Bandièra01 1180x150: País Invisible

Opinion

Un occitan estandard per las entrepresas e las administracions (II)

Un occitan estandard per las entrepresas e las administracions (II)
Un occitan estandard per las entrepresas e las administracions (II)
Jean-Charles Valadier

Jean-Charles Valadier

Adjunt al cònsol de Tolosa en carga de la lenga e cultura occitana de 2008 a 2014, es membre de la comission Regions e Federalisme del partit Euròpa Ecologia Los Verds.

Mai d’informacions

L’occitan estandard unic es una necessitat se volèm facilitar l’utilizacion de l’occitan per las entrepresas e las administracions, tal coma los traductors automatics. Es adaptat a las necessitats d’una comunicacion administrativa e tecnica, per los documents tecnics, scientifics, educatius, medicalas o d’informacions. S’empara subre las causidas de las lengas estandards francesa, italiana, espanhòla, portuguesa e mai internacionala coma l’inglés, sens oblidar la lenga administrativa catalana, a l’exemple del Centre de Terminologia TERMCAT. Per l’emplec, una causida me sembla importanta:

L’emplec de negacion classica non o non... pas.

Es una marca màger de retorn a una lenga escrita dins la gestion de la vida publica de las entrepresas, administracions del territòri occitan, se volèm que l’occitan s’inscriga dins la tradicion de las lengas romanas e internacionala coma l’inglés ( e mai coma o fasiá Frederic Mistral).

 

Los grands centres economics, industrials o administratius d’Occitània son a l’entorn dels airals metropolitans de Bordèu, Clarmont, Lemòtges, Marselha, Montpelhièr, Pau, Niça, Tolosa. Aqueles centres correspondon a de larges bacins de vida economics e administratius que s’espandisson subre mai d’un parlar e d’una modalitat dialectala. Devon representar a l’entorn de 80% de la populacion, segon las estatisticas francesas. Plan segur, l’occitan estandard es adaptat per los formularis o documents de las entrepresas e administracion d’aquels territòris.

Per la lenga de comunicacion en direccion del grand public d’aquels airals, se pòt preferir una lenga mai en coeréncia amb las especificitats lingüisticas dels territòris concernits, subretot per los airals metropolitans de Bordèu, Clarmont, Lemòtges, Marselha, Pau, Niça.

Fòrça trabalhs linguïstics foguèron faits per normalizar lors parlars occitans, dins los diferents parçans occitans. Definisson un occitan literari que transcriu lo parlar local amb la riquesa istorica de son vocabulari. Son d’espleits essencials se volèm imaginar un desvolopament local e cultural a l’escala dels parçans , coerent amb las necessitats ecologicas d’una produccion locala, e que s’inscriga dins una continuitat istorica e territoriala.

Mas non correspondon pas al besonh de la lenga de comunicacion en direccion del grand public de proximitat de las entrepresas dels airals metropolitans. Los de Bordèu, Clarmont, Lemòtges, Marselha, Pau, Niça necessitan de varietat de l’occitan estandard mai en coeréncia amb lor identitat lingüistica. Una causida me sembla importanta dins la definicion d’aquelas varietats:

 

Una convergéncia dins las diferéncias dialectalas

Per bastir d’aisinas comunas, aquelas varietats devon s’emparar subre l’occitan estandard amb un vocabulari majoritàriament comun, en particular per los concèptes modèrnes, sense diferéncias dialectalas.

Lo vocabulari economic, educatiu, medical, tecnic, scientific, esportiu... deu èsser comun. Las formas sintaxicas, subretot las conjugasons devon cercar la convergéncia, e non pas las diferéncias, çò que començèt jà al sègle XIX dins aquelas grandas ciutats amb un exòdi rural occitan d’origina dialectala divèrsa.

 

En conclusion, lo trabalh linguïstic deu continuar per acabar de normalizar un occitan estandard unic tanben per las entrepresas e las administracions. Mas cal tanben prepausar de varietats convergentas de l’occitan estandard que respondan a las necessitats de la comunicacion grand public dels grands centres economics, industrials o administratius occitans.

Aquelas aisinas son indispensablas per las femnas e los òmes que vòlon far viure l’occitan dins las entrepresas e administracions: elegits, entrepreneires, responsables administratius, salariats...

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
1.

"En conclusion, lo trabalh linguïstic deu continuar per acabar de normalizar un occitan estandard unic tanben per las entrepresas e las administracions. Mas cal tanben prepausar de varietats convergentas de l’occitan estandard que respondan a las necessitats de la comunicacion grand public dels grands centres economics, industrials o administratius occitans." çò conclutz lo sénher Valadièr. E m'acòrdi plan amb el.
1) Per l'occitan estandard, avèm ja despuèi mai de 10 ans, l'Academia Occitana. E la seccion "occitan estandard" de l'Academia Aranesa dera Lenga Occitana se deu venir apiejar sus tot lo sieu trebalh ja complit.
2) Per de modalitats mai localas, mas enfin netejdas de totas menas de colhonadas iperlocalistas imaginàrias (que los ancians non an jamai emplegadas) e dels francismes indefugibles (que los ancians ne fasián fòrça) compte tengut de la nòstra istòria socio-lingisitica, i a lo Congrès que non ai besonh de presentar als lectors de Jornalet.

Aquelas doas institucions devon trebalhar en complementaritat armoniosa, dins un respècte mutual e de principi, luènh enlà totes los eventuals conflictes personals e autras decisas egocentricas…

  • 8
  • 4

Escriu un comentari sus aqueste article