Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Pausa o relança

manifestacion Anem Òc, Tolosa 2012
manifestacion Anem Òc, Tolosa 2012
Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions

Es dins l’encastre de la preparacion de la manifestacion Anem Òc, Tolosa 2012, que Ferriòl Macip lancèt son projècte de jornal numeric. Tant la manifestacion que Jornalet foguèron una capitada granda. Après gaireben 12 ans, Ferriòl Macip prenguèt la decision de suspendre sa publicacion mentre que cercarà de ressorsas per que siá pagada dignament una còla de redaccion.

En realitat, es tot l’occitanisme que manca de ressorsas per finançar una politica lingüistica e culturala eficaça. La rason, la sabèm. Ni los estats francés, italian e espanhòl, ni las collectivitats publicas localas italianas o francesas finançan l’occitan a un nivèl similar a la lenga oficiala d’estat. Mai la politica linguistica e culturala per l’occitan es flaca, mai lo desir de cultura e lenga recula.

Coma catalans, basques, e autras minoritats d’Euròpa, nos cal crear d’organismes potents de finançament amb de fons privats per finançar d’accions publicas per l’occitan. Es una injustícia granda dins d’estats ont son d’impòstes publics importants que finançan las accions publicas, mas non avèm pas d’autras opcions. Nos cal absoludament sosténer la musica tradicionala, la sensibilizacion generala a l’occitan dins las activitats periscolaras, dins las bibliotècas, la sensibilizacion a la cultura occitana dins los CLAE e centres de léser amb l’intervencion d’artistas occitans (contaires per exemple), de gardas d’enfant en occitan, lo desvolopament dels espleits associats a la lenga, la collècta d’archivas istoricas, l’ajuda a l’escolarizacion dins una filièra bilingüa publica o Calandreta de proximitat. Nos cal organizar la demanda de senhaletica bilingüa dins las rotas e carrièras, dins los edificis publics e d’anóncias sonòras bilingüas. Cal organizar d’associacions d’espòrts o de lésers en occitan dins las comunas. E tot aquò se deuriá concebre al nivèl de las comarcas occitanas, de las regions occitanas o de tota l’Occitània.

E mai finançariam d’accions, e mai las collectivitats publicas serián sensiblas a una politica lingüistica e culturala favorabla a l’occitan, tant coma los actors economics.

L’IEO, Calandreta o La Passem ja son d’organismes de collècta de moneda. Mas cal cambiar d’escala e crear d’organismes de finançament amb de mecanismes juridics e legals qu’assegurarián un sistèma de gestion financièra solide, un mecanisme de decision transparent e democratic amb un renovelament regular dels administrators e administratrises e una evaluacion fisabla dels finançaments. Aquels organismes auriàn per mission d’ajudar los projèctes dels professionals engatjats, de las associacions occitanistas o de las collectivitats.

Es la condicion per assegurar un finançament participatiu e un sosten benevòl dins la durada. Sonque un projècte ambiciós de collècta de moneda pòt entosiasmar pro de gents per i engatjar temps e moneda. Al nom de la pluralitat culturala e de la legitimitat istorica de la cultura e lenga occitana, una part dels occitans non occitanistas deurián èsser prèstes a sostenir aquels organismes. L’entitat Òmnium Cultural en Catalonha que trabalha a la promocion de la lenga e cultura catalanas, amb mai de 180 000 aderents n’es un modèl.

E per començar, poiriam montar una estructura de finançament del futur jornalet, lo jornal web de referéncia d’informacion en occitan. Mas una estructura que poiriá venir mai ambiciosa.

Coma en 2012, es un desfís per l’occitanisme e Jornalet que gasanharem.

Mercés a Ferriòl e a tota l’equipa de Jornalet pel trabalh ja fait.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud pierre
2.

Valadier se pren per un ministre. Sufiria de levar un impòst. Paia, paia militant, Paia.... e degun que respond.
En realitat, sens lo còr, mòrta es la lenga.
Le movament occitaniste a sovent oblidat lo pòple occitan per far una politica conformista es a dire confòrma a l' ordi de Raminagrobis, a totjorn separar la lenga daus problems economics, sociaus, e autres, a tojorn esperar que la solucion venguessa per una autoritat administrativa.
Es una pagina que se vira.
Sens lo còr, mòrta es la lenga!

  • 7
  • 6
Franc Bardòu
1.

"Mai la politica linguistica e culturala per l’occitan es flaca, mai lo desir de cultura e lenga recula." Aquí excatament PERQUE la politica linguistica e culturala per l'occitan es flaca e o demorarà : per que lo desir de cultura e de lenga recule encara e encara, sempre mai, fins a l'exterminacion definitiva del pòble que se ne seriá pogut servir per s'identificar, per existir, per s'assumir, per viure.

Nos vòlon culturalament mòrts e oblidats, linguisticament mòrts e oblidats, biologicament franceses, passivament franceses, letargicament franceses, valent a dire coma un futur cadavre colcat sul lèit mortuari, mas mantengut encara en coma artificial, biologicament viu (jos perfusion sedativa mediatica, educativa e propagandista francesa) e productiu (excrecion estrictament quantitativa e mecanica), cerebralament e coralament mòrt clinic.

Per ubas rasons que non soi estat encara fotut d'identificar, amb unes d'entre nosautres (mas fòrça plan tròp pauc), lo procèssus de sedacion non pren pas, o mailèu, per las generacions actualas, non pren pas mai… Enigma que fa que i a encara causas coma Jornalet, per exemple.

  • 8
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article