Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

L’estadi de Mausson: “Temps perdut jamai se recòbra”

L’estadi de la Mausson al moment de los aigats en 2014
L’estadi de la Mausson al moment de los aigats en 2014 | Sylvain Thomas / AFP

Lo 4 de genièr 2021, Laurent Nicollin, president de l’esquipa de fotbòl de Montpelhièr, l’MHSC, desvelava amb lo cònsol màger de la vila Mickaël Delafosse sus la ràdio France Bleu lo novèl emplaçament de l’estadi Louis Nicollin en omenatge a son fondador defuntat en 2017. Quin serà l’avenidor de l’estadi de Mausson? Pichòta retrospectiva sus son istòria a despart dins lo païsatge dau fotbòl francés.


“L’ola dau diable”, simbòl d’un ligam popular indefectible entre un estadi e un quartièr
 
En 1974, l’epopèia comencèt amb Loís Nicollin: a l’origina, un seguidor de fotbòl lionés e patron d’una entrepresa d’acampatge de curum montpelhierenca, creèt lo club de fotbòl Montpelhièr Palhada Sport Club, acompanhat de son amic Bernard Gasset. E coma Loís Nicollin o disiá, es l’istòria de “la filha qu’a pas jamai aguda”, en remembrant antau sa vision simpla e paternalista de gerir son club. En 1977, au moment de la venguda de l’esquipa de fotbòl de Nimes, per una partida en Copa de França, cèrts suportaires bastiguèron lo «turon», mena de platèu, e cèrts jornalistas siguèron tant estabosits per l’ambient excepcionau de la partida que donèron l’escais “l’ola dau diable” a l’estadi. A dicha que lo club veniá un actor de primièr plan, la vila coneguèt de jòias amb tota sa populacion en finfa coma amb la victòria en Copa de França en 1990 mas mai que mai amb lo títol de campion de França en 2012. D’unes dins lo quartièr evòcan, non sens una nostalgia cèrta, l’ambient popular au moment de partidas amb lo ligam fòrt entre l’estadi e las gents dau quartièr, coma Mustapha o diguèt: “ Pujàvem sus aquelas platanas, just aquí, sus lo trepador, per agachar las partidas sens pagar. Èrem totes apassionats de fotbòl mas aviam pas d’argent per crompar una plaça. Sovent, demandàvem as suportaires que venián dau centre de Montpelhièr de nos prene per la man per nos far passar los contraròtles amb eles, coma se siguèssem lors mainatges… La màger part d’eles jogavan lo jòc.”
 
 
Un omenàs as pèses d’argila
 
Bastit en 1972, l’estadi de Mausson vegèt sa capacitat d’acuèlh d’espectators créisser pauc a cha pauc amb las bastisons de tribunas tot a l’entorn de l’estadi per complir de besonhs logistics en ligam amb d’eveniments esportius màgers. Per exemple, en 1988, la capacitat d’acuèlh èra de 23 500 personas, per antau culminar a 35 000 personas au temps de la Copa dau Mond de fotbòl en 1998. De mai, mai d’un eveniment siguèron organizats pontualament coma la venguda de l’esquipa de França de fotbòl en 2011 o ben l’acuèlh de mai d’una partida de rugbi coma au temps de la Copa dau Mond en 2007. Pr’aquò, la bastison de l’estadi en 1972, se faguèt dins una zòna inondabla, que, just a costat, se trapa lo riu de Mausson. Per malastre, l’estadi siguèt asondat en causa d’aigats e los degalhs siguèron importants, coma en 2003 e 2014. Lo còst d’òbras de reparacions e de remesas en conformitat siguèt estimat a mai de 30 milions d’èuros. A la mòrt de son paire lo 29 de junh de 2017, Laurent Nicollin, son filh, afortiguèt d’un biais clar son enveja de mudar la còla de fotbòl de l’estadi de Mausson, “Tendrai pas gaire mai quatre o cinc ans a Mausson”,  en marcant una rompedura vertadièra dins la manièra de gerir lo club.
 
 
Un projècte qu’entraïna dobtes e oposicions
 
Adonc, lo 4 de genièr 2021, Laurent Nicollin e Mickaël Delafosse anoncièron oficialament que lo novèl estadi batejat “Louis Nicollin” seriá bastit a Peròls. Un projècte amb un investiment financièr important (“L’estadi costarà entre 150 e 180 millions d’euros“) e serà finançat, coma o soslinha lo cònsol de la vila de Montpelhièr, per una “magèrpart d’investidors de la region deMontpelhièr.”E lo cònsol apond: “Cent per cent privat, lo sol modèl de França es Lion e pasmens amb de fonzes chineses“ . Amb la venguda dau novèl estadi, i aurà tanben tota una novèla zòna economica dins son ròdol connectada amb lo tramvai au sud de Montpelhièr. Mas delà tota politica territoriala, una question focaliza cèrtas atencions, la de l’avenidor de l’estadi. Per d’unes, coma lo delegat a la region dicha Occitània , Kamel Chibli, “Avèm rendètz-vos amb l’Istòria”, en desirant que los estatjants dau quartièr de Mausson siegan implicats dins aqueu projècte. Demest los que son contra la decision de mudar l’estadi endacòm mai, podèm citar lo movement politic ciutadan “Sèm” que jutja qu’es “un grandaràs projècte inutil“, e demanda l’anullacion dau projècte per tau de reabilitar l’estadi de Mausson. Au moment dau conselh municipau lo 30 de novembre de l’an passat, lo cònsol Mickaël Delafosse èra pas en estat de donar de draias esclairadas e, coma o precisèt: “I aurà una reflexion per decidir l’endevenidor dau sit de l’estadi de Mausson que deu èstre un endevenidor ambiciós a l’entorn de l’espòrt. Coma que ne siegue, a l’ora d’ara, pas res es mens segur per quant a l’avenidor de l’estadi.
 



Gregòri Gelebert

  
 
Gregòri Gelebert nasquèt a Montpelhièr fa 36 ans. Ongan, dins l’encastre d’un comjat de formacion, es estudiant a l’Universitat Pau Valèri en licéncia d’occitan. A mai, es a tornar descobrir lo lengadocian oriental de Montpelhièr sul qual vòl far un mastèr de recèrca a la rintrada que ven.


 
fffff fffff
 Jornalet a l'escòla

Jornalet a una seccion especifica sus l’escòla occitana. Nos agradariá fòrça que las escòlas, que sián de Calandretas o d’escòlas bilingüas, poguèsson emplenar elas meteissas aquesta seccion amb de nòvas, e que los quites escolans las poguèsson redigir en explicar los faches que fan l’actualitat dins cada escòla: una excursion culturala, la vesita d’una personalitat, una fèsta populara amb los parents, una competicion esportiva, etcetèra. Evidentament, las fotografias, los enregistraments o los imatges de vidèo seràn tras que benvenguts, se n’i a.

 Se cada escòla nos manda quatre o cinc nòvas per an serem plan contents e satisfaches. Pensam que pòt èsser un bon ponch d’amassada per la comunautat educativa occitana, una iniciativa interessanta pels escolans e un esplech de socializacion lingüistica per las familhas dels escolans.

Esperam de poder comptar amb lo vòstre sosten, e esperam que Jornalet serà una aisina utila per las escòlas occitanas. Mandatz-nos las vòstras nòvas a info@jor…
 
   



abonar los amics de Jornalet

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article