Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Ucraïna: grèu incendi fòrça près de Chornobyl

Lo fuòc a ja cremat 3000 ectaras e se sarra dels depauses de residús radioactius

Un grand incendi a ja cremat 3000 ectaras a l’oèst de l’airal d’exclusion umana de l’entorn de Chornobyl, la centrala nucleara ucraïnesa ont i aguèt, fa 34 ans, la pièger catastròfa environamentala de l’istòria de l’umanitat. Lo fuòc crèma totjorn, fòrça près dels depauses de residús radioactius. Trabalhan a l’escantiment de l’incendi environ 500 pompièrs, un centenat de veïculs e una desena d’elicoptèrs e idravions. Lo govèrn ucraïnés assegura que lo fuòc es contrarotlat mas los recorses se mantenon per evitar que se reviscòle.
 
Segon las autoritats scientificas ucraïnesas, la radioactivitat a aumentat a causa del fum e an quitament enregistrat de chifras considerablas: dins qualques endreches la radiacion s’es multiplicada per 16,5. Çò de mai inquietant es qu’aquel fum arribe als airals abitats.
 
Totun, segon Greenpeace, las donadas oficialas son falsas: la superfícia cremada es fòrça superiora. Los activistas son pas tant optimistas coma las autoritats.
 
La bastissa de la centrala es protegida per un sarcofag de beton que se bastiguèt d’ans après l’accident per conténer l’espandiment de la radiacion. Mas los scientifics an pas quitat d’avertir que lo risc de pèrdas radioactivas es totjorn naut e qu’ara i poiriá aver d’accidents e d’explosions amb un impacte de mal calcular. Fa 14 ans ensagèron de bastir un nòu sarcofag, d’acièr, que cobriguèsse lo de betum, mas foguèt pas possible de lo construire pels problèmas sortits de la radiacion.
 
 
Inabitable pendent quaranta mila ans
 
Lo matin del 26 d’abril de 1986, esclatèt lo reactor numèro 4 de la centrala e escampilhèt de pluèja radioactiva per tot lo Mond. Quitament en Occitània, al Pargue Natural de Mercantorn, se pòt trobar de cèsi 137 provenent de la nívol radioactiva de l’accident nuclear de 1986.
 
A l’ora d’ara l’encontrada de Chornobyl es practicament despoblada. Après l’accident, mai de 116 000 personas fugiguèron de l’airal qu’encara es extrèmament contaminat e que demorarà inabitable pendent quaranta mila ans.
 
La gestion de la contaminacion es tanben una catastròfa màger. Fa 30 ans, l’Union Sovietica d’aquel temps reconeguèt solament 30 mòrts, e mai los scientifics calculen que se tracta de centenats de milièrs de mòrts a causa dels efièches de la radiacion.


 
 
 
 



abonar los amics de Jornalet

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Morpheus Sion
1.

Plan venguts dins lo mond real !!!

  • 3
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article