Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

China menaça Taiwan per obténer la reünificacion

Xi Jingping demanda una reünificacion pacifica e la presidenta de Taiwan respond que l’acceptarà pas jamai

La presidenta de Taiwan, Cai Yingwen (sovent apelada internacionalament "Tsai Ing-wen"), a refusat la proposicion del president de China, Xi Jinping, de reünificar l’illa amb l’estat chinés. Xi aviá dich que caliá una reünificacion pacifica, mas en prometent de “renonciar pas a l’usatge de la fòrça” e en se “reservant l’opcion de prene totas las mesuras necessàrias”, çò menacèt lo cap del poder executiu chinés, segon l’agéncia oficiala Xinhua.
 
Cai respondèt, net e clar, que la majoritat dels taiwaneses sostenián pas lo principi chinés d’”un país, dos sistèmas”. En mai d’aquò, afirmèt que Taiwan acceptariá pas jamai lo polemic Consens de 1992, tanben apelat Consens d’una sola China.
 
Dins aquel sens, Cai demanda a China que reconesca la Republica de China —nom oficial de Taiwan—, que respècte las valors de democracia e libertat, que tracte d’un biais pacific e equitable las diferencias entre los dos païses e que decidisca de negociar amb lo govèrn taiwanés. Aqueles “quatre critèris” son per Cai “la basa clau pel desvolopament positiu de las relacions a travèrs de l’estrech”, segon l’agéncia oficiala CNA.
 
 
Un estatut unic en politica internacionala
 
Taiwan a un estatut unic en politica internacionala. Oficialament, lo govèrn de Taibei ditz, dempuèi 1941, qu’es lo govèrn legitim de China tota e es reconegut coma tal per vint estats del Mond entièr. Pasmens, en practica, Taiwan es un estat independent, amb una granda estabilitat economica e politica e un poder militar remarcable. Ça que la, l’independéncia de Taiwan s’es pas jamai mesa sus la taula formalament perque la Republica Populara de China considèra que Taiwan es una partida de la China s’opausa de tot en tot a son independéncia.
 
Taiwan a una estenduda de 35 801 km2 e una populacion de près de 23 milions d’abitants. Taibei n’es la vila principala e la capitala.
 
 
Un conflicte dempuèi 1949
 
Taiwan e China son en conflicte territorial dempuèi 1949, quand lo govèrn chinés nacionalista s’exilièt dins aquela l’isla après lo trionf del Partit Comunista dins la guèrra civila e la proclamacion de la Republica Populara de la China sus la partida continentala de part de Mao Zedong. A comptar d’aquel moment, los dos estats chineses demandan d’èsser reconeguts coma l’unic govèrn legitim de China. Amb lo temps, la China continentala a evoluit devèrs lo capitalisme en mantenent lo sistèma de partit unic al poder mentre que Taiwan evoluissiá devèrs un sistèma multipartidista.
 
Lo polemic Consens de 1992 reconeis que i a qu’una sola China e los dos camps o reconeisson aital, malgrat qu’o interprèten de biais diferent. La China continentala se revendica coma l’unic estat chinés, del temps que Taiwan revendica sa legitimitat anteriora a la guèrra civila.
 




abonar los amics de Jornalet
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

francesc palma
4.

Que pensi lo lider xinès que se s'ha de far un referendum la Xina ho té molt malament per poder-lo guanhar. Cresi mas potser non.

  • 0
  • 0
Anta Bèlvéser
3.

#2
Es ieu que vos grandmercegi, les vòstres articles son generalament de qualitat. Mercé!

  • 0
  • 0
Gerard Joan Barceló Pèiralata
2.

#1 Avètz d'a fons rason, e lo nom d'ostal chinés aviá escapat a mon atencion de corrector. Ai doncas pres en compte vòstras remarcas, e fach amb l'acòrdi del director de Jornalet los cambiaments necessaris. Un brave mercé!

  • 1
  • 0
Anta Bèlvéser
1.

Nòtas amicalas per la redaccion :

Tsai Ingwen : nom chinés, donc le nom d'ostal es "Tsai", pas "Ing-wen" (le nom d'ostal es escrit en prumièr, coma dins tota la sinosfèra). De tot biais, n'i a gaireben pas de nom d'ostal chinés en dos parts (levats les noms tibetans, oigors o mongolians). Coneissi Zhuge Liang mes èra se fasiá mai fa 1500 ans qu'ara.

Dempuèi 2009, le sistèma de transcripcion official reconescut per la Republica de China (Taiwan) es le "pinyin". La qu'utilisatz aquí es l'anciana, nomenada "Wade-Giles".
En pinyin, Tsai Yin-wen es escrit Cai Yingwen.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article