Bandièra01 capçalera  1180x150: Botiga

Opinion

Recauhament: cau qu’una decision sia collectiva

Recauhament: cau qu’una decision sia collectiva
Recauhament: cau qu’una decision sia collectiva
Joan-Marc Leclercq

Joan-Marc Leclercq

Musician de profession, autor d’un líber de conversacion suu gascon, d'un roman istoric "Ucraïna", d'un diccionari de rimas e de duas pèças de teatre.

Mai d’informacions

L’ehèit de las activitats umanas sus la produccion de CO2 e doncas suu recauhament climatic s’es convidat darrèrament largament dens las convèrsas de la vita vitanta. Partissi aquí deu presuspausat que son las activitats umanas que causan lo recauhament, sabi qu’aquò es pas partatjat per tot lo monde e que daubuns ac contèstan. Dinc ara soi meslèu a favor d’aquesta teoria a 75%. Aquò pòt cambiar, solide.

E doncas la question: “Com víver d’un biaish que mautracta lo mens possible la planeta, per deishar un monde viveder a nòstes arrèr-hilhs?” es venguda primordiala. Solide, cadun a sas solucions, e las volontats son meslèu bonas, quitament se la màger part deus ésters umans, tan que patissen pas dirèctament deus cambiaments, ne son pas vertadièrament conscients.

Vos muisha ara un exemple fòrça precís de la dificultat de cambiar las causas. Lo problèma qu’èi viscut èra simple: nos calèva anar de Tolosa en Normandia per visitar un oncle e una tantina. Com hèr per polluir lo mens possible? I avèvan pas que quate solucions:

  1. I anar en avion (Tolosa-Caen dirècte).
  2. I anar en trin.
  3. I anar en veitura.
  4. I anar pas brica.

La solucion 4 estoc lèu regetada. Vau milhor trobar lo mejan mès ecologic que non pas s’empachar de víver pendent que las usinas en China causan un million de còps mès de gaz (e tiò, cadun se remanda la patana cauda).

La solucion 2, quitament s’èra la mès ecologica justament, muishèc lèu una dificultat de las bèras: èra tròp longa per rapòrt au temps deu quau dispausàvam. Calèva passar per París, cambiar de trin e quitament de gara.

La solucion 1, la mès practica, estoc regetada a degrèu per las rasons que podètz comprénguer.

Estoc doncas la solucion 3 qu’estoc causida. Dambe la libertat de partir e tornar quan volèm en tot prénguer çò que volèm tanben, avantatges deus grans.

Mes en hèit, se calculam tot, a la veitura que hascoc lo trajècte, cau ajustar l’avion que, de tot biaish, partiscoc totun sense nosautes. Resulta: un avion e una veitura au lòc d’un avion sol, l’avóssem pres. Mès ecologic? Solide que non pas fin finala.

De mès, un avion produsís 145 grames de CO2 per quilomètre e la veitura 85, mes per passatgèr aquò nos hè 145/200=0,725 per l’avion e 21,25 per una veitura de 4 personas. Un TGV 3,5 grames e sabi pas quants passatgèrs i pòden càber.

La filosofia de tot aquò es que las solucions per produsir mens de CO2 se pòden pas estar presas a títou individuau mes a títou collectiu, se que non aquò foncionarà pas.

E lo problèma es que nòstes decidaires hèn pas ren, cau saber que França estoc dejà condemnada dus còps per “inaccion climatica” e las darrèras decisions que prengoc nòste govèrn semblan pas anar de cap a una milhoracion.

N’i a que pensan doncas que caleré milhor una susmauta ciutadana. Una “susmauta de la Tèrra”? A ben justament aqueste movement acaba d’estar interdit i a pas guaire …

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article