Dediqui aguest article ad aqueri libres en occitan aranés que son producte dera volontat de persones, empreses o estructures qu’actuen mès per conviccion que non pas per un compliment des sues obligacions. Qu’eth Conselh Generau d’Aran, era Generalitat de Catalonha, er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana... o bèra associacion damb finalitats lingüistiques publique ua òbra, en occitan aranés, entà Sant Jòrdi, o celèbre era publicacion de bèra auta, a un merit, però jamès aurie d’èster mereishedor deth madeish reconeishement qu’aqueri que partissen dera consciéncia, dera vocacion e subertot deth risque de particulars.

Rebrembi un libre qu’a un parelh d’ans d’existéncia, però que represente sense dobte era imatge dera conciencia pera lengua. Ei era òbra Tan parièrs e tan desparièrs, d’Asun Iglesias. Siguec traduïda per mainatges de bachelierat acompanhadi pera professora Divina Caubet e publicat en 2023. Ei ua òbra autopublicada pera autora que conde era istòria des viuences, des pòurs, des tristors, dera ràbia… de mainatges e adolescents qu’arriben en nòste país des de païsi molt distants. Vien d’Africa, de Sudamerica, de diuèrses parts deth mon e s’an d’enfrontar a realitats fòrça dures qu’en ocasions son acompanhades dera violéncia. Ei un libre damb ua finalitat educativa, però voi remercar que se tracte dera actuacion volontariosa d’Asun Iglesias que correc eth risque dera sua edicion e qu’encara aué, ath cap de dus ans, le podem veir enes estatgères des libreries dera Val d’Aran, representant era valor der occitan; ei eth combat pera lengua. Ditz Asun que “soc de Noals i des de petita he voltat amb els meus pares per la Val d’Aran…[aquest llibre] el vam presentar per Sant Jordi de 2023 a Vielha i a Bossòst amb un gran èxit, i també a la llibreria Ona de Barcelona i a l’Institut d’Aran el llegeixen els de primer i segon de ESO i a l’aula d’acollida”. Aguesta ei era istòria d’un exemple, d’un petit miracle. Desconfiem des que mòstren camins intransitables. N’i a que caminen maugrat tot.

E voi acompanhar aguest rebrembe de quate iniciatives mès actuaus que dan un sentit e son un exemple. Màxim Serranos Soler, hilh de Vilanova i la Geltrú, ei un traductor afincat en Luxemborg, damb relacions en Centre Català deth que n’ei vocau. Enguan laguens des activitats de Sant Jòrdi an publicat un libre infantil, de molt bona qualitat, sus era legenda de Sant Jòrdi. Eth libre, naturaument ei en catalan, però an auut, per propòsta pròpia de Màxim, era iniciativa de hèr-ne ua edicion en occitan aranés. Qu’eth Centre Català de Luxemborg, damb er emparament der ajuntament dera ciutat, age era iniciativa de publicar ua òbra ena varianta dera lengua occitana pròpria de Catalonha, ei ua accion que merite un reconeishement, que deu d’èster condada. Ei quauquarren mès que predicar. Ei repartir gran!

E mos cau un especiau reconeishement entara edicion exclusiva de Ediciones Nautilus, dera òbra poetica de Merche Llop Alfonso en ua edicion aranés-castelhan . Eth títol dera òbra ei “Incinerar eth mite-Incinerar el mito” (prumèr met er aranés). Eth sòn traductor ei eth membre dera seccion filologica deth IEC e membre der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana, Ramon Sistac.

«Se confoneren es dieus.

Sò jo qui decidís
de non escotar pas mès es lires.
Aimarè ce que desire.
Installada en centre de jo madeisha,
me definisqui.
Açò qu’ei era mia grandesa.”

 Enterrem tot lo que calgue e que reneishen d’auti principis que mos hèsquen mès liures a toti.

E mos cau hèr ua referéncia ara òbra Condes deth Comenge e d’Aran, publicada per Ostau Comenges, qu’ei eth resultat deth trabalh tostemp entregat e volontariós de Joan Pau Ferré: “En aqueras istòrias, que hèn arríder o paur, qu’arretrobaratz eths personatges abituaus: bèstias que parlan gascon, innocents que’s hèn inevitablament colhonar, hadas beneficas, òme sauvatge... mès tanben diables, podoèras, sèrps.”

E finalament, aguest Sant Jòrdi, auem recebut ua naua òbra traduïda generosament per Antòni Nogués. Ei Era Dama des Camèlies, originària d’Alexandre Dumas. Ditz eth narrador dera òbra: “ …que non existís cap accion generosa que dera non me sentessa capable.” Era Acadèmia aranesa dera lengua occitana ven de publicar-la, ena web, amassa damb sies òbres mès dera literatura internacionau: Condes d’amor d’Emilia Pardo Bazan, Dònha Perfècta d’Emilio Pérez Galdós, Eth Capèl de Tres Puntes de Pedro A. d’Alarcon, Era Regenta (dus volums) de Leopoldo Alas “Clarín”, Galla Placidia d’Angel Guimerà, e Ua istòria de dues ciutats de Charles Dickens; productes dera traduccion generosa de Nogués.

E en tot seguir damb eth trincament deth mite de Llop e Sistac:

«Viatjam
Ei long eth camin entara mòrt e eth silenci
ei ua espia ena gargamèra,
era còrda trincada d’ua lira».

Felicitats e agraïment etèrn a toti vosati, autors, traductors, editors..., pera vòsta generositat! Damb vosati era lengua se manten viua.