Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

entrevista

Nostes escolans en generau son interessats e an un ligam afectiu dab la lenga

ensenhaire

| La Montagne

Las dificultats e lo patac dab la reforma que’ns muishan que cau estar tostemps sus nosta garda Qu’avem tant de manièras pedagogicas possiblas, nostes escolans en generau son interessats e an un ligam afectiu dab la lenga Avem vist dab l’accion de Dàvid Grosclaude que las causas pòden avançar mes a quin prètz


Rescontre amb Alban, de La Rèula, actualament lo segond (n’i a pas que dos), professor d’occitan dins l’Acadèmia de Clarmont d’Auvèrnhe.

 
Se vos volètz presentar?
 
Que soi Alban Garros, professor d’occitan (Gascon deu país de la Rèula e de Vasats) dempuish 2 ans aprèp una experiéncia de contractuau e cinc annadas d’assistent d’educacion dens mon licèu de La Rèula. Qu’èi tribalhat al sud de Gironda e aquesta annada en Cantau, tornarèi en Aquitània per la rintrada que ven.
 
Qu’èi fach estudis d’istòria a la facultat de Bordèu.
 
Qu’èi escrich una memòria sus l’istoria taurina de Parentis en Bòrn.
 
Que soi passionat de tauromaquia, d’istòria, de cinèma, de teatre e mai que mai de musica.
 
Que soi lo cofondador e lo clavaire de l’associacion Vicious Soul, una associacion qui organiza de seradas a Bordèu e París dab nostes vinils a l’entorn de la musica de la annadas 60 (Soul, Rock, Rhythm n’Blues) o mai recenta com lo Garage, lo Punk e lo Pòst-Punk. Organizam tanben de concèrts e un festival a Bordèu a la debuta del mes de junh.
 
 
D’ont vos ven l’interès per l’occitan e la cultura occitana en general?
 
Qu’èi descobèrt per cas l’occitan en classa de sheisena dab lo professor Marçau Peyrony qui haseva sas classas en Gironda e aquera experiença foguèt una revelacion. Qu’èi descobèrt un pauc com Mossur Jourdain que hasevi de l’occitan shens lo saber e qu’èi trobat un biais d’apréner e d’observar la vida qui m’agradava: un biais d’espiar lo monde dab un pas de costat. Qu’èi contunhat au licèu amb Natalia Ganuchaud una auta professora qui m’a pro marcat. (Los dos son devenguts mos amics e ne son pas estrangèrs a ma vocacion) . Qu’èi trobat riquessa, interés e plaser dens mon escolaritat d’occitan.
 
 
Qu’es la situacion de l’occitan ara en cò vòstre, sa visibilitat, sa transmission?
 
Pensi que i a un desfís important. Que i a tant de causas de har a un moment ont los locutors natius son a desaparéisher.
 
Dens mos establiments, qu’èi encontrat interlocutors pro interessats pel desvolopament de la lenga nosta dens lora municipalitat o lor collègi.
 
Las dificultats e lo patac dab la reforma que’ns muishan que cau estar tostemps sus nosta garda.
 
Qu’èi descobèrt a Montsalvi en Cantau de familhas o la lenga es enqüèra pro presenta (mai qu’en Sud Gironda) e aquò m’a pro tocat. Lo problèma es que n’an pas tant d’oras (sonque una per setmana) per har avalorar aquera qualitat e aquera riquessa.
 
 
 Parlatz occitan en familha, amb vòstres enfants, amb vòstre entorn?


Ma familha ne parla pas occitan, sonque quauques mots. Que parli occitan dab mon pairin. Que soi dempuish quauquas setmanas pairin d'una petita que demora a Lilla, l’aprendrèi de mots e de cançons a cada còp que la vederèi.
 
Quauques amics qu’an enveja d’apréner quauques mots e qu’es plasent d’escambiar e de botar d’occitan dens nostas activitats associativas.
 
Que parli occitan l’estiu pendent las fèrias dab vielhs amics taurins.
 
Que transmetrèi la lenga a mos enfants quan serà d’actualitat.
 
 
Cossí vesètz l’evolucion de l’occitanisme de vòstra region e d’Occitània en general despuèi que l’observatz?
 
Quan soi partit de Sud-Gironda qu’èi vist de beròis projèctes, quan tornarèi espèri véder l’evolucion e ajudar tanben a aquela dinamica.
 
En Cantau, en un an, qu’èi pres lo temps de descobrir e de bolegar un pauc dab las fòrças activas de la region. Que soi lo sol professor dens lo segondari deu departament. Qu’èi fach çò qu’èi poscut en quauques mes entre descobèrta de la region e accions per manténer la lenga dens la preparacion de la reforma dab lo CREO, e monde de l’Ostal del Libre.
 
 
Professor en lenga occitana, quinas son las fòrças e las feblesas? Lo rapòrt amb los collègas, l’administracion? Los escolans e parents? D’autres?
 
De segur la fòrca e la feblessa es que los professors d’ocitan son pas de professors com los autes. Qu’avem tant de manièras pedagogicas possiblas, nostes escolans en generau son interessats e an un ligam afectiu dab la lenga.
 
Lo mai gran problèma es que cau tostemps estar suu fiu per aver de monde, manténer las òras e estar visible per tot lo monde quan èm sus mai d’un o dos establiments. Que pensi qu’es important d’ensenhar tanben nosta valéncia. Qu’es una manièra d'estar mai present sus un establiment. Per jo es tanben un plaser d’ensenhar l’auta matèria qui me passiona.
 
 
Cossí l’occitan seriá salvable a partir de la situacion actuala?
 
Aquò qu’es una question de las bonas. Si avèvi la formuleta magica te la dirí suu pic. Pensi que la solucion vendrà de las associacions, deus mèdias occitans, deus artistas, deus ensenhaires e de totas las fòrças vivas qui an enveja de mantener la lenga e fin finau los politicians bolegaràn.
 
Avem vist dab l’accion de Dàvid Grosclaude que las causas pòden avançar mes a quin prètz.
 
 
Quins son vòstres projèctes?
 
Peu moment mos projèctes son de m’afortir com professor tà saber com poder deviéner de mai en mai bon dab projèctes ambiciós peus adolescents.
 
 
Avètz de reflexions sus l’actualitat?
 
Ne parlaram amassa a l’entorn d’un veire, qu’èi paur de me transformar en cafè deu comèrci si m’exprimissi lèu en quauques frasas. 
 
 
 
 
Laurenç Revèst
 
 
Referéncias:
Sud Ouest: Une conférence sur l’histoire taurine de Parentis
La Montagne: Les collégiens se font dicter de l’occitan





Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se podètz sosténer en venent sòci dels Amics de Jornalet o de l’associacion ADÒC, contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Eric 971 Sentann
24.

#23 Quiò, sonque que n'i a totjorn dens un grop qui an una cèrta coneishença de la lenga, familha o aute e qui te diràn : M'sieur, mon pépé il dit pas comme ça. Çò que vòli díser aquò's que l'occitan es una lenga, quina que sia sa fòrma dont degun non contesta l'autenticitat.

  • 0
  • 0
Jacques
23.

#17 Ben oui, qui a suffisamment de connaissance de l'oc pour se plaindre. Les élèves, tu leur enseignes du roumain en leur disant que c'est du gascon, ils te croient sur parole.

  • 0
  • 0
Matiàs Qarqash
22.

#21
L'occitan lengadocian carcassès es efectivament diferent de la varietat preconizada per los usatges standards, l'occitan larg, qu'es mens fantasmat que necite a l'elaboracion d'una lenga comuna e de dignitat, çò qu'empacha pas degun de cultivar son parlar de predileccion.

  • 1
  • 0
Tete plate
21.

#15 pourrait-on arreter d'affilier une soi disant variété languedocienne neutralisée et académisée ( tout à fait fantasmée ) avec la variété languedocienne du carcassès ( qui est aussi dialectale que le parler de lesparre médoc ou celui d'yssingeaux), merci.

  • 0
  • 0
Matiàs Qarqash
20.

#15 "Les langues dites régionales, on ne les pratique pas comme langues de communication internationale mais parce que cela fait partie de notre identité, parce que l'on veut recueillir la parole des anciens ou encore parce que l'on veut comprendre les noms de lieux qui nous entourent."


Vaquí un bèl exemple de comportament diglossic.
Una de las rasons que butan l'occitan a demorar una lenga confidenciala e mespresada.

  • 5
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article