Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Cossí serà l’Escòcia independenta

Lo govèrn escocés a presentat un libre blanc sus cossí seriá l’estat escocés independent

Lo primièr ministre escocés, Alex Salmond, e la viceprimièra ministra, Nicola Sturgeon, presentèron ièr de matin a Glasgow Lo Futur d’Escòcia, un libre blanc que respond a 650 questions concretas sus las escasenças que representariá un òc a l’independéncia al referendum del 18 de setembre de 2014. Aquel libre, qualificat coma “lo plan mai detalhat de quina nacion que siá cap a l’independéncia”, expausa los passes de seguir dins lo periòde de transicion de dètz e uèch meses entre un possible vòte favorable a l’independéncia e la declaracion oficiala, lo 24 de març de 2016.
 
Alex Salmond considèra lo libre blanc coma “lo ponch de partença de las negociacions après lo vòte” e, en la presentacion, davant mai de dos cents jornalistas, assegurèt que “lo futur d’Escòcia lo decidirà lo pòble, es en mans dels escocesses”. Nicola Sturgeon apondèt que “l’independéncia es pas solament un mot, mas lo mejan per bastir una futura Escòcia justa e reala”: “Lo libre explica cossí podèm utilizar lo poder de l’independéncia per transformar lo nòstre país”.
 
Dins Lo Futur d’Escòcia se confirma que lo govèrn escocés espèra de manténer la liura coma moneda e de contunhar dins l’Union Europèa coma un estat membre independent. “La clau sus Euròpa es que demandariam pas res de nòu. Sèm pas ni dins l’èuro ni dins l’Espaci Schengen. Seriam un estat independent sens nos cambiar coma sèm ara”, çò diguèt Salmond, qu’apondèt que Londres los a empedits fins ara de començar las negociacions dirèctament amb l’Union Europèa.
 
Lo libre ditz tanben qu’Escòcia acceptarà una part proporcionala del deute del Reialme Unit, que qualques unes calculan a 3,9 miliards de liuras e d’autres a 5,5 miliards, e qu’Escòcia deuriá èsser dins l’OTAN.
 
Salmond especifiquèt que, malgrat que i aguèsse pas de frontièras amb lo Reialme Unit, “se poiriá contrarotlar l’arribada d’immigrants de certanas autras originas”.
 
 
Cossí seriá l’Escòcia independenta
 
La principala ressorsa naturala d’Escòcia es lo petròli. Un estudi del govèrn escocés a recomandat de crear dos fonzes petrolièrs, un per arrestar la volatilitat dels prèses del petròli e l’autre per finançar d’investiments a tèrme long.
 
Sus la moneda, se prepausa que l’Escòcia independenta mantenga la liura e que faga partida d’una “zòna de la liura esterlina”, amb la Banca d’Anglatèrra coma autoritat que ne supervise la politica monetària e ne fixe los tipes d’interès. Mas lo govèrn britanic a ja dich qu’o acceptarà pas.
 
Tocant las armas, lo Partit Nacional Escocés (SNP) a mes en evidéncia que l’Escòcia independenta acceptariá pas la preséncia d’armas nuclearas dins son territòri e qu’exigiriá la retirada de la basa britanica de Clyde, ont i a de sosmarins nuclears. L’armada que pensan los independentistas escoceses seriá una “fòrça defensiva” de quinze mila òmes, qu’auriá de foncions de mantenença de la patz a l’estrange e en d’operacions d’ajuda umanitària, mas que participariá pas als conflictes armats (coma lo d’Iraq). Lo govèrn britanic questiona que se pòsca manténer los emplecs restacats a l’armada que i a ara en Escòcia en ne cambiant la foncion.
 
Un dels arguments qu’a defendut mai Salmond per bastir un nòu estat escocés es que “respècte los dreches dels ciutadans” e garentisca los servicis de l’estat del benèsser. L’SNP a dich que dins l’Escòcia independenta lo salari minim s’aumentariá, almens tant coma l’inflacion, per permetre a las gents de manténer lo ritme de despensa malgrat l’aument del còst de la vida. Segon Salmond, los servicis publics clau contunharián d’èsser publics e se garentiriá la santat e l’educacion basadas “suls besonhs umans e non pas sus la mesura del pòrtafuèlha”.
 
Lo libre blanc parla tanben de las relacions internacionalas de l’estat escocés. Lo govèrn britanic a enfatizat aquestas darrièras setmanas lo discors qu’una Escòcia independenta demorariá, segon el, en defòra de l’UE e que ne deuriá renegociar l’admission. Ça que la, de rapòrts encargats pel quite parlament britanic o desmentisson.
 
L’SNP ditz, d’un autre costat, que las pensions dins lo nòu estat escocés se mantendrián e, quitament, arribarián d’èsser mai nautas que las del Reialme Unit. Mas lo principal inconvenient es l’envielhiment de la populacion, que determinariá l’edat de la retirada dins un estat escocés. Cal prene en compte que lo govèrn britanic pensa de la retardar dels 65 ans als 67 ans.
 
D’un autre costat, lo govèrn escocés assegura que dins un estat independent vòl rebaissar las despensas d’energia a 5%.
 
E se parlèt tanplan del passapòrt escocés, que se poiriá obténer après la declaracion d’independéncia. L’SNP a totjorn mes en evidéncia que i auriá pas de ponches de contraròtle doanièr sus la frontièra entre Escòcia e Anglatèrra e que lo nòu estat fariá partida de la Common Travel Area, una zòna liura de passapòrt qu’a l’ora d’ara ne fan partida lo Reialme Unit, Irlanda, l’Illa de Man e las illas de Jersey e Guernesey.
 
 



Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Viaule Sèrgi
1.

Es que qualqu'un sap s'aqueste libre pareisserà en francés? Se òc, ont lo se crompar? M'interessariá de lo legir e sabi pas pro la lenga per lo poder legir en anglés. Mercés.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article