Bandièra01 1180x150: La Passem

Opinion

Eth torisme e era lengua (V): er occitan enes cartes des restaurants

Eth torisme e era lengua (V): er occitan enes cartes des restaurants
Eth torisme e era lengua (V): er occitan enes cartes des restaurants
Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau

Jusèp Loís Sans Socasau ei èx-president der Institut d'Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana (IEA-AALO)

Mai d’informacions

En un programa de proteccion dera lengua pròpria en un projècte orientat ath torisme, en/de/peth torisme, era toponimia ei eth prumèr encastre que cau susvelhar; eth paisatge lingüistic, es senhalizacions, ei eth segon... Eth tresau son es cartes des restaurants.

En generau es establiments an ua bona respòsta, però non pas tostemp. En 2022 Plataforma per la Llengua provoquèc era saturacion deth Restaurant Surf House, en Barcelona, en tot que mès de 40 persones, eth madeish dia, demanèren era carta en catalan e en non facilitar-les-ac ampliren cada un era huelha de reclamacions qu’aguesti establiments an d’auer.

Anar tath restaurant ei ua des activitats mès correntes des toristes. Trobar-se damb era preséncia deth país en prumèr tèrme les ei un atractiu. Era qualitat deth restaurant ven prumèrament definida pera qualitat des sòns codinats, des sòns productes e des sòns servicis. S’ena carta s’auferissen productes dera tèrra e codina aranesa alavetz pren caractèr d’exotisme, de propietat… De ben segur qu’eth plat mès reiterat en tota era Val d’Aran, ena major part des restaurants, ei era “olha aranesa”, preparada de formes molt diuèrses, però damb aquera caracteristica d’oferir quauquarren d’identificatiu deth país. Ditz Vicent Marqués, codinèr e escrivan, “[era Òlha aranesa] a fòrça reputacion e ei considerada coma eth plat nacional”. Se’n poderie díder de d’autes manères: “sopa barrejada”, “olhada”, “escodelha”, “borit”… però se’n ditz “òlha aranesa”. Senhale ath país. Hè quauqui ans sonque en didíem “òlha”, però eth besonh dera identificacion a generat que tostemp s’acompanhe damb qualificatiu de “aranesa”.

Se cerque lo pròpri, l’autocton, e  atau, s’eth torista tròbe tota era carta en occitan li alimentam aqueth desir, aquera sensacion d’èster en un lòc particular, e en trobar tanben  era carta en d’autes lengues, darrèr dera occitana, pòden jogar, entretier-se, damb eth servici deth restaurant, qu’a d’èster preparat entà mantier petites convèrses damb eth client, en tot comentar coma se pronóncie, qué signifique, coma ei elaborat… S’a mès era rotulacion deth restaurant ei en occitan, alavetz era sensacion de magia, de lòc extraordinari, de país luenhant se hè realitat.

Però as restaurants cau ajudar-les, cau dar-les supòrt… cau oferir un servici rapid de traduccion e ua petita formacion ath servici, entà que pogue dar es explics qu’ajuden a dar era sensacion de major gust ath codinat. Enes tecnologies actuaus era traduccion automatica non ei complicada. En euskera, en galhèc e en catalan eth servici digital foncione. Cau crear era referéncia en occitan e animar as restauradors a emplegar eth servici. En aguesti moments era preséncia der occitan enes cartes des restaurants dera Val d’Aran ei escassa, e açò ei ua error que cau reorientar.

En sègle passat, en encastre dera aplicacion e desvolopament dera Lei de Politica Lingüistica, en 1998, se hec, des deth Conselh Generau d’Aran era campanha “Aranés ara carta, mès qu’un servici”. En ostiu, ua persona contratada visitèc toti es restaurants dera Val d’Aran en tot oferir-les era traduccion gratuïta dera carta. Se les traduïc e se les portèc entar establiment. Aué en dia era tecnologia mos estauviarie es desplaçaments. Poderíem oferir eth servici telematicament. O non! Er an 2000 eth Conselh Generau d’Aran publiquèc un vocabulari que recuelhie toti es plats des cartes traduïdes. S’oferic as restaurants.

En moment dera prumèra campanha, en 1998, en Aran i auien 175 restaurants e 72 bars. En totau 247 establiments. N’i auec 48, un de cada cinc, que non i sigueren interessadi, que non auien clients que les demanèssen pera lengua deth país, que trabalhauen damb un “menú” diferent cada dia e elaborar era traduccion diària ère un problèma… Era rèsta, mès de cent restaurants aueren era carta en aranés pendent quauqui ans. N’i auec que mantengueren eth contacte damb era Oficina de Foment e Ensenhament der Aranés entà demanar eth servici de traduccion d’events puntuaus coma eth sopar de cap d’an, ua nòça, ua comunion… Però, a dia d’aué, n’i a agut molti qu’an abandonat era carta en occitan.  Ara non trobam aqueri  “Anciam de frutes variades damb pernilh ath vinagre de haraga”, o “Rap en horn damb menèstra d’arròssi e chuc de timonet” o es “Espàrrecs sauvatges ena gresilha” o “era “Espatleta d’anhèth estil aranés” o “Pofre ara galhèga” o eth “Pastís de hormatge fresc damb confitura casalèra de prues”… Ara ei majoritàriament en castelhan, e tot soent se demanes, ath cambrèr,  en occitan (o en catalan), te contèsten “¿cómo dice?”. Era qualitat dera codina seguís estant molt bona, era elaboracion a milhorat; gaudim de boni restaurants, però era lengua pròpria a perdut preséncia e eth torista a perdut ua possibilitat d’accés ara esséncia deth país. Ara era “Òlha” ei majoritàriament “Olla”. Domatge!

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article