Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Un quartièr de Madrid enebís la corsa per la lenga basca

Es partida l’edicion 2022 de la Korrika, que fins al 10 d’abril travèrsa lo Bascoat. Aqueste dissabte se ten tanben dins una cinquantena de vilas del Mond entièr

Tèxte legit

Es partida l’edicion d’ongan de la Korrika, la corsa per la lenga basca qu’entre lo 31 de març e lo 10 d’abril travèrsa lo Bascoat jol lèma de “portar lo basco dels mots a l’accion”. Delà lo Bascoat, uèi dissabte 2 d’abril se ten tanben dins mai d’una cinquantena de vilas del Mond entièr dont Tòquio, Chicago, Montréal... e mai Alacant, Palma, Valéncia e Barcelona. Un còp, la Korrika arribèt tanplan a Tolosa.
 
 
Enebida dins un quartièr de Madrid
 
A Madrid, totun, ont se debana regularament dempuèi 2007, un dels quartièrs principals per ont deviá passar l’a enebida. Lo conselh del districte de Chamberí n’a rebutat lo permés per evitar “de perturbacions cap als residents”. Aquí, organizan l’eveniment l’Ostal Basco de Madrid, lo departament de basco de l’Escòla Oficiala de las lengas e l’airal d’estudis bascos de l’Universitat Complutense.
 
Tanben a Pampalona la comuna a enebit que las edicions pels enfants se passen sus la calçada, en obligant aquestes de córrer suls trepadors.
 
 
Una marcha revendicativa e festiva
 
La Korrika (“en corrent”) es una marcha revendicativa que se debana en corrent pel Bascoat e endacòm mai en favor de la lenga basca. Lo promotor de l’iniciativa es l’associacion d’euskaltegis (escòlas de basco) AEK. La particularitat d’aquela marcha es que s’arrèsta pas per la nuèch. Dempuèi que sortís entrò la fin, la bandeiròla passa de man en man, de vila en vila, de vilatge en vilatge, sens s’arrestar a cap de moment. La primièra Korrika se tenguèt en 1980.
 
Al davant de la corsa, i va normalament la persona que pòrta lo testimòni. Cada quilomètre de la marcha, lo pòrta una persona o associacion que “crompa los quilomètres” per ajudar financièrament. Lo testimòni es fach d’un baston de fusta talhada, que se sèrva dempuèi la primièra edicion amb la bandièra basca.
 
La marcha se ten dins un grand ambient, amb de musica e d’animacions long de tot lo trajècte. Parallèlament, s’organiza divèrses eveniments culturals en favor de la lenga.


 
 




abonar los amics de Jornalet

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

"Tàrrega" Igualada (PP.CC.)
4.

Bé, després que no neguin res, un fet normal que es la llengua a la seva terra, a spain ni així son capaços de recapacitar, toros, siglo de oro, vox, 155, repressió, atacs a les llegües minoritàries que a la seva Terra ho son, i sobretot no reconeixer res, i mai dona res a canvi de res.
Is spain, quin es lúnic camí a on porta spain i els altres països totalitaris, bé malgrat tot el que em dit, ja s'han carregat el Mon, i encara en volen mes...
Visca la Terra...Lliure! I mori el mal Govern!
L'Ernest, "El Tàrrega".

  • 0
  • 0
Vladimir Etxegoien Eibaropol
3.

Los Francés patisson de la propaganda e de la desinformacion de la premsa francesa.

  • 1
  • 0
Pitaluga
2.

#1 Pas res en premsa escrita levat lo setmanièr d'umor "El Jueves".

  • 6
  • 0
Pitaluga
1.

Los madrilencs patisson lo meteis condicionament de la part de la majoritat dels mèdias espanhòls de lenga espanhòla que los russes amb la Pravda.
Ne demòran que son onèstes, pas gaire : Público, La Sexta El Jueves.
Pas res en premsa escricha. Público deguèt renonciar a paréisser en quiòsques per manca de receptas publicitàrias.
Amb aquò es aisit de comprene que lo castelhan de basa siá convencut qu'Espanha es un país monolingue.

  • 11
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article