Bandièra01 1180x150: La Passem

editorial

Que se passa en Nigèr?

Que se passa en Nigèr?
Que se passa en Nigèr?

Lo recent còp d’Estat dirigit pel general Tchiani a Niamey, capitala de Nigèr, a bassacat lo país e lo Mond entièr, en desvelant la frustracion e lo malcontentament prigonds dels nigerins fàcia a l’espoliacion que la patís de l’Occident, mai que mai de França. Los militars rebèls asseguran que combaton lo neocolonialisme de França e dels Estats Units, qu’a menat lo país a una pauretat extrèma del temps que n’esplechan las ressorsas naturalas.

De fach, una de las primièras mesuras del govèrn putschista per arrestar aquela espoliacion es d’enebir l’exportacion d’aur e d’urani devèrs França. La relacion entre França e Nigèr es significativa, pr’amor qu’una ampola sus tres en França es alucada amd d’urani de Nigèr del temps que l’80% dels nigerins an pas l’accès a l’electricitat.

La responsa es arribada lèu e sens pietat. França a suspendut l’ajuda umanitària al país e los Estats Units an menaçat d’o far. De soslinhar qu’aquelas ajudas dichas umanitàrias representan lo 10% del PIB de Nigèr. Per tant, nos pausam la question se las ajudas “umanitàrias” cèrcan vertadièrament de resòlver de problèmas o se, al contrari, cèrcan de perpetuar la somission economica dels païses africans en los menant a de situacions insuportablas e aumentant lo flux migratòri devèrs de païses occidentals, dins los quals los migrants que subrevivon a lors periples afrontan d’arlèris d’extrèma drecha, de leis estrictas e una realitat fòrça mai miserabla que çò qu’avián imaginat.

La Comunautat Economica dels Estats de l’Africa Occidentala (CEDEAO), en seguissent los interèsses de l’Occident, menaça de far servir la violéncia e exigís lo retorn del president Bazoum. D’autre caire, Mali e Burkina Faso se son alinhats amb lo general Tchiani e son dispausats a far la guèrra se Nigèr es atacat.

Es important de soslinhar que los militars rebèls benefícian d’un naut sosten popular, d’un pòble que tanben n’a pro del neocolonialisme e de l’extractivisme occidental. L’indignacion es palpabla long del continent, ont de nombroses païses afrontan de situacions similaras d’espoliacion e apauriment entre las mans dels interèsses estrangièrs, e la societat civila manifèsta son malcontentament. O avèm vist en Mali, Senegal, Burkina Faso e Nigèr. Lor continent es clafit de ressorsas naturalas, mas l’esplecha occidentala los a daissats paures e despossedits de lors riquesas.

Dins l’encastre d’aquesta situacion tan complèxa, Rússia a aprofechat la conjontura per se plaçar dins lo camp dels militars rebèls, en cercant d’amics entre los enemics de sos enemics. E aquela amistat amb Russia, que los putchistas prèsan, es utilizada pels mèdias occidentals per acusar Russia de tot; coma se los nigerins foguèsson pas capables de prene de decisions e de menar a tèrme lors pròpris combats. Los mèdias, a mai, emplegan una terminologia pensada per legitimar una eventuala accion violenta de França e dels Estats Units contra Nigèr.

Lo còp d’Estat en Nigèr es lo rebat del clam per la justícia, l’egalitat e lo respècte de la sobeiranetat dels païses africans. L’Occident a d’escotar aqueste crit d’independéncia e reconéisser que l’esplecha e la dominacion economicas pòdon pas èsser la basa d’una relacion justa e equitabla entre estats. Es ora que totes trabalhem amassa per bastir un mond mai just e solidari, ont cada país aja l’escasença de se desvolopar e prosperar sens patir lo pilhatge dels interèsses estrangièrs.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Lop cervièr
2.

Es pas un grand progrès que de passar de las arpas de l'imperialisme neoliberal a las de la màfia putinista.

  • 1
  • 0
lachaud
1.

Es una bona causa que se denonça la colonisacion.
Apres la descolonisacion de l'Africa, aquela de l'Occitania e de totas las provinças de França segran.
L'òm reclamara de tornar França a sos abitants e nonpas a las multinacionalas que dominan tot, dempuei l'estat, los politics, los jujes, l'armada, la poliça, l'economia, la sciença, la medecina, la pensada...

  • 7
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article