Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Roman Protasevich: lo dissident bielorús qu’a emmaliciat lo darrièr dictator d’Euròpa

Son nom es estat ajustat dins una lista de terroristas; en Bielorussia, la pena pels delictes de terrorisme es la mòrt

Tèxte legit

Roman Protasevich sembla pas d’èsser una menaça pel darrièr dictator d’Euròpa. Una figura fresca e jove, de 26 ans, qu’es pas estat jamai elegit per cap de mandat public ni es estat candidat de res. Mas çò qu’a fach aquel blogaire —laureat del prèmi Sakharov per la libertat d’expression del Parlament Europèu— es egalament perilhós. A contribuit que lo Mond conesca lo movement pròdemocracia en Bielorussia.
 
L’activista e jornalista bielorús tornava a l’ostal, en Lituània, quand un vòl de Ryanair foguèt desviat, jos l’escampa d’una alèrta de seguretat, e “escortat” per d’avions militars fins a l’aeropòrt de Minsk. Èra plan evident que Protasevich èra la tòca d’aquela operacion quand la polícia lo detenguèt, e tanben sa calinhaira russa, Sofia Sapega, una estudianta de drech, abans de permetre que l’avion se tornèsse enaurar.
 
Nexta, lo canal de Telegram que Protasevich cofondèt e editèt, es vengut un dels espleches principals del movement de resisténcia bielorús organizat en seguida de la controversiada eleccion presidenciala de l’estiu passat, a la sortida de la quala Aleksandr Lukashenko se proclamèt venceire. Los defensors de la democracia emplegan lo canal per assabentar dels detalhs de las protèstas, e per difusar d’informacions e d’imatges d’atacs brutals dels manifestants de part de las fòrças de seguretat.
 
En Bielorussia, lo contraròtle governamental dels mèdias, tan numerics coma tradicionals, es de mai en mai estricte. La setmana passada, Minsk bloquèt lo sit web d’informacions independentas tut.by, lo mèdia non estatal mai popular del país. Diluns s’anoncièt de nòvas restriccions contra los jornalistas, coma l’enebicion de cobrir en dirècte las protèstas non autorizadas, o la d’organizar o participar als “actes de massa” que raportarián.
 
Fins ara, Minsk a pas pogut barrar Nexta perque sa sedença se tròba en Polonha. Mas, coma Protasevich o remarquèt dimenge, lo regim de Lukashenko es dispausat a rompre los acòrdis internacionals per capturar, punir e far taisar los que lo desfisarián. I a de vertadièrs dobtes sus la seguretat de las principalas figuras de l’oposicion bielorussa que demòran en exili, sustot Svetlana Tsickanoŭskaja, largament considerada coma la vertadièra ganhanta de las eleccions presidencialas d’agost d’arunan.
 
Una de sas estrategias es de rescontrar de dirigents mondials per manténer lo movement pròdemocracia dins l’agenda internacionala e quichar per que se prenga mai de mesuras contra Lukashenko. La detencion de Protasevich met en evidéncia que los viatges, quitament entre païses democratics, implican de risques considerables per totas las figuras de l’oposicion bielorussa. La manièra amb la quala foguèt arrestat es un avertiment fòrça dur: i a pas cap de refugi segur pels opausants de Lukashenko.
 
 
Paur per la seguretat
 
Quand èra ja clar que lo vòl de Ryanair aterrariá en Bielorussia, Protasevich s’adreicèt a un companh de viatge e li diguèt qu’aquò menariá a son execucion. Exagerava pas. Son nom es estat ajustat dins una lista de terroristas per las fòrças de seguretat de l’estat, e en Bielorussia la pena pels delictes de terrorisme es la mòrt.
 
La preson bielorussa es un endrech perilhós per qual serà arrestat per de delictes politics. Los manifestants qu’an passat un temps en detencion son estats victimas de grèus abuses fisics, dont de torturas e de viòls. Qualques autres morisson en de circonstàncias suspèctas.
 
La setmana passada, Vitold Ashurak, membre del partit de l’oposicion Front Popular Bielorús, sembla d’aver agut una crisi cardiaca mortala mentre que complissiá una pena de cinc ans de preson per aver participat a las protèstas.
 
Los rapòrts inquietants sus l’estat de Protasevich comencèron d’aparéisser qualques oras après sa detencion. La maire del jornalista recebèt de messatges segon los quals son filh èra estat espitalizat per de problèmas cardiacs. Son dorsièr medical donava una cèrta credibilitat a aqueles messatges.
 

Diluns de ser, se publiquèt un brèu enregistrament vidèo de Protasevich dins un canal de Telegram favorable al regim. En tension e amb aparentament fòrça ematòmas sus la cara, lo jornalista assegurèt qu’aviá patit pas cap de maltractament ni cap de problèma de santat, e afirmèt tanben qu’aviá cooperat amb las autoritats, en confessant quitament qu’aviá organizat de “susmautas massissas” a Minsk.
 
Tsickanoŭskaja apareguèt tanben dins un vidèo “estil ostatge” en fasent una confession egalament pauc convencenta pauc abans de fugir Bielorussia, en agost de 2020. Pus tard, confirmèt que son enregistrament èra estat constrench, per mejan de menaças a sa familha.
 
L’atencion s’es centrada, comprensiblament, sus las mesuras que l’Union Europèa e d’autras poténcias poirián prene contra Lukashenko, mas es tanben important d’agachar çò qu’aquel darrièr episòdi revèla a prepaus de la politica en Bielorussia.
 
E mai semble que Lukashenko o aguèsse tot ganhat, sa disposicion d’arribar a de tals extrèms per atacar los dissidents son mai un senhal de fragilitat que non pas de fòrça. Un cap politic que contraròtla plenament la societat a pas de besonh de deténer los ciutadans pel fach de portar las calcetas de la color que cal pas, e encara mens de sequestrar un avion per raubar un jove blogaire. L’insisténcia del regim a metre fin a tota manifestacion de dissidéncia, e mai s’es petita, avia solament d’egalas determinacion e resisténcia de las gents normalas, que contunhan de desfisar lo regim.
 
Encara que la repression e la violéncia ajan permés fins ara que Lukashenko s’estaque al poder, sembla que comença d’i aver de fendilhas dins las fòrças de seguretat, que constituisson son esplech definitiu contra l’oposicion. Es de mai en mai clar qu’aquel regim a pas grand causa a prepausar per que sos electors lo tròben atractiu.
 
 
 
 
 
Jennifer Mathers
professora de politica internacionala a l’Universitat d’Aberystwyth (Galas)
Article publicat originalament dins The Conversation
e en catalan dins Vilaweb




abonar los amics de Jornalet

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Ugenon
4.

« Una figura frescha e joina » disètz ???
Aquelh tròç de padela combatèt dinc una miliça paramilitara neonazi... An mai trobat una fotò embé l'òme que portava un chamison flocat de crotz gammadas... Aquelh filh de garça vau pas mai qu'una merda de chin sobre una pala de boès !!!

  • 0
  • 0
Pitaluga
3.

En 2013, França, amb d'autres, obliguèt l'avion del president Evo Morales a aterrir a Viena, jol pretèxt que Snowden benlèu èra dedins. Lo president d'una democracia elegit democraticament forçat per d'avions militars coma un vulgar bandit : una vergonha ! Es normal de criticar l'accion del dictator Bielorus ; mas l'avcarniment sul sicut de part de França es indecent.

  • 5
  • 0
Franc Bardòu
2.

"Lo dissident bielorús qu’a emmaliciat lo darrièr dictator d’Euròpa". Lo darrièr ? Galejatz, supausi. D'arlèri aital, se'n pòt levar un cada matin. "Il y a peu de chance qu'on détrône le roi des cons", coma o cantava fòrt justament Jòrdi Brassens…

  • 4
  • 1
francesc palma
1.

Un seguidor d'En Trump pagat per l'atan que no vol reconeisser la derrota electorala e que es dedica a insultar al president de Bielorussia, fins que l'an agafat. Paure pardalet !!

  • 4
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article