Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

L’occitan de la setmana: Gaspard de Bessa

Tèxte legit

Cada dissabte, gràcias a Clamenç Pech, presentarem dins Jornalet un personatge istoric del país nòstre, extrach de la cronica de Ràdio Occitània ”L’occitan del jorn”, que se difusa de diluns a divendres dins l’encastre de l’emission “L’ora del tè” entre 17h e 18h.


Es una sorsa d’inspiracion a mai d’un títol. Apareis dins de bendas dessenhadas, de filmes, de romans… e una escorreguda de ciclotorisme dins Var pòrta quitament son nom. Aquel nom es dintrat dins la legenda per aver raubat los rics per donar als paures. Mas non, soi pas a parlar de Robin Hood. Parli d’un garri que visquèt al sègle XVIII e non pas a l’Edat Mejana. E subretot parli d’un garri qu’existiguèt vertadièrament, el!
 
Vòli parlar del bandit Gaspard Bouis, dit Gaspard de Bessa puèi que nasquèt en 1757 dins la comuna varesa de Bessa d’Issòla. Sa data de naissença es atestada dins lo registre de la glèisa locala ont foguèt batejat. Atèsta encara del fait qu’èra orfanèl de paire, puèi que Jean-Baptiste Bouis moriguèt un an après sa naissença. Se sap encara que recebèt una bona instruccion per qualqu’un de sa condicion. Al moment de son procès a Ais de Provença, s’exprimissiá dins un francés corrècte e èra capable de citar d’autors latins o encara de filosòfs de son temps.
 
Arsène Lupin aviá son recapte dins los bauces d’Etretat, Gaspard de Bessa n’aviá pertot entre Var e Alps Maritims. Lo mai famós es una balma situada al ras de la comuna varesa d’Oliulas chafrada “lo trauc de Bessa”. Amb są chorma, Gaspard despolhava las diligéncias dins l’encontrada de Gèmas e Cuja. Jogava sus la suspresa e sus la paur, mas jamai tuèt pas. Son gaubi e sa redistribucion d’un partida del botin als mai paures li valguèron una granda popularitat demest la populacion provençala.
 
Gaspard de Bessa foguèt arrestat un primièr còp e empresonat a Draguinhan en 1779. Pervenguèt a s’escapar mas se faguèt tornar prene un an mai tard dins una albèrga de la Valeta. Foguèt jutjat e condemnat a Ais per “crimes de raubatge sus grand camin amb d’armas”, e mai tuèsse pas degun. Patiguèt lo suplici de la ròda davant una fola esmoguda. Son cap talhat foguèt clavelat a l’entrada de la selva de las Talhadas. La rumor conta que son butin foguèt aclapat en qualque part dins la plana de Cuja. Es totjorn pas estat retrobat a l’ora d’escriure aquestas linhas.
 
 
 
 
Clamenç Pech

 
 
abonar los amics de Jornalet

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
2.

Fin finala, aqueste òme aviá mes al punt una fiscalitat proporcionala : los rics devián compartir amb los paures, o de grat (una istòria d'amor rarament incondicionala…) o per fòrça (aquí, una istòria de páur). Fin finala, èra un pauc coma la mesa en plaça tacita d'una revolucion, a escalon localista.

  • 1
  • 0
P. Pojada
1.

L'escasença de remembrar lo disc que lo paure Gaston Beltrame li consacrèt, "Dotze cançons per Gaston de Bessa".

  • 15
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article