CAPÇALERA PAIS INVISIBLE

Opinion

Al bòrd del precipici, un grand pas en avant?

| Erwin Morales
Andriu de Gavaudan

Andriu de Gavaudan

Autor de la cronica occitana setmanièra al Petit Bleu de l’Agenais desempuèi 1978 e editorialista de La Setmana fins que quitèt de paréisser

Mai d’informacions

Brave monde, o sabi que soi lo cronicaire mai bon de la premsa exagonala per çò qu’espèri la darrièra minuta per me botar al trabalh mas qu’aquò vos empache pas de legir los especialistas de la premsa parisenca que son mai pròches del president, del governament… que son a París, que?

Per tot dire, la decision de nòstre president li a permés de far parlar d’el de’n pertot, sus totes los continents, dins totas las democracias que foguèsson “illiberalas” o pas, dins totas las dictaturas e dins los païses que pòdon pas de mens que se petaçar coma pòdon…

L’influéncia de França, çò dison nòstres elèits, se far sentir sus totes los continents mas nòstre president, un psicològ de tria, aviá degut remarcar que, desempuèi una estona lo “desir” de França demingava…

E, en bon esgtratèg, per far oblidar la plumada dels “macronistas” a las eleccions europèas, a pres una decision que concernís pas que nòstre exagòn… Me diretz que gaireben totes los “generals” de las listas exagonalas an parlat pas que de la situacion en França. Benlèu que, dins aquesta campanha corteta, los caps dels diferents grops politics parlaràn dels problèmas europèus!

La supresa a l’estrangièr es estada totala… Legissi un pauc la premsa electronica en “lenga utilitària” e qualques autras que lors especialistas ne son tombats sul cuol e que, mai d’una setmana aprèp, ne son a virar l’interrogatiu: Perqué? dins totes los sens…

Los Estatsunidencs son pas de comptar que son pas los mai competents per lors analisis de la situacion presenta en çò nòstre. O son pas jamai estats, ça que la. An una faiçon brutala de far de politica: en defòra, fan parlar la podra e…, en dedins,… tot parièr!

Los Chineses demòran enigmatics e, generalament, fan pas cap de remarcas tant que vos mainatz pas dels dreches de l’Òme en Tibet o en Mongolia… Los Russes se trufan de França e de son president mas es que son geloses… que los mèdia europèus o autres, per aquesta passa, parlen mens de lor psicopata…

Enfin, los quites British, los sols que sabon çò qu’es de far de politica ne son demorats palaficats. La politica, son eles que l’an inventada, desvolopada al punt de far prene a l’adversari l’ola per un topin. Ailàs, tot se pèrd e Winston Churchill fa pas pus recèpta.

Cal dire que, quitament per qualqu’un coma ieu, un especialista ça que la, es una situacion tala qu’una cata i poiriá pas trobar sos catons!

Enfin… avèm un financièr de sembla-esquèrra —òc, esquèrra tot sol me sembla un pauc fòrt— vengut president en traversar la carrièra que, tanlèu elegit fa una politica de drecha e ne profiècha per installar o ensajar d’installar una republica “illiberala” en jogant un partit contra un autre, en ignorant los sindicats e totes los poders intermediaris e en governant amb un punhat de personas que son, coma el, d’adèptes de la start-up nation

Totas las cencellariás de las poténcias europèas fan d’oras suplementàrias per poder fornir a lor governament un analisi racionala, “à la française”. Las neuronas i bastan pas e ai pas pro d’informacions sus l’avançament de l’IA per poder vos dire se permetrà d’afinar lors comptes renduts!

Qu’un òme, president de son estat, amb un QI de bèstia de corsa, jòga al poker, es pas de creire! After all, dison ben que François Mitterrand consultava las vesentas…

Dins una setmana, aurem —e los estrangièrs tanben— un començament de responsa a la question existenciala pausada: Cossí far per ajudar un partit d’extrèma drecha —que pren sos raïces dins l’ideologia nazi— a s’installar al poder?

Lo monde, politicians o autres, s’an degut doblidar l’adagi: “La malautiá arriba al galaup e se’n torna de pè!”

N’es tot parièr per un regim “illiberal” o una dictatura… e, alavetz, serà temps de cantar Lo cant dels amnesics

 

 


P.S. Per los qu’aurián qualque dificultat a aver idèas claras, lor aconselhi de legir o de tornar legir lo libròt-manifèst paregut vint e cinc ans a: Matin brun de Frank Pavloff en cò de Cheyne éditeur.

 

 

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lachaud
1.

Autre còp en França, i avia daus jornaus nacionaus, regionaus e mesme locaus. Lo jornau « lo monde » era auna referença mas l’òm lo tròba pus chas los merchands de jornau.
Lo jornau internacionau « Courrier Internacional » prend la releva. E aquel jornau vai lo Monde a partir de çò que l’autre pensa. E los jornalistes que fan aquel jornau viesan l’actualitat dempuei lòr tora. Quò es coma si dins una familha los goiats e goiatas disian au pair de familha : un tel a dich aquò de tu, un autre a dich talas causas, un autre a dich… E tots criticavan lo pair. Degun vesia sas qualitats, l’eforç qu’a degun far per far viure sa familha.
En es de mesma per França. Los frances devrian esser capable de veire las qualitats e los travers de son governament. La politica i ganhera.
Macron es lo representant dau partit de l’argent, lo fasciste perque lo partit de l’argent vòl espleitar de mai en mai e renhar en mestre. Macron a dos braç que trabalhan per se : lo partit de Marine Le Pen e l’esquerra que nos presentan tots dos una reflexion de bas niveu.
Un amic me disia qu’amava pus lo foot perque lo foot coma tots los sports era autra còp lo representant d’una region, un estrambòrd regional alaidonc qu’uei los jugadors son daus mercenaris internacionaus que pensan mas a l’argent. Mesme la federacion s’i bota en faisant totjorn mai de compéticions per amassar mai d’argent.
En França l’òm es pus crane de ren, de nòstre tecnologia, de nòstre ensenhament, de nòstre medecina, de l’Istòria officiala, de la science oficiale perque an transformat tot aquò en mercenaris que pensan mas a vendre o se vendre.

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article