Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Los 1 925,292 milhards que non trobam

Marçal Girbau

Marçal Girbau

Filològ e promotor cultural, especializat sus las relacions occitano-catalanas.

Mai d’informacions
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros. Res, mai o mens çò que ièr despensèri a l'estanquet de Pàmias en tot bevent qualques gòts de vin ariegés.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros, es a dire, lo 93,50% del PIB francés. Cal precisar que lo deute public de Catalonha es de 53.665 milions d'èuros, çò es, un pauc mens del 30% del PIB.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros, qu'es coma dire que cadun dels abitants de França an un deute de gaireben 30 000 èuros.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros e l'an passat, aguèt un deficit comercial exterior de 13,5 milhards d'èuros. Lo principal motor d'exportacions foguèt l'aeronautica, e, mai especificament Airbus, es a dire, Tolosa. La question deven encara mai inquietanta se mencionam que darrièrament se constata una cèrta —quitament prigonda— preocupacion en cò dels airbusencs per l'abséncia notabla de nòus projèctes per las annadas venentas.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros e l'an passat aguèt una creissença del 0,2% del PIB. Ongan, sembla que podrà arribar a la bèla nautor del 0,6%.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros mas la taxa totala d'impòst es 23 punts mai nauta que la mejana de l'OCDE, especialament suls impòstes del trabalh e las constribucions socialas, que fan un 51,7% en comparason al 23,1% de l'OCDE.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros mas aquí tot lo mond contunha de viure coma se non i aguèsse cap de problèma. Ni de crisi.
 
La Republica francesa deu 1 925,292 milhards d'èuros. Vive la France !

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

antalya
25.

#23 Aqui lo tableu per europa la mejana es de 43,4 en europa França n'es a 65,7. Atal crompendras cossi las entrepresas aiman mielhs anar fòra de França e cossi los patrons de l'exagona aiman mielhs prener de trabailhaires despalçat ( se los tarbalhaires son pagats coma los exagonals la cargas pagadas son la dels pays europenc d'origin.

Los trabalhaires europencs son fraire ça dits la CGT ! òc ben cap de dobta aqui dessus, part que i a fraires que costan mens car en cargas.
Per de riser tè lo quite jornal l'humanitat subre subventionat amb nòstras impaus, coma tota la premsa de França, l'humanitat es pas estampada en frança : costa de tròp, mas es estampada en Belgica.
Atal amb nos impaus balhan de trabalh a Belgica e pas a França.

  • 2
  • 1
antalya
24.

#23 Ah segur que cal compara çò comparable es a diser França amb los autres pais europencs. Tanplan vèsi pas çò que ven far ta comparason de la cargas socialas amb colombia e estats unis.
En contra d'aquò, pel nombre d'elegits en carga de representacion del pòble se pòt comparar amb los estats unis e atanben los autres pais d'europa.
Coma occitan vòli saber cossi a montpelher se son crompats 1750€ de cigaras. e 55 000 € de vin en 5 ans e cossi an pas atribuit aquèlas somas al desvolòpament de l'occitan.
Vòli saber atanben perque la communotat urbana de Tolosa aguessa un regima mai favorable que los autres salariats de la fonccion publica e es a l'origina d'un subre còst de 3,2 milhons d'euros per la vila de Tolosa, e perque los 3,2 milhons de subre còst fuguèron pas atribuit a aparar l'occitan.

E me disi que deves pas aver un oroscòpe favorable auèi, apèi General elextric que se crompa una partida d'alsthon aqui que, la novèla ven de tombar, Netflix que devia venir en França se n'en ira al Luxemburg. Netflix rebequèt que las demandas del govern Françs eran confiscatoòris (vèire Filippetti per las explicas). l'afar se sòlda per un manca a ganhar per França de 19 milhon d'euros per an (impaus sus las societat) pus qualques milherats d'emplecs en mens e los impaus sul salaris e la manca al finançament de l'audiò visual Françes.


  • 1
  • 2
Terric Lausa Quilhan
23.

#22
#21

Aprèp los nombre de trabalhaires del sector public, ara las cargas socialas?

Encara un còp cal comparar çò de comparable. Comparar los tausses de prelevament en se, coma una finalitat, aquò es imcomplet. Cal comparar las prestacions publicas pagadas amb aquestes prelevaments d'un costat. E de l'autre costat cal plan entendre que dins la vida economica d'una populacion, çò qu'es pas pagat per l'impòst o las cargas socialas d'un biais comunautari, forçadament serà pagat individualament (per los que tenon los mejans).

I a pas de prelevament per la santat als USA? La consequéncia es que cada estatsunidenc se deu pagar una assegurança sociala individuala que lor còstan un braç.

I a pas de prelevament social per compensar lo caumatge an Colombia? Los caumaires braman de fam per carrièras.

Lo debat vertadièr es quina societat volem? Una societat solidària o una societat d'estile "cadun sa mèrda"?

Mas comparar de chifras que tenn pas res a veire entre eles es pas onèste.

  • 3
  • 1
antalya
22.

#21 E aqui un ligam per jogar:
http://www.financespubliques.fr/

  • 0
  • 4
antalya
21.

#20 Comparatiu de las cargas socialas en França e dels autres pais d'europa :

http://3.bp.blogspot.com/-MPy7qXcoLyw/UJo_3Vls9kI/AAAAAAAAL-o/Jp2LoMUrNK0/s1600/comparatif+charges+sociales+100000+usd_3.jpg

França campiona del mond
Per un salari brut de 100 000$ las cargas totalas son de 63% : ( 22% per l'emplegat 41% per l'emplegaire)

  • 1
  • 5

Escriu un comentari sus aqueste article