CAPÇALERA: publicitat jornalet
CAPÇALERA2: FAI-TE SOCI

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dijòus, 18 de julhet

Actualitats

Dimars, 14 de març de 2017, 03h00 Politica,Internacional

Catalonha: an condemnats l’èx-president Artur Mas e dos autres èx-membres de son govèrn a l’ineligibilitat

La justícia espanhòla los considèra coma responsables d’aver organizat lo procès participatiu del 9 de novembre de 2014


Comentaris 3 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (6 vòtes)
carregant En cargar


La justícia espanhòla a condemnat l’èx-president de la Generalitat de Catalonha, Artur Mas, l’èx-vicepresidenta de son govèrn, Joana Ortega, e l’èx-conselhièra Irene Rigau, perque los considèra coma responsables d’aver organizat lo procès participatiu del 9 de novembre de 2014, un vòte popular non constrenhent ont los ciutadans diguèron lor vejaire sus l’independéncia de Catalonha e Aran.
 
Artur Mas l’an condemnat a dos ans d’ineligibilitat e una multa de 36 500 èuros. Joana Ortega l’an condemnada coma cooperatritz indispensabla del “delicte” a un an e nòu meses d’ineligibilitat e una multa de 30 000 èuros. De son costat, Rigau es estada condemnada a un an e mièg d’ineligibilitat e una multa de 24 000 èuros. Se las multan son pas pagadas, son previstas de penas de preson.
 
Parallèlament, se ten tanben un procès contra Francesc Homs, qu’es deputat al parlament espanhòl.
 
L’eveniment participatiu pel qual los an jutjats e condemnats foguèt una mobilizacion istorica en Catalonha e en Aran, que consistiguèt en una consultacion sus l’independéncia del país, e mai s’èra enebida per l’estat espanhòl. La consultacion se tenguèt dins d’escòlas publicas e foguèt organizada per l’executiu amb l’ajuda de benevòls e de las associacions independentistas.
 
 
“Farem un apèl de la senténcia e arribarem a las instàncias de la justícia europèa”
 
“Tornariam far çò que faguèrem, nos penedèm pas de res. Sèm de democratas e devèm escotar las gents e agir en consequéncia”, çò declarèt ièr Artur Mas, qualques minutas après que se faguèsse publica la senténcia. L’èx-president catalan anoncièt que farián apèl a la senténcia: “Farem un apèl de la senténcia e arribarem a instàncias de la justícia europèa, e mai caldrà. Avèm pas cap d’esperança que la Cort Suprèma nos done rason, perque agirà dins la linha de la duretat absoluda e avisatz-vos. Mas nos cal  far nòstra denóncia la Cort  Suprèma e al Tribunal Constitucional per arribar a las instàncias de la justícia europèa. Avèm depausada una nauta esperança en la justícia europèa”.
 
L’èx-vicepresidenta Joana Ortega apondèt: “Après escotar los cants de serena del dialòg, la sola responsa [de l’estat espanhòl] son tres condemnas. Nos condemnan uèi a tres personas, mas darrièr nosautres i a mai de mond. E aquò s’arrestarà pas”. En mai d’aquò, declarèt: “Me senti pas brica condemnada e arribarem a las darrièras consequéncias. E contunhi de pensar que lo 9 de novembre foguèt un acte d’obesissença a mon pòble”.
 
Irene Rigau diguèt: “Es una senténcia que tomba sus nosautres, mas es escotada, sentida e analisada per de milions de catalans. Nos an jutjats e nos an condemnats. Al pòble li an volgut donar un avertiment”.
 
 


 
Lo factor Rigau
 
De totas las ineligibilitats que la justícia espanhòla a dictadas, e dictarà dins los jorns a venir, lo cas de Rigau pòt venir un factor clau dins lo procès independentista de Catalonha e Aran. L’èx-conselhièra de l’educacion es ara deputada del Parlament de Catalonha, e aquela cambra declarèt formalament que “se sometrà pas a las decisions de las institucions de l’estat espanhòl”.
 
Per tant, çò de mai probable es que la presidenta del Parlament de Catalonha, Carme Forcadell, convide Irene Rigau a contunhar son trabalh de deputada amb normalitat absoluda dins la cambra.
 
 
Puigdemont torna afortir son engatjament pel referendum
 
Lo president de la Generalitat, Carles Puigdemont, faguèt una conferéncia de premsa per valorar la senténcia. Acompanhat del vicepresident, Oriol Junqueras, e del conselhièr dels afars exteriors, Raül Romeva, Puigdemont tornèt afortir son engatjament pel referendum d’independéncia.
 
“Los 2,3 milions de personas que votèron lo 9 de novembre an recebut lo verdicte de culpabilitat. Çò que la justícia a condemnat uèi o graciarà lo pòble de Catalonha amb lo referendum que farem ongan, sens cap de dobte”, çò diguèt.
 
 
 


abonar los amics de Jornalet
 



publicitat
BANER1-2-3: DGPL DICTADES



Comentaris

17 de març 12.18h

deuriem fer una nació occitana, països occitans, amb diferents estats confederats, un president per a tota occitània unida amb catalunya, país valencià, balears, andorra, l'alguer i la franja ponent de l'aragó, seria més fàcil aconseguir aixì la independència, em serien uns 25 milions de persones, tot un repte, amb una llengua única, l'occità, mare de tots els altres parlars
visca occitània lliure independen, europea, tolerant, oberta


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 22.37h

Espanha perdet Sudamerica, Puerto Rico, Cuba, Filipinas, per voler pas cedir res. Ara perdrà la democràcia o Catalunya, per no saber reconèisser la nacion Catalana, lo concert econòmic, l'Estatut aprovat pel poble català e que rebutjà lo parlament de Madrid.


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 1
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

14 de març 19.55h

A ben ! Es pas vermenós lo centralisme castilhan ! Ò, mès los catalans finiràn que i arrivaràn. Los comtats modèrnes coma "Catalunya" o "Occitanie" son a se destacar plan-plan de l'empresa dals Estats centralizats e sobeirans. Enfin, son mai avançats los catalans : poiriáun èstre nòstra locomotiva eles mès tanben poiriam nautres demorar vagon !... Afaire de seguir.
Pasmens, quand i pense, aimariái de sentir en cò nòstre la butada identitària coma la vivon en Catalonha. Una dolor ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 8   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER 3 teveoc

Editorial

Una data negra

Es lo 14 de julhet e los franceses festejan lor fèsta nacionala.  De fach, gaireben totes los païses del Mond festejan un jorn nacional. E mai la majoritat sián pas de nacions mas ...
giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 13 6
  • sol Aush 15 4
  • nuvols Bordèu 10 -1
  • sol Briançon 6 -6
  • sol Caors 14 0
  • sol Carcassona 14 2
  • pluja Clarmont-Ferrand 11 5
  • pluja Confolent 9 5
  • sol Gap 14 0
  • nuvols La Canau 13 6
  • sol La Gàrdia 22 9
  • nuvols La Torre de Pèlitz 16 4
  • pluja Limòtges 9 5
  • sol Lo Borg Sant Dalmatz 18 6
  • sol Lo Puèi de Velai 16 4
  • nuvols Marselha 18 6
  • nuvols Montpelhièr 17 8
  • nuvols Naut Aran 12 2
  • sol Niça 14 0
  • nuvols Nimes 19 5
  • nuvols Pau 15 5
  • pluja Peireguers 19 5
  • pluja Rodés 17 3
  • nuvols Tolon 17 3
  • sol Tolosa 19 5
  • pluja Valença 10 -1

giny

giny

giny

giny

Vidèos

Entrevista

giny

giny

publicitat

lateral 2 teveoc

Fotografias

  • Fèsta dal Dalfin al Borg. © Cristòu Daurore

    Fèsta dal Dalfin al Borg Sant Dalmatz

  • Gavotina maritima - Sant Anhe, vilatge sus una pena. © Laurenç Revest

    Gavotina maritima - Sant Anhe

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • 20u corsa Aran per sa Lengua. © Guillem Sevilla

    20u corsa Aran per sa Lengua

  • Agaits occitans sus Barcelona. © Franc Bardòu

    Agaits occitans sus Barcelona

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • Estivada 2013. © Guillem Sevilla

    Estivada 2013

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan. © Terric Lausa

    Estacion de trens de Limós (Rasés) - Senhalizacion en occitan

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Zep Armentano

    25au Corsa Aran per sa Lengua

  • © Franc Bardòu

    Asuèlhs de Lauragués

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Val de la Tiniá

  • Cap a las fonts autas d'Arièja. © Franc Bardòu

    Savartés. Cap a las fonts autas d'Arièja

  • © Laurenç Revèst

    Nimes e preséncia d'occitan

  • © Laurenç Revèst

    Galaria fòto: La Gavotina marítima: Esa vielha, totplen de botigas e de toristas, 16 estatjants, 2 vielhs esascs, una gleia e un castèl arroïnat

  • Drapèu de la comuna de Pisa. © Bernard Revèst

    Concors d'estiu 2012: La fotografia de las vacanças

publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums



publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

Las mai...

publicitat

LATERAL1 300X250: radio pais

giny

Sondatge

Per tu, lo 14 de julhet...


25%



31%



43%



1%




Vots 121 vòtes

comentaris 0

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny





Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)