Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

En Ucraïna cap d’escòla russa es a barrar

Lingüista de Kyiiv, Ucraïna

Per ieu, Ianukovych poiriá èsser lo president se luchèsse contra la corrupcion Tota accion de massas es transversala Putin a remplaçat dins sos mèdias l’expression “lucha anticorrupcion” per “lucha antirussa” Putin n’a pro amb Crimèa per “punir” Ucraïna Los tatars dins una granda Russia se sentirián fòrça mai minorizats En cas de guèrra dobèrta Putin riscariá de pèrdre mai que çò que poiriá ganhar


Artem Fedorinchyk es un lingüista ucraïnés tanben licenciat en matematicas. Nasquèt en Kyiiv en 1982, que i demòra e i trabalha. Jornalet a parlat amb el per conéisser un pauc melhor çò que se passa en Ucraïna. E mai se nos sèm compreses en esperanto, vos ofrissèm en seguida una traduccion en occitan de l’entrevista.
 
 
Fins a qual ponch es democratic lo govèrn ucraïnés actual? Perqué de personalitats de l’oposicion coma Iuliia Tymoshenko se’n son desinteressadas?
 
Soi pas content amb l’oposicion, an tanben participat a d’afars marrits. Per exemple, Iuliia Tymoshenko anèt a Moscòu per signar un nòu contracte del gas abans la campanha presidenciala, e s’acordèt amb Putin sus de “bonas” condicions: lo prètz deviá montar cada tres meses. “Es pas grèu”, çò diguèt Iuliia, “a l’ora d’ara lo prètz es a bon mercat, prendrem tot çò que nos cal, e tot”. Qu’es aquò “tot”? Ela pensava que vendriá presidenta, mas capitèt mal. E que deviá far Ianukovych amb aquel prètz en creissença constanta?
 
Ça que la, los noms d’ostal son pas importants, o son las leis. Per ieu, Ianukovych poiriá èsser lo president se luchèsse contra la corrupcion. O a pas fach en absolut. E lo govèrn actual deu trabalhar jos una pression plan mai fòrta.
 
 
Se ditz que lo nòu govèrn, sorgit de las protèstas, a un fòrt element nacionalista e qu’es contra las minoritats. Ès d’acòrdi?
 
Òc e non. Es verai que la revolucion es inspirada pels intellectuals, que sostenon d’idèas nacionalistas. I a de personas que sostenon d’idèas nacionalistas radicalas, mas tota accion de massas es transversala e i a de mond de totas las tendéncias. Pasmens, un fum de mond de las protèstas parlan rus, per exemple, e aquò es pas un problèma. L’afar mai important es la lucha contra la corrupcion, mai que la lenga que parle cadun.
 
 
Los russofòns se dison mespresats. Es fondada aquesta afirmacion o es Russia qu’a aprofechat la situacion per far quicòm que voliá far dempuèi longtemps?
 
Los russofòns son pas brica ofensats en Ucraïna: i a un fum de mèdias e de publicacions en rus. Es vertat que la lenga ucraïnesa es la sola oficiala, mas aquò es una condicion necessària per la defendre. Comparatz amb çò que se passa en Bielorussia, ont i a doas lengas oficialas, lo rus e lo bielorús, e lo bielorús es a recular perque lo rus es vengut lenga egemonica. En Ucraïna cap d’escòla russa es a barrar, per exemple.
 
Un autre afar es que Putin a remplaçat dins sos mèdias l’expression “lucha anticorrupcion” per “lucha antirussa”.
 
 
Creses que la crisi de Crimèa pòt arribar a d’autres territòris ucraïneses poblats per de russofòns, coma los de l’èst del país?
 
Teoricament se poiriá passar, mas al delà de la lenga i a d’autres factors. Crimèa es una region autonòma, mas es pas clar cossí se poirián devesir las autras partidas del territòri. De mai, al mond en general lor agrada pas de pensar que poirián far partida de Russia. Pasmens Putin n’a pro amb Crimèa per “punir” Ucraïna.
 
 
Perqué los tatars de Crimèa sostenon lo govèrn ucraïnés?
 
L’afar dels tatars es plan interessant. En Crimèa los tatars son una minoritat e veson que dins una granda Russia se sentirián fòrça mai minorizats. Per eles, cresi que çò melhor seriá una Crimèa independenta, benlèu amb lo sosten de Turquia. Mas a l’ora d’ara çò mai avenent es de demorar dins Ucraïna, qu’es mens fòrta. Lo temps nos mostrarà.
 
 
Las autras minoritats ucraïnesas, cossí creses que veson lo conflicte?
 
Ucraïna a pas de minoritats “problematicas”. Benlèu los mai fòrts son los ongreses, dins la region dels Carpats, e tanben los romaneses en Bucovina. Mas eles an ja lors estats vesins que los ajudan. Los gagauzes e los bielorusses son los mens fòrts. Benlèu tanben los grècs e los bulgars… Per rapòrt als russes, los scientifics esitan a los considerar minorizats dins l’encastre de la lenga ucraïnesa. Mas tot pòt arribar, mai que mai se l’economia d’Ucraïna comença de tombar. Mas a l’ora d’ara tot sembla calmat, a respècte de las minoritats.
 
 
Creses qu’Ucraïna a la capacitat militara de resistir a una guèrra contra Russia?
 
Tota sola? Ara? Non! Benlèu amb l’OTAN. Mas segon ieu, la granda guèrra seriá pas un profièch per Putin. Solament vòl punir e far tombar l’economia ucraïnesa per semenar la paur dins lo pòble…: “de verai los volètz aqueles de Maidan?!”
 
Per contra, Russia a fòrça problèmas intèrnes, e en cas de guèrra dobèrta Putin riscariá de pèrdre mai que çò que poiriá ganhar. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article