CAPÇALERA2: Entèsta drecha, convergéncia occitana-fixa

Jornalet, gaseta occitana d'informacions

Dimècres, 28 de junh

editorial

Dimenge, 20 de novembre de 2016, 03h00

“Tota lenga es solubla dins l’acid jacobin”


Comentaris 9 comentaris    
Marrit Flac Bon Plan bon Fabulós (10 vòtes)
carregant En cargar


Un an de mai, a l’ocasion del Jorn Internacional dels Dreches de l’Enfant, que se celèbra aqueste 20 de novembre,  Calandreta denóncia lo refús del drech a la diversitat lingüistica pels enfants de França e remembra que l’estat francés ratifiquèt la Convencion suls Dreches de l’Enfant amb una resèrva sus l’article 30, que tòca los dreches lingüistics. Aquel article ditz net e clar que los enfants de “las minoritats etnicas, religiosas o lingüisticas” devon pas “èsser privats del drech d’aver sa vida culturala pròpria”, ni mai “d’emplegar sa lenga pròpria en comun amb los autres membres de son grop”. Mas “lo Govèrn de la Republica declara, compte tengut de l’article 2 de la Constitucion de la Republica Francesa, que l’article 30 a pas de s’aplicar per çò que concernís la Republica”.
 
Legissiam dimècres passat sus las paginas de Jornalet, que los salariats de La Pòsta an pas drech de parlar occitan. Dins las instruccions que l’entrepresa dona als emplegats en contacte amb lo public, la societat postala francesa avertís que “s’exprimir en dialèctes locals o dins una lenga estrangièra” es grossièr e comportarà una sancion.
 
D’un costat, tant la resèrva de l’estat francés davant l’article 30 de la Convencion suls Dreches de l’Enfant, coma lo quite article 2 de la Constitucion francesa, e tanben las instruccions de La Pòsta a sos emplegats, son d’atemptats fòrça grèus als dreches de l’òme, e dins quin país democratic que siá, lo mond vendrián espantats d’aquela indignitat. Ça que la, dins l’estat francés aquela situacion sembla pro acceptada, e quitament dins l’encastre occitanofòn, a ne jutjar pels comentaris de certans legeires de Jornalet.
 
L’escrivan nòrd-catalan Joan Lluís Lluís o explica clarament dins son libre Conversa amb el meu gos sobre França i els francesos (La Magrana, 2002). “I a, doncas, en França una fiertat del monolingüisme. Es una fiertat pivelaira, sustot perque afècta tanben de gents cultas e intelligentas, de politicians, d’artistas, d’escrivans e de jornalistas”, çò ditz. En mai d’aquò, precisa que “pensan que totas las autras lengas son enemigas potencialas de la lenga francesa. Per eles, i a una guèrra amb dos fronts: lo front exterior… sustot contra l’anglés, e lo front interior, contra «los pateses». Cal dire que los met sovent mai en ràbia lo front interior, perque lo veson coma una conspiracion de traïdors, una cinquena colomna de malparlants…. O veson coma l’òbra malefica de çò que los faissistas apèlan l’anti-França…”
 
Mas es pas un afar d’èsser prò-França o anti-França. Es pas França ni mai lo francés que cal combatre per tal que subrevisca la nòstra cultura. Es aquel culte de l’estat monolitic, del monolingüisme e d’aquela obsession de veire d’enemics dins las autras lengas e las autras culturas. Es dins la lucha per la diversitat lingüistica e culturala, pel drech a la diferéncia e per la convivéncia e la coexisténcia que recuperarem la lenga, la cultura e lo país. E per menar a bon tèrme aquela lucha, avèm lo bonaür d’aver un fum de novèls occitans, que nos an portat de nòvas lengas, de nòvas culturas e de nòvas visions del Mond. Es una escasença màger que devèm saber aprofiechar, coma o an fach la còla de Shens Papèrs, per bastir amb eles l’Occitània de deman dins la convivéncia e la diversitat.


Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.



publicitat



Comentaris

26 de novembre 21.55h

Ont es demostrat, car monsur? Amb de gents coma vos ja sèm fotuts!


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de novembre 10.39h

És un barbaritat que un infant no pugui apendre les coses amb una llengua que no sigui la seva, i mes si es al seu propi País.
És una manca de respecte, i crec un acte quasi inhumà.
Un infant te el dret a apendre en la seva propia llengua.
Visca la Terra...Lliure!
L'Ernest, "El Tàrrega".


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

26 de novembre 06.13h

#2 racista, racista,l'acusacion que tuia ! mas de qué pensar d'aqueles qu'afortisson que las raças existon pas e que caldriá levar lo mot raça que s'atroba dins lo preambul de la constitucion francesa,. Osca, bona iniciativa qu'en supriment las raças aital suprimeriam los antiracistas que nos rompon los rostons, e podrem imaginar que los que sauvaràn l'occitan en parlant lo oualouf o lo sawihli son blancs de pèl coma nautres, ço que renforcariá la fraternitat e l'egalitat


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de novembre 17.12h

Me regreti de dire que la tradicion dels ancians trobadors occitans fa sègles que se serva en la America sonada "trova", al mens dins Cuba e Pòrto Rico (e lors cantaires se sonan "trovadores" o "troveros").


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de novembre 14.47h

#4 Lo sol sosten me sembla venir dels occitans elis meteis !
Crèsi pas qu'amai pastrits de bona volontat degun poguessa i capitar. La bona volontat dura qu'un temps..!

Per los occitans, degun a trobat lo cliquet que faguèssa cliquetjar sus la lenga., mas benlèu que degun o a explicat !

Personalament pensi que ja causas son de mancas.

Avèm cap de libre tecnic, documentat qu'expliquessa los proces d'abandon de l'occitan. S'agis pas de se victimizar nimai de se plorar. S'agís de dire la v... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de novembre 14.26h

#3 De gaire completament d'acòrdi;. Lo monde qu'arriban, caçats per la guerra o la misèria, çò pus vital per eles es de trabalhar, trapar un teulat, far manjar e abalir la familha; totas causas que necessitan pas, emai per un quite occitan, de coneisser la lenga escondida d'un pais a mand de se pèrdre. Aquò dich, que la paraula occitana aparesque dins lo sosten a de monde persecutats pels saquejals de la planeta, tan melhor, aquò refortis l'imatge positiu de dubèrtura e de solidaritat ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 0
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

21 de novembre 11.32h

#2 Cal èsser plan enjaurit e vertadièrament a costat de sos esclòps per crèire que son los novèls arrivats que faràn creisser l’occitan.
I fuguèri acarat mantun còp, oc ben, d’aquel mond que venian d’alsassa las dròllas angueron prener corses d’occitan, per vèire çò qu’èra, d’aqui estant que i avia encara qualques vièlhs que parlavan e segur se demandavon çò que parlavan aquel mond.
Un còp vist çò qu’èra, s’en parlet pas mai diguèron dos tres mòts zo, èra ... Legir mai


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 11   votar negatiu 2
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

20 de novembre 22.09h

#1 es demostrat que son pas los occitans que salvaràn la lenga. A l'ora d'ara los sols a defendre lo drech a la diferéncia son los nòus venguts. Se capitan de combatre lo monolingüisme e lo monoculturalisme oficial, l'Occitan aurà una plaça, a despiech dels occitanistas racistas coma vos


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 15   votar negatiu 6
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

20 de novembre 19.14h

"E per menar a bon tèrme aquela lucha, avèm lo bonaür d’aver un fum de novèls occitans, que nos an portat de nòvas lengas, de nòvas culturas e de nòvas visions del Mond." Encara de bravas asenadas. Pensatz que los novèls occitans van salvar Occitània? Es aquò l'avenidor de nòstre paure païs: la granda mescladissa?


Valoriza aqueste comentari:   votar positiu 7   votar negatiu 13
Respondre comentari replica Comentari inadeqüat   Formulari d'abús de comentari

5 -10 -20 -totes
1




Comenta

Lo comentari es estat mandat corrèctament



  Previsualiza

La direccion del Jornalet a lo drech de publicar pas los comentaris que respècten pas las nòrmas basicas d'educacion, civisme e dialòg.
publicitat
BANER2: IEO Label ÒC

giny

Lo temps

Mapa
  • sol Agen 23 13
  • pluja Aush 25 12
  • nuvols Bordèu 22 13
  • sol Briançon 17 8
  • nuvols Caors 24 13
  • nuvols Carcassona 23 12
  • nuvols Clarmont-Ferrand 21 13
  • sol Confolent 20 12
  • sol Gap 22 11
  • nuvols La Canau 22 13
  • nuvols La Gàrdia 27 21
  • nuvols_parcials La Torre de Pèlitz 23 16
  • sol Limòtges 20 12
  • nuvols_parcials Lo Borg Sant Dalmatz 17 15
  • nuvols Lo Puèi de Velai 17 10
  • sol Marselha 28 16
  • sol Montpelhièr 25 18
  • nuvols Naut Aran 28 8
  • sol Niça 24 7
  • nuvols_parcials Nimes 25 17
  • sol Pau 25 11
  • nuvols Peireguers 19 12
  • pluja Rodés 23 12
  • sol Tolon 27 15
  • pluja Tolosa 27 14
  • nuvols Valença 11

giny

giny

Entrevista

publicitat

LATERAL2 300x250: OCCAT



publicitat

LATERAL2 330x60: Casteth Paums

Fotografias

  • Ciutat de Draoníer. © Cristòu Daurore

    Ciutat de Draoníer (Val Maira)

  • Arribada de la prima en Naut Rasés. © Terric Lausa

    Arribada de la prima en Naut Rasés

  • © Conselh Generau d'Aran

    Lo Torn de França 2016 en Aran

  • Exposicion temporària sus Robèrt Lafont al CIRDOC (D.R.)

  • Val d'Aran, cap de Gasconha

  • © Laurenç Revèst

    Menton, 'a vivaroalpenca maritima

  • Lo grand passacarrièra de Rodés. Occitan Pride 2013

  • Asuèlhs comengeses. © Franc Bardòu

    Asuèlhs Comengeses

  • © Franc Bardòu

    Coserans al còr

  • Omenatge a Aragon. © Franc Bardòu

    Omenatge a Aragon

  • A Gavotina marítima: Recabruna Cab Martin, a vila vielha e o castèl dau sécolo X

  • © Laurenç Revèst

    Economia occitana: fromais, lenga occitana e país d'Òc

  • Valadas. © Xavi Gutiérrez Riu

    Valadas

  • © Franc Bardòu

    País Bordalés

  • © Laurenç Revèst

    Fòrt Maginòt de Sant Anhe

  • © Margaria Pepin

    Adobament dal Grand Prèmi de Mónegue de 2014

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • Autariba

    Dictada occitana 2014

  • © Aure Séguier

    Carnaval Biarnés 2017

  • © Laurenç Revèst

    Per las carrièiras de Someire, lo pont cobèrt per la ciutat vidorlenca

giny

Vidèos

Las mai...

publicitat

LATERAL2 300x250: OCCAT

giny

Sondatge

Creses que lo racisme es un problèma en Occitània?


70%



20%



10%




Vots 83 vòtes

comentaris 4

Bulletin

Se vòls recebre per e-mail los grands títols de Jornalet, abona-te

Adreiça E-mail
       
avís legal
En complir la Lei de Servicis de la Societat de l'Informacion e de Comèrci Electronic e la Lei Organica de Proteccion de Donadas (de l'Estat espanhòl) t'informam que se vòls pas contunhar de recebre lo nòstre bulletin informatiu, te pòdes desabonar a travèrs d'aqueste formulari.



Etiquetas

giny

giny


Jornalet, gaseta occitana d'informacions


Associacion entara Difusion
d'Occitània en Catalonha
(ADÒC)