Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Bastir!

Sens cap de de dobte, lo movement politic occitanista amassat a l’entorn de Bastir es un fenomèn interessant e encoratjant. La situacion d’emergéncia nacionala ont se tròba Occitània merita una operacion transversala de salvament, que siá dobèrta, plurala e de cap de partit. Totas las energias son necessàrias e es important que totes i participem. La còla de Jornalet partejam amb Bastir que las eleccions municipalas que venon son una bona escasença per demostrar que l’occitanisme politic existís e que vòl far de politica. Perque, que degun s’engane pas, es en fasent de politica dempuèi las institucions publicas que se pòt avançar dins totes los terrens: politic, cultural, educatiu, lingüistic, economic, social e environamental.
 
Es per aquò qu’avèm entrevistat Dàvid Grosclaude, militant occitanista amb una trajectòria acreditada e cap visible de Bastir. Fòrça causas que ditz dins l’entrevista son absoludament rasonablas en la situacion que se tròba Occitània a l’ora d’ara. Qualques militants independentistas pòdon pensar que Bastir es un projècte politicament moderat e quitament minimalista. Solide! Mas cal èsser realistas e comprene qu’Occitània es a una generacion, almens, de se trobar dins la situacion de consciéncia nacionala qu’an los escoceses o los catalans. Al delà cresèm que cal profechar de l’escasença que Bastir es un movement dobèrt per que los occitanistas mai conscientizats i intren, e i expausen lor vejaire. Lo grand meriti de Bastir es sa transversalitat, sa pluralitat e son activisme al delà dels partits. Per aquò i cal atraire de gents que jamai farián de politica activa. En consequéncia, pensam que se pòt plan criticar lo minimalisme de Bastir, mas qu’aquelas criticas devon venir acompanhadas d’accions: senon, la critica es esterila e desmoralizanta. Occitània a de besonh de personas activas que trabalhen pel país.
 
Una de las responsas mai interessantas de l’entrevista de Grosclaude tocava la creacion d’una associacion d’elegits occitanistas après las municipalas. Aquí la còla de Jornalet manifèsta son sosten. S’una ponhada de deputats regionals a atengut de causas positivas, que pòdon aténher un centenat, o mai, de conselhièrs municipals disseminats per tot lo país? E se ne podián crear mai, e mai se foguèsson de mentalitat exagonala, tant melhor. Serà pendent lo quart de sègle que ven qu’installarem las basas del futur occitanisme amb vocacion majoritària. Jornalet i serà per o explicar.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Fabre Mureth
2.

Bonjorn
Que BASTIR i soi plen als coides a Murèth , e cresi qu'es quicòm d'interessant . Doncas me pareis que podèm , per dire, que benlèu sem a l'abroa d'un brave cabús. Non pas a Murèth sonque mas de pertot .
Que , França es pròcha d'un cabús . Perqué?
Per caricaturar perque , la majora part de las entrepresas vòlon pas, o pòdon pas far la concurréncia dins Euròpa als obrièrs de l' est, e encara mens los trabalhadors de China, de Vietnam , d' India e ara d 'Etiopia e tant d'autres que son prestes a trabalhar quitament a gratis , ambe los conselhs esclairats , d'un Lamic PS de l'OMC, d'un DSK PS, o d'una Lagarde UMP, de l'OMC, pòbles que triman a 1 dolar per jorn. Los socialistas francés ( òm pensa al grand blond de Cintegamèla que viatgèt mantuns còps a Londres un còp èra, per encoratjar Blair ) an volgut aquela Euròpa de la concurréncia, de la liura circulacion del fric, de la misèria , de la lei del mai fòrt, contra aquela podèm pas lutar. Lo monde fa mina de creire qu'aqueles responsables se son benlèu enganats , mas que non l'an volgudas aquela euròpa de m....
Darrièrament una novèla es passada de rescondon: Airbus anoncièt encaumar mai de 1500 personas de mai , perque , lo director , un anglés( per que pas un american ? ) a decidit, lo saberut, que calia donar au mens 10 % de rendement als financièrs, als òmes de Goldman Sach? , excusatz voliái dire a la Borsa . Pr'aquò Airbus ven de recebre mai de 24 miliards de comanda de Qatar!!! Son pas mafios los del PS o del'UMP? Los salaris augmentan pas mai de 1 % l'an, l' interès d'un CODEVI , d'un compta estalvi de basa es de 1% . Dempuèi 20 ans la part de la productivitat pagada es passada de 30 a 15% al nivèl dels salaris obrièrs . Vesèm plan que podèm pas mai lutar e que, per donar 10% de rendement , lor caldrà anar cercar l'argent de las estalvis.
Lo poder cultural e los socialistas pro-miliardaris de tipe Minc , Fabius , Attali o Françescò (pas lo Papa) son doncas encargats de nos adormir dusca al sòm mortal per acontentar lors amics de la finança . Son fraires bessons de Nicolaï que cavèt 500 miliards de deute en 5 ans e que salvèt las bancas , ambe lo nòstre argent , bancas que contunhan de gingolar e de jogar al casinò de la Borsa.
L'astre de BASTIR es que lo monde qu 'aiman encara la paraula e l' idèa de J Jaurès son completament desvariats , mas qu' an pas encara compres que la mafia va lor panar sas estalvis.... S'agís pas que d'un transferiment de quicòm qu'es lor, o pensan , e que l'esquèrra lor a panat un còp èra. Un retorn!
Astre o malastre ? Auran lo temps, lo monde, de comprendre abans lo fracatge? Sabi pas!
O saurem sonque lo 23 de març. Se la paur de pèrdre tot , empacha pas de veire l'avenir.
Mas quicòm m'espantarà totjorn: la fe dels occitanistas dins aquela Euròpa de l'argent !!!!
L'euròpa somiada dels occitans , ont lo poder es encara e totjorn mai luènh dels ciutadans!!!

  • 1
  • 0
lachaud Pierre dornazac (87)
1.

La question occitanista pòd pas se ramenar solament a una question linguistique ou culturala. çò que se juga au niveu de l'Europe quo es la reorganisacion de sos centres économiques e culturaus. Dins las annadas 1960 avia un professor de colegi que disia : si la Franca, l'Allemahne de l'oest, l'angletera s'assemblavan, formarian una puissance economica capable de s'oppausar aux USA e a l'URSS. I a quauques jorns trobet dins un jornau exagonau un article que disia : per sauvar l'Europe chaldria misar sur l'axe Paris , Berlin, Moscou. Es ben la proba que l'Europe a ratar sa construccion.
Si, aura, un centre economic e culturau se developpava alentorn de l'axe Barcelona, Tolosa, Marselha quò cambaria la dona. Es pas estonant que la resistança siaja dau costat daus estats que se son constituats dins lo passatr. Lo people zo sent an e lor penada cambia.

De mai la consciença que monta de per lo monde es que viviam la fin d'un temps, un temps marcat par las rivalitas, las guerras, la valors basadas sur la força. La cavalaria de pensadas positivas qu'arrieban son per la solidaritat, l'entraida, la cooperaccion. Trobaretz dins internet forças causas que zo descrivan. Lo temps daus catares es benleu tornan. Mas la religion e los francs porian lo recupérar en disant que quo es la Franca dau sud e una religion qu'es una brancha dau catolliscisme totjorn en niar lor responsabilitar dins lo genocide catar. L'ipocrisia prendra benleu fin. Adissiassa e bona reflexion sur los cambiaments en cors.

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article