Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Vòlon demostrar que Burundi a comés de crimes contra l’umanitat

Segon lo rapòrt de l’ÒNU, en 2015 lo govèrn de Burundi cometèt un chaple après mai d’una manifestacion contra la decision del president Nkurunziza de se tornar presentar a las eleccions

Lo rapòrt de Nacions Unidas afirma que pendent l’an 2015 lo govèrn de Burundi cometèt un chaple aprés divèrsas manifestacions contra la decision del president Nkurunziza de se presentar tornarmai a las eleccions
Lo rapòrt de Nacions Unidas afirma que pendent l’an 2015 lo govèrn de Burundi cometèt un chaple aprés divèrsas manifestacions contra la decision del president Nkurunziza de se presentar tornarmai a las eleccions | Tyler Hicks/The New York Times
La Cort Penala Internacionala autorizèt de dobrir una enquèsta judiciària contra Burundi per de presumits crimes contra l’umanitat. L’anóncia arribèt fa gaire, après qu’aquel país african aguèt abandonat aquela organizacion. Mas lo precedent foguèt la decision del president de Burundi, Pierre Nkurunziza, de se tornar presentar un tresen còp.
 
Aital, los enquestaires de las Nacions Unidas diguèron que i aviá de pròvas materialas de crimes contra l’umanitat après la denóncia de plusors organizacions dels dreches umans, qu’assolidèron que de centenas de personas èran estadas tuadas dins aquel país del centre d’Africa. Las Nacions Unidas redigiguèron un rapòrt, publicat en setembre d’ongan, que balhava de detalhs sus la tortura, lo viòl e l’assassinat de centenas de personas.
 
Segon aquel rapòrt, los criminals serián estats las fòrças governamentalas mas tanben mai d’un grop d’oposicion. Per aquela rason, las Nacions Unidas demandèron a la Cort Penala Internacionala,que son sèti es a l’Aia, d’entamenar d’ofici una enquèsta criminala.
 
 
Contrataca governamentala en 2015
 
Lo rapòrt de las Nacions Unidas afirma que pendent l’an 2015 lo govèrn de Burundi cometèt un chaple après plusors manifestacions contra la decision del president Nkurunziza de se presentar tornarmai a las eleccions. Los protestataris metián en question la legalitat de sa candidatura e alara de centenas d’eles desapareguèron. Se pensa que foguèron arrestats de faiçon illegala, torturats e assassinats.
 
L’enquèsta de la Cort Penala Internacionala arriba just après la sortida de Burundi d’aquela organizacion, lo 27 d’octòbre passat. La causa ne foguèt que Burundi acusava la Cort de perseguir solament de govèrns africans. E aquò arribèt après una crida de l’Union Africana que totes los païses africans abandonèsson aquela organizacion pel meteis motiu.
 
La decision d’entamenar una enquèsta criminala foguèt aprovada solament dos jorns abans la partença de Burundi de la Cort Penala Internacionala mas foguèt pas declarada publica fins ara per protegir los testimònis dels crimes contra l’umanitat que s’èran debanats en Burundi en 2015, çò confirmèron de fonts de la meteissa organizacion mondiala.
 
En mai d’aquò, la Cort Penala Internacionala declarèt tanben que contunhava d’aver jurisdiccion sus Burundi per menar una enquèsta criminala e aital ensajar de descobrir se i aguèt realament de crimes contra l’umanitat dins aquel país african.
 
Un còp que foguèt coneguda la decision de la Cort Penala Internacionala un pòrtavotz de la presidéncia de Burundi acusèt l’organizacion internacionala de dire de “messorgas brutalas en favor dels occidentals” e d’aver “una agenda secreta per destabilizar Africa”.
 
 
 
 
Christian Andreu
 
 


abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article