Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Actualitats

Un novèl collectiu nais per far conéisser la condicion dels iperfrèns occitans: IPER

Caminament de cap a la descobèrta e la comprension d’una minoritat invisibla

| Ars Electronica
Qu’es aquela bèstia?
 
Iperfrenia: capacitats mentalas mai elevadas de la populacion.
 
Lo tèrme iperfrenia es bastit a partir del grèc hyper (al dessús, per delà) e phrên (esperit). S’utilizava en psiquiatria dins d’obratges en francés e en anglés del sègle XIX, puèi se perdèt abans que de sits web francofòns de la comunautat consacrada a aquesta caracteristica intellectuala lo reactivèssen. Es lo cas del Manifèst dels iperfrèns (Manifeste des hyperphrènes) que mòstra l’analogia entre oligofrenia (o ipofrenia) d’una part, e iperfrenia d’autra part.
 
Èsser iperfrèn (o una persona iperfrenica) es donc sinonim d’aver nautas capacitats intellectualas, d’èsser subredotat o d’èsser (o d’èsser estat) un mainatge intellectualament precòç.

 
Se’n pòt garir?
 
Fisiologicament, la neurologia a botat en rapòrt l’iperfrenia amb de particularitats dins la constitucion e lo foncionament del cervèl, coma una fòrta densitat dins d’unas conexions interneuronalas e una activacion intensa dels lòbes frontals e parietals. L’iperfrenia se detecta amb examens psicometrics associats a una analisi clinica. Coma l’iperfrenia presenta manifestacions que de còps se pòdon comparar amb de simptòmas, se poiriá parlar d’un sindròme. Pr’aquò, l’iperfrenia es pas una malautiá. Quand o ignòra pas totalament, lo subjècte iperfrenic pòt viure la sèu especificitat mentala, siá coma un privilègi, siá coma una descapacitat.
 

Qu’an de talament diferent?
 
Los iperfrèns se limitan pas als “iperintellectuals” que son de gènis a l’escòla o dins lo sèu trabalh. Los iperfrèns son iper-fòrça-causas: iperemotius, iperlucids, iperempatics, iperexcitables, ipersusceptibles, ipersensibles e iperestesics (percepcion aguda dels cinc sens), e de còps tanben iperactius. Son personas intensas, passionadas, e performantas quand lor o permeton.
 
Mas pòdon èsser tanben pro fragilas, especialament quand l’adversitat sociala los daissa pas èsser coma son, ja que, malaürosament, sabèm plan que la condicion minoritària pòt far patir una persona e transformar las qualitats en vergonhas.
 
S’es regetat o mal comprés, l’iperfrèn pòt alavetz venir ipersol, iperansiós, iperdeprimit, ipercompulsiu, iperaddicte, ipersuicidari…
 
 
Minoritat mentala: minoritat invisibla
 
I a dins la populacion de diversitat culturala, lingüistica, etnica… e tanben de diversitat mentala. Los oligofrèns (o ipofrèns) son la minoritat mentala que patís d’un retard mental. A l’autre cap de la corba de Gauss (veire lo grafic) se tròba una autra minoritat invisibla: los iperfrèns. Dos o tres percent de la populacion, a pena.
 
Pr’aquò, de la meteissa manièra qu’es pas totjorn un avantatge de mesurar 1,95 mètre, es pas tanpauc de bon viure de carrejar 135 de quocient intellectual. Digam que pesa fòrça lo fait de se retrobar en minoritat dins una societat que s’adapta pas a la diferéncia. La majoritat compta totjorn que la minoritat s’adapte, sense imaginar totis los esfòrces, los sacrificis e las frustracions que supausa. De qué trobar la vida pro desplasenta, que d’unis percebràn coma una injustícia. Mas aquela mena d’injustícia, los occitans la coneisson plan.
 
De minoritats desbrembadas, n’i a un fais dins la societat. Alavetz òm parla de reservar unas plaças a d’unas minoritats “visiblas”. Aquò rai. E quand la singularitat de nòstra condicion es invisibla, es mai dur per obténer una reconeissença.
 
Mas lo primièr pas de cap a la reconeissença de la societat, es segurament que l’iperfrèn el-meteis prenga consciéncia de sa condicion singulara, ja que, pro sovent, o ignòra totalament o i vòl pas creire. Pensatz qu’es pas aisit de gausar admetre qu’òm es iper-quicòm: la modestia ne patís… D’un autre costat, la denegacion s’ensenha talament plan, que los iperfrèns ne venon de còps los primièrs vectors, al còp de n’èsser las primièras victimas. Sèm pas luènh, encara un còp, de la tematica de l’auto-òdi qu’explica tant de causas en sociolingüistica.
 

“Mas perqué m’an pas dit a l’escòla?”
 
Los occitans sabon coma l’escòla pòt èsser un periòde crudèl de la vida. Quand refusa l’alteritat e la diversitat, es tanben l’infèrn dels iperfrèns qu’i coneisson lors primièras umiliacions e deprimas. Parlam pas de las petitas frustracions necessàrias quand òm gaita d’educar un mainatge. Parlam d’un mal-èstre prigond que pòt anar dincas a botar en perilh la santat del mainatge (depression, anorexia…). L’escolaritat ne pòt tanben patir, a tal punt que s’estima que 30% dels mainatges iprefrenics se tròban en fracàs escolar.
 
Mas l’escòla pena a sortir de la denegacion, a acceptar de nommar la realitat diferenta de la nòrma, a reconéisser la singularitat e l’alteritat mentala. Malaürosament, fòrça mainatges arriban donc a l’atge adult sense èsser jamai estats reconeguts coma diferents. Quand se’n tiran, rai. Mas qualque còp, son vidas brisadas.
 
Adaptar l’escolaritat s’impausa per pas desgalhar de vidas entièras e per pas podrigar un potencial preciós per tota la societat.
 

A tot atge, “la descobèrta o l’ignorància”
 
Aürosament, un jorn, òm legís un libre, òm escota un programa de ràdio o de television que parla dels “subredotats” o dels “mainatges precòces”, e òm comença a se pausar la question. Lèu, òm vòl una responsa, e òm arriba sovent a la cercar –sovent a raca-còr, plen de dobtes e d’escepticisme– alprès d’un psicològ que farà passar un tèst psicometric. Lo qu’a fait tot aquel camin, qu’a pagat tres cents èuros “per saber”, qu’a respondut pendent doas oras a un intrrogatòri plen de questions al còp evidentas e inquietantas, qu’a mancat de sòm pendent una setmana en demorant los resultats del “diagnostic”, apren, en general, que òc: es plan iperfrèn.
 
Es pas per aquò qu’i va creire de còp. Es pas per aquò que tot càmbia del jorn a l’endeman. Mas los trucs e patacs de la vida prenon un sens diferent, e òm ten una explicacion possibla de fòrça incomprensions passadas. E la fisança –se mancava– lentament, torna.
 

Acabar amb la vergonha e desplegar las antenas
 
Los iperfrèns revelats pòdon alavetz levar lo cap e tornar prene esperança, se l’avián perduda. La primièra esperança, es sovent de pas demorar sol, de cercar d’ajuda. Comença amb lo psicològ, e es a aquel moment important de tombar sus un clinician competent. Apuèi ven l’enveja d’anar a l’encontre dels autris membres de la comunautat invisibla. Ont son? Ont s’amagan?
 
Lèu òm compren que las antenas del iperfrèns que tant se’n trufavan, que tant lo geinavan per menar una vida coma los autres, ara, aquelas antenas li van servir. Tot primièr per retrobar los sèus semblables. Amb un pauc d’experiéncia, l’iperfrèn conscient de son iperfrenia aurà bon nas e sentirà, en qualques minutas, se lo sèu interlocutor “n’es” o “n’es pas”.
 
Coma l’occitanista de terren que detecta qu’un occitanoparlant s’amaga darrèr la prononciacion de tal o tal mot de francitan, l’iperfrèn part alavetz a l’encontre de sos camaradas de condicion. Los trobarà tot primièr demest qualques bons amics de totjorn: sens o saber las antenas foncionavan dempuèi longtemps. I a apuèi los novèls rescontres, qu’òm i acordarà ara lo prètz que meritan. Atal se monta una petita còla que va créisser, créisser, créisser… E perqué pas contunhar e partir a l’aventura amassa, per reünir totis los iperfrèns del país e levar una armada d’iperjusticièrs que ganharàn per tota la societat lo respècte de tota minoritat?




Pèire Frinc
per la còla IPER

Etiquetas

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Yuttah Beackey Pattitt Luk Yul Dettung Ran
6.

#4#5 Ha, ha! Plan lo bonjorn, praubòts!

  • 0
  • 0
Shrink of Pèire Frinc
5.

#4 Es pas de creire, ça que la, de veire de membres del colleciu IPER, criticar aqueste article… Es plan la pròva que los iperfrèns se pòdon pas empachar de se complicar la vida!
Me demandi se sabon ont demòran, d’unes… A! Òc, a «Sent Chabranòl»… Es en Lemosin o en Bigòrra? Segurament dins un país imaginari ont los prumèrs de la classa jògan a se denonciar entre eles…

  • 0
  • 0
Anti-elitisme Sent Chabranòl
4.

Aquel article me daissa dubitatiu: quin es l'interés del daquòs? Fargar una societat secreta de subredotats (desolats, bastir de neologismes per far los saberuts, marcha pas amb ieu...)? Se fa plànher?
Alara que los problèmas s'amolonan al dessús de las teuladas nòstras aquel elitisme de primièr de la classa, me fa,pel melhor, sorire, pel pièger tastar a un gost d'elitisme pretenciós. Occitània merita mai.

  • 1
  • 0
Alavetz
3.

#1 Encara una question de self e de fals-self, seguramant…!

  • 0
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article