Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Calandreta denóncia que França refuse un drech fondamental dels mainats

Demanda a las escòlas e federacions de constituir de delegacions al prèp dels representants locals del Defensor dels dreches e de se mobilizar per far conéisser aquela situacion unica ont se tròban los enfants dins l’estat francés

A l’ocasion del 20 de novembre, jornada internacionala dels dreches de l’enfant, Calandreta denóncia lo refús del drech a la diversitat lingüistica pels mainats de l’estat francés. “França: país dels dreches de l’enfant, manca un!”, çò ditz la federacion de las escòlas immersivas en occitan. Dins aquel sens, Calandreta vòl remembrar uèi que l’estat francés es dins una situacion particulara. Ratifiquèt la Convencion dels Dreches de l’Enfant amb una resèrva sus l’article 30, que tòca los dreches lingüistics.
 
L’article 30 d’aquela Convencion ditz:
 
“Dins los estats ont existisson de minoritats etnicas, religiosas o lingüisticas o de personas d’origina autoctòna, un enfant autoctòn o qu’aperten a una d’aquestas minoritats pòt pas èsser privat del drech d’aver sa vida culturala pròpria, de professar e de practicar sa quita religion o d’emplegar sa lenga pròpria en comun amb los autres membres de son grop.”
 
Mas al moment de la ratificacion d’aquela convencion, lo govèrn de la Republica Francesa faguèt una resèrva sus aquel article:
 
“Lo Govèrn de la Republica declara, compte tengut de l’article 2 de la Constitucion de la Republica Francesa, que l’article 30 a pas de s’aplicar per çò que concernís la Republica”.
 
Calandreta demanda la fin del refús del article 30 de la Convencion “per donar als dròlles de nòstre país lo drech de viure lor lenga e lor cultura”. En mai d’aquò, Calandreta demanda a las escòlas e federacions de far de delegacions al près dels representants locals del Defensor dels dreches e de se mobilizar per far conéisser “aquela situacion unica ont se trapan los enfants de França a respècte de la diversitat lingüistica e culturala”.
 
 
Adoptada per l’ÒNU lo 20 de novembre de 1989
 
La Convencion suls Dreches de l’Enfant es un instrument internacional qu’establís los dreches civils, politics, economics, socials e culturals dels enfants. Foguèt adoptada per l’Assemblada Generala de las Nacions Unidas lo 20 de novembre del 1989 e intrèt en vigor lo 2 de setembre de 1990 après que l’aguèron ratificada 78 estats membres. La Convencion compta 54 articles e dos protocòls addicionals, un sus la participacion dels  mainats a de conflictes armats e un autre sus la venda e la prostitucion d’enfants e sus la pornografia infantila.
 
Aquela iniciativa constituís una de las reüssidas mai importantas dins la reconeissença e l’afirmacion dels dreches umans. La Convencion suls Dreches de l’Enfant es un dels tractats mai ratificats del Mond; segon l’UNICÈF, es estat ratificat per 193 estats e per gaireben totes los membres de las Nacions Unidas. La Convencion se centra sus l’enfança, fa referéncia als besonhs e dreches especifics dels mainats e obliga los estats d’obrar per lors melhors interèsses.




Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
4.

Los drets dels enfants de l'UNESCO trepitjats pels chovins de merda francesos.

  • 1
  • 0
Gerard Cairon Florentin d\'Albigés
3.

Per se batre coma cal, cal partir del constat de la realitat ( dolorosa, solide!) tala coma es.
Qual pòt dire, al jorn d'uèi, que l'occitan es la lenga de l'ostal dels dròlles ( levat dins qualques -tant paucas! -familhas militantas). Cossi se pòt far un parallèl, per exemple, amb de dròlles africans que parlan dins la vida de cada jorn, lor lenga, e que son esolarizats en francés, o amb la situacion de l'occitan cent ans en rè. Quina es la lenga pròpia dels enfants d'Occitània en 2016?
Mèfi, que i a d'arguments que se pòdon virar contra nosautres, e que pòdon èsser desmargats lèu fach per nòstres enemics, amb una presentacion d'estudis sociologics serioses.

Nòstra reivindicacion se deu pas apevar primièr,sul drech de l'enfant, mas sul drech del pòble occitan tot de recuperar la sia lenga ( e aquò passa, solide, per l'educacion dels mainatges, tanben) dins lo cadre pus ample de la lucha mondiala per la defensa de la " culturò-diversitat" e contra los estats que i son lo mai opausats

  • 4
  • 0
Gros Martine Nimes
2.

Subrebela foto que dona voce -via per Occitania ...

  • 1
  • 0
Gros Martine Nimes
1.

Subrebela foto que dona voce -via per Occitania ...

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article