Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

L’efièch frontiera: quintiptic

Montgarri fa part de la Val d’Aran mas las aigas d’aquest pichon vilar van en Mediterranèa dals temps que lo demai de la Val d’Aran l’aiga va per Garona
Montgarri fa part de la Val d’Aran mas las aigas d’aquest pichon vilar van en Mediterranèa dals temps que lo demai de la Val d’Aran l’aiga va per Garona | Rafel Miro
Laurenç Revèst

Laurenç Revèst

Escrivan, traductor. Dialectològue, Doctor en lingüistica. President onorari dal Centre Cultural Occitan País Nissart e Alpenc.

Mai d’informacions

L’efièch frontiera (I): confinh

 

Anam ren parlar de confinhament, avèm totes ja donat.

Anam parlar de “Veritat d’aiçà Pirenèus, error enlà”. Autrament dich ce qu’es una vertat per una persona pòl èsser una error per d’autras o ce qu’es valable per l’un, l’es ren obligatoriament per l’autra. Es una citacion de l’alvernhat Blasi Pascal (parla occitan alvernhat aquel, cu sap?).

Es ce que mi dio quora passo la frontiera entre Mentan e Ventimilha per la riba de mar.

Es estranh de veire al centimètre pròche, de tocar una tala realitat al mai concrèt de las tres dimensions.

A un centimètre pròche, una molonaia de camions de Gendarmeria (francesa doncas) es estacionaia e de l’autre costat, ren. Segon los periòdes, i son un o dos camions blindats de l’armaia italiana amb los sordats amb la pluma al capèl. Aquel jorn, ren. A un centimètre es París e a l’autre es Roma.

Televisions, jornals... i es ren solament l’arcòl e las cigaretas.

E per dire, aüra, deven mai interessant de far lo plen de benzina costat italian que francés. Los temps càmbian.

Los estats jugant un grand ròtle de regulacion, en lingüistica tanben, cal ren far semblant de non o veire.

Se parla una lenga oficiala e de l’autre costat es una autra. A mai los veïculs neerlandeses passèsson dals dos costats, è!

Per los mentonascs càmbia ren, lo quartier sonat Bauces rosses a mai sigue toscanizat en Balzi rossi, demòra mai pròche de Mentan que de Ventimilha e un grand nombre de gents dal vilar de Grimaldi al ras de la frontiera parlavan mentonasc, la celebrissima familha dals Lorenzi bèls primiers. Mas.

Fa estranh totjorn. Coma aquel quartier de Ventimilha sonat “Peglia”, e lo patronime corrent dins lo sector “Pegliasco” (que fa pensar a la comuna vivaroalpenca gaire luenh de Pelha, e los abitants los pelhasques). Mas aquò es una autra istòria.

 

L’efièch frontiera (II): un pòple amerindian talhat entre dos estats, los Iaquis

 

Los iaquis son una tribu de parlar utoasteca, dal subre grop shoshone amb lo nom probable trach de hiakim, significant agricultor. Es un grop d’amerindians pròpi gaire conoissut. Es interessant perqué es emblematic de la situacion dals amerindians en particular e de pòples minorizats en general.

 

Son divisits geograficament en tres grops:

  • costat dals Estats Units d’America, la resèrva Pascua Yaqui dins lo comtat de Pima (Arizòna) d’817 000 m², constituia en 1964, mas oficializaia ben d’annais après, a Tucson, es l’unic luec omologat per los EUA amb mai de 13 000 Yaqui. D’autres vivon individualament en Califòrnia, Arizòna, Nevada e Tèxas;

  • costat mexican, son presents dins la val dal Río Yaqui al nòrd oèst de Sonòra. E mai, una darriera part es dins l’estat de Chihuahua e Durango. Son presents dins divèrsas vilas, vila de Hermosillo, colònias coma Lo Coloso, La Matanza, e Sarmiento amb de quartiers Iaqui.

De notar un quart grop non reconoissut: Texas Band of Yaqui Indians

En 1997 èran 30 000 en Mexic e 7500 en Arizòna. Segon lo cercaire Asher, la lenga avia 12 000 locutors en Mexic e 5000 en Arizòna en 1980.

Segon las donaias dal Burèl dals Afars Indians als EUA en 1995, dins la resèrva Pasca Yaqui i èran 4.978 abitants (5.287 marcats al registre tribal).

 

Als EUA se va mai luenh e i son d’estatisticas encara mai ponchuas, a la persona pròcha: segon las donaias dal Cens dals EUA de 2 000, i èran 15.224 iaquis “purs” (3.692 pasca e 11.500 iaquis), 1.245 mestissats amb d’autras tribus (58 e 1252), 5.184 mestissats amb de non amerindians (423 e 4752) e 759 mestissats amb d’autras tribus e de non amerindians (14 e 759). Al total representant 22.412 iaquis (4187 pasca e 18 263 iaquis).

Lo costat interessant es de veire que son mai numeroses los iaquis costat Mexic qu’EUA. Seria interessant de saber se los tres grops geografics se rescòntran e quina es la lenga d’escambi. Perqué coma los iroqueses son d’a caval sus dos estats eissits de la colonizacion europèa que los an separats.

Veire la pàgina interessanta sus l’aculturacion.

 

L’efièch frontiera (III): La faussa teoria “naturala” de las frontièras geograficas e mai de muralhas de Berlin totjorn al nòstre?

 

Avèm Roquesteron e La (Sa) Ròca, Montgarri, Ra Briga e Ra Briga Auta...

 

Roquesteron (o Sa Ròca d’Esteron), valaa d’Esteron

 

Per la primiera es una comuna talhaia en doas comunas, totjorn dins Gavotina, per metre en adeqüacion limites entre França e Savòia (Contea de Niça) en optant per la teoria dals limites naturals. Las crèstas de montanhas, linhas de separacion de las aigas, los flumes son de limites “naturals” dins l’uèlh de cèrts estats. Mas sabèm que Ren es ren un limite natural, e Strasborg, literalament vila carriera, es germanica coma de l’autre costat de Ren.

Lo riu Esteron venent un limite desenas après lo tractat de Turin dal 1760.

Una comuna es de la Gavotina de la Contea, l’autra es de la Gavotina dal Comtat de Provença.

Referéncia: La Roque-en-Provence

 

Ra briga, val de Ròia

 

E parier per lo País d’a Briga (que considèro coma de lenga genovesa alpenca amb d’influéncias occitanas). Los divèrses vilars brigasques d’Úpega, Reaud, eça. fan part sigue de las comunas italianas d’A Briga Alta, d’Ormea en region Piemont, sigue de la comuna de Triòra en region Liguria. Dal temps que La Brigue, nom francizat, es dal departament Alps Maritimes, region Provença-Alps-Còsta d’Azur, amb totun una exclava al nòrd de la comuna de Tenda. Aquò despí lo tractat de París dal 1947.

I es que de veire la mapa de las doas comunas, Briga Auta e Ra Briga per veire que s’imbrican ben. Las aigas de Ra Briga van en Ròia per acabar en Mediterranèa. Las aigas d’A Briga Auta

 

Referéncias:

· Terra brigasca

· Briga Alta

 

Que la teoria dals limites naturals de fach s’aplica gaire. Sabèm ben que l’airal occitan d’Itàlia fa que las crèstas son ren de limites mas al contrari es al moment qu’arribam al pè dals mont, en Pimont, que passam al piemontèis (malgrat la repuaia d’aquesta lenga, lèu depassaia per lo toscan en repuar las valaias).

 

Montgarri

 

Lo cas al revenge de Montgarri es assumit. Fa part de la Val d’Aran mas las aigas d’aquest pichon vilar aranés de l’Aran aut, sonat Noguera pallaresa, van en Mediterranèa dals temps que lo demai de la Val d’Aran l’aiga va per Garona, en l’ocean Atlantic. Aran es Occitània. Lo demai dal riu de Noguera pallaresa es Catalonha.

Referéncia:

 

 

Montginebre, Gavotina dals Alps auts

 

Mas per exemple Dueira naisse costat francés, dal temps que se geta en la mar Adriatica! Costat oèst, es Durença que naisse e se geta en Mediterranèa. Montginebre o Montginevre es separat de Las Clavieras, que Las Clavieras es una comuna dins un mocaor de borniera. Totas doas comunas occitanas de Gavotina, mas separaias per França e Itàlia despí lo tractat de París.

 

Referéncias:

 

Après avèm de cases que la comuna dal Pèl, dins la Gavotina dals Alps d’Auta Provença es devengüa una exclava de Senès, mas aquò es per de rasons d’exòdi rural e de regropament comunal.

 

L’efièch frontiera (IV): dos fraires, doe ciutadanetats

 

Un naishut a Mentan de paire italian, ciutadan francés.

O frairòt naishut a Mónego, dau meme paire, ciutadan italian.

Diferente leis me diretz.

Mas per a Segonda guèrra mondiala, san staches engatjats dins dos païses diferentes.. Aquò a fach meno rir o paire.

Ese coma u cosins d’u dos costats d’u Alps occitans, de Cairàs e d’u Escartons vesins administrativament italians que san engatjats dins doe armaie enemigue.

L’occitan, totjòrn divisit qué!

 

L’efièch frontiera (final): Coblas “mixtas”, de doas lengas

 

Una causa interessanta, un microcòsme es lo bacin uman entre lo Principat de Mónego actual, l’èst de la Contea de Niça (la part gavòta) e Recabruna e Mentan (part occitana dal Principat de Mónego avans lo 1861 de jure, o lo 1848 de facto).

Se de cada costat la lenga oficiala es lo francés, levat a partir de Ventimilha qu’es lo toscan estandard, tot l’èst a partir d’Esa relèva de l’occitan vivaroalpenc. Per nòta: de saber que Mónego ensenha lo monegasc, lenga obligatòria una ora de cors cada quinzena dal CE2 a la tèrça.

Mas d’un temps los mariatges entre doas lengas existia.

De familhas, qu’un es mentonasc, recabrunasc, turbiasc, pelhasc (occitan vivaroalpenc o occitan d’autra part) e que l’autre es monegasc, n’i a agut e n’i a encara.

Sensa parlar dals mentonasques qu’avian optat per gardar la nacionalitat monegasca, de facto après 1848 e de jure après 1861.

Entre familhas de pescaires mentonasques e monegasques.

D’autres mestiers.

E las comparasons de lengas.

Un felen qu’escota los pairgrands e ditz qu’en monegasc i son totplen de [œ], que sembla lo còrso.

Un autre de Recabruna que ditz que capissia ren dal monegasc parlat per la sieu mairgrand. Los tres autres antenats parlavan recabrunasc.

Un pairgrand que fa biscar la sògra en dire que “Carriera lònga i san que de petans, una pòrta shi una pòrta nan”. E la sògra que rospeta. En dire qu’en casa sieua es pòrta nan!

E d’autres que cuntan qu’o vocabulari de tala causa se ditz ansin dins una e l’autra lenga. Vocabulari de la marina p d’autres domenis ponchuts.

Una familha de Recabruna capabla de parlar tan l’occitan vivaroalpenc recabrunasc coma lo monegasc (aquel de raïç genovesa).

D’istòrias de familha tanben.

Un enfanton abandonat a Mentan, vengut de Soïssa. Elevat per una familha de pescaors. E que la sieu lenga de familha èra l’occitan mentonasc.

D’autres que sabon que se “a Mentan o pichan manja o papíer e geta o bamban” es perqué los mentonasques sigueron annexats a França en 1861 per una sembla votacion (o papíer) mas qu’an getat d’èstre amb Mónego (o bamban, a riquessa).

Cada istòria familiala pòrta l’istòria dal nòstre. La cal just saber escotar. E de segur non si fiar a l’istòria dals libres dal roman nacional inventat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article