Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

editorial

Se poiriá far verdejar lo laurièr?

| Nacho
Lo 16 d’octòbre que ven serà un jorn istoric per Occitània: l’evesque de Pàmias, Jean-Marc Eychenne, demandarà perdon per la Crosada contra los catars. Segon lo comunicat de la diocèsi de Pàmias, Coserans e Mirapeis, se demandarà “perdon al Senhor d’aver participat per certans dels nòstres membres e certanas de las nòstras institucions a d’actes contraris a l’Evangèli”. Aquel jorn, a 15h, se farà pas una messa mas una liturgia per demandar perdon, l’evesque lavarà de pès, Muriel Batbie Castell cantarà lo Pater catar, e se farà una caminada silenciosa al Prat dels Cremats.
 
Quand demandam perdon, assumissèm que lo mal qu’avèm provocat nos a ferits tanben de qualque biais, e ensajam de dobrir un canal empatic amb lo greujat en tot preparar un dialòg per garir la ferida qu’avèm provocada. Quand demandam perdon, assumissèm la nòstra responsabilitat e arribam a un acòrdi amb lo greujat per restituir e reparar lo mal qu’avèm causat. Constatam amb jòia que lo dialòg de l’evesque amb l’occitanisme s’es tengut, se ten e se tendrà. Ara esperam que l’iniciativa de l’evesque de Pàmias s'acompanhe d’una tièra de mesuras coma una ofèrta generalizada de messas en occitan, de corses de lenga e cultura occitanas dins los locals parroquials de la diocèsi, la cession de qualques locals parroquials a las Calandretas e la collaboracion activa a la creacion culturala en lenga d’òc.
 
En mai d’aquò, sèm fisançoses que l’engatjament de monsénher Eychenne s'estenda al Vatican, a l’estat francés e a totes los responsables a causa de qui a l’ora ara los occitans sèm una societat alienada e desculturada. La jornada del 16 d’octòbre a Montsegur se deu repetir tant de còps coma caldrà per restituir lor dignitat a totes los occitans greujats de Medòc a la Tèrra Brigasca: los girondins reprimits, los barbets, los crocants, los faidits, las beguinas, los umiliats amb lo bonet d’ase, los que mandèron morir dins las trencadas, los que patiguèron la vergonha e transmetèron pas lor lenga als enfants, los qu’an recebut una lenga estrangièra dels aujòls, los papets que ploran per que comprenon pas la lenga de lors felens, e totes los Joans Petits anonims de l’istòria del país. Una dignitat que se deu restituir tanben a totas las femnas qu’an patit a causa d’un patriarcat que saique aurián pas trobat se los occitans aguèssem pogut escriure la nòstra istòria. E tanben a totes los nòus occitans, qu'e mai son venguts al país de la convivéncia e del paratge, rescontran una societat racista e intoleranta, d’un mond alienats.
 
La còla de Jornalet mercejam e reconeissèm l’iniciativa de monsénher Eychenne. Cresèm vertadièrament que sa demanda de perdon es sincèra, que comportarà d’iniciativas coma las que venèm de mençonar e qu’aurà de conseqüéncias beneficas per totes. Per lo pòble occitan es una reconeissença fòrça importanta. Per Eychenne, de son accion pòt resultar son inscripcion dins lo libre d’aur dels actors màgers de l’istòria d’Occitània. Se poiriá far verdejar lo laurièr?

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Gandalf Valinor
8.

#6 Un punt de vista interessant es estat donat sus aqueste darrièr punt "la tolerança a l'occitana medievala" per lanaliza istoriografica de Felip Martèl. Edificant…

  • 0
  • 0
Pirolet
7.

#6 Mercé per vòstre comentari mesurat davant las rabietas niilistas.

  • 0
  • 0
Franc Bardòu
6.

#5 Lo Vatican — amb tot lo mal que ne pensi —, es, dins l'istòria modèrna, la primièra estructura oficiala d'estat qu'aja considerat la lenga occitana coma "una lenga normala", perfaitament adaptabla (e adaptada) al culte. En país tolzan, al mens, cada còp que s'anóncia en qualque paròquia una messa en occitan, la gleisa se vei omplida de plan mai monde que de costuma.

La gleisa engimbrèt plan pro mal e malastres per ne i ajustar aquí ont non i a mai e se cal despertar e veire çò que se fa abans de criticar tròp aviat.

Es l'abat Salvat que militèt fòrça e eficaçament, per la reconeissença oficiala de l'occitan coma lenga de culte catolic. E fa plan longtemps ara, qu'o es venguda. Per ne vos assegurar, podètz, per exemple, venir a la messa annadièra dels Jòcs Florals de Tolosa, cada 3 de Mai, a la gleisa de la Daurada a las 10 oras del matin. Cada an se benesisson las flors dels laureats en occitan — e en occitan sonque.

Ne podèm pas dire tant dels simpatics Protestants que, per tant occitans que foguèssen estats, trastegèron pas ni un minutet per apréner legir e escriure amb fòrta motivacion lo francés, per dire que quitar lo latin de messa catolica, sens ges ni mica escotar, ailàs, la leiçon de'N Pèir de Garròs.

Aquò dit, Occitania non se limita pas al Catarisme, mas dins l'imaginari occitanista actual, se definís coma la societat que non condicionava pas l'onestetat ciutadana medievala a un restacament al culte catolic, e que daissava a cadun la libertat de causir sa confession. S'agissiá probablament mai de la subrevida d'una practica romana antica que non pas de qual sap quina "avança sul sieu temps".

  • 4
  • 0
MOSCA CANHISCA Occitània
5.

Aqueste editorial val pas grand causa. Aquò's pas normal de confondre catarisme, Occitània, lenga occitana. L'evesque demanda pas perdon per la conquista d'Occitània e la repression de la lenga nòstra, demanda perdon pel lenhièr de Montsegur.

Pertocant a una ofèrta de missas en lenga nòstra, aquò's evident que per que i n'agèsse caldriá d'en primièr una demanda del public. E que benlèu caldriá començar per demandar al Vatican d'admetre l'occitan coma lenga liturgica, çò que foguèt pas fait al moment del concili Vatican II. Sols lo basco, lo breton e lo catalan, demest las lengas de França, o son. Lo quite còrse o es pas. I n'a pro d'aquela assimilacion catarisme = Occitània.

Ça que la, que ne pòdon pensar los occitans d'autras regions ?

Jornalet a dubèrt granda la pòrta, aicí, a la mai marrida mitologia occitanista.

  • 2
  • 3
Pèire Vidal Tolosa
4.

#3 Òu, l'arriscle de las montanhas, ès pas solet !!! Ieu, demandi a l'avèsque de París de reconéisser son pecat per aver interdita Fin'Amor (amb menaças d'escumenjança) en 1277, condamnant atal a morir la nòstra art poetica originala. Cantar l'amor de la santa vèrge, ieu, non m'interèssa pas…

  • 2
  • 1

Escriu un comentari sus aqueste article