai sibilinas e seguras d’aplicar la censura, pr’amor que la coneissença, sens cap de dobte, es lo vaccin pus grand contra la manipulacion e la veritabla origina de la libertat.
 
Malgrat la distància dins lo temps, los sentiments dels autors actuals, son probable fòrça similars o saique identics, a jutjar pels mots prononciats per l’istorian, filosòf e poèta andalosin del sègle XI, Ibn Hazm, qui — coma o rebatèri dins mon roman Òc — diguèt après lo cremament public de sos libres:
 
Cessatz de metre fuòc a de pergamins e de papièrs,
e mostratz la vòstra sciéncia per que se veja qual es lo que sap.
D'efièch, e mai se crematz lo papièr
jamai non cremaretz çò que conten,
qu'en mon dintre lo pòrti,
viatja totjorn amb ieu quand vau a caval
dormís amb ieu quand me pausi,
e dins lo mieu cavòt serà enterrat après.
 
Qualque temps puèi, durant una estapa vergonhabla, la censura decidiguèt que suls lenhièrs, al costat dels libres enebits, cremèsson tanben lors autors. Mas la tencha dels escrivans quitèt pas mens de rajar. E mai se Marguerite Porete, un dels esperits femenins mai rafinats de l’epòca, foguèt la primièra a èsser cremada, consentiguèt pas jamai de retirar son libre e mens encara de renonciar a sas idèas.
 
Las pensadas e las coneissenças qu’an alimentat la filosofia e la sciéncia que coneissèm, un jorn foguèron censuradas, perseguidas e somesas a de jutjaments inquisitorials. Ça que la, e malgrat totas las vicissituds, lor legat a pogut arribar fins a nosautres gràcias a l’engatjament de lors autors fermes dins lors idèas e conviccions. Per aquela rason, poirem pas jamai pro mercejar aqueles òmes e aquelas femnas qu’an fach possible que la tencha… contunhe de rajar!
 
 
 
Griselda Lozano
 
 
Aqueste article es adpatat del sit del roman Òc, que fa difusion d’Occitània e de l’occitan pel public ispanofòn.




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
1.

Uei dia la manipilacion informativa dins l'UE es enorma e enganan a la majoria de la gent, que se crede tot lo que la premsa , TV, e radio disen. E internet és un del medias mai fàcil de manipular.

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article