Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Brasil: quina virada pel bolsonarisme?

A l’anóncia dels resultats de la presidenciala, una femna se fond en plors pendent una amassada de partisans de Jair Bolsonaro, a Rio de Janeiro, lo 30 d’octòbre de 2022 de ser
A l’anóncia dels resultats de la presidenciala, una femna se fond en plors pendent una amassada de partisans de Jair Bolsonaro, a Rio de Janeiro, lo 30 d’octòbre de 2022 de ser | Andre Borges/AFP

Luiz Inácio Lula da Silva a ganhat l’eleccion presidenciala de Brasil amb un resultat fòrça estrech, qu’es complicat que lo bolsonarisme l’accèpte. Per tant, nos a semblat interessant de publicar una traduccion en occitan de l’analisi qu’an fach Bruno Ronchi, doctorand en sciéncias politicas a l’Universitat de Rene 1, e de Lucas Camargo Gomes, doctorand en sociologia a l’Universitat Federala de Paraná (Brasil) publicat originàriament en francés sus The Conversation.


Lula ven d’emportar d’una corta tèsta lo segond torn de l’eleccion presidenciala en Brasil fàcia al president sortent, Jair Bolsonaro, a la fin d’una campanha tota plena de trebolèris fins al darrièr jorn.
 
Aquela campanha fòrça tenduda aurà confirmat l’empresa duradissa del bolsonarisme sus la societat brasilièra.
 
D’efièch, malgrat la resurgéncia de l’inseguretat alimentària, los gaireben 700 000 decèsses provocats per la pandemia de Covid-19 e l’auça de la desforestacion, Jair Bolsonaro e son govèrn servat tot lo long de son mandat una fòrta popularitat al près d’una partida importanta de la populacion. Lo darrièr sondatge Datafolha organizat abans l’escrutinh indicava que lo 38 % dels brasilièrs consideravan lo governament “bon” o “plan bon”, mentre que lo 22 % o jutjavan “mejan” e lo 39 % “marrit” o “plan marrit”.
 
Se lo debat demòra dobèrt, las recèrcas en cors mòstran que l’adesion a las idèas bolsonaristas se pòt explicar per plusors factors, dont lo primièr es l’estrategia de comunicacion del que serà desenant èx-president. Malgrat las criticas recurrentas dels mèdias tradicionals envèrs Bolsonaro e son govèrn, lo bolsonarisme arriba de crear un circuit d’informacions independent, espandit e permeable, mai que mai sus Internet.
 
 
Envèrs e contra totes
 
Lo contengut reproduch per aqueles mejans de difusion contribuís tanben al mantenement del bolsonarisme. Malgrat sas divergéncias intèrnas, lo discors bolsonarista concep lo cap politic e sos partisans coma de soldats dins la lucha contra “lo sistèma”. Aquel “sistèma” compren, entre tantes, los establiments d’ensenhament superior, las institucions judiciàrias, las ONG nacionalas e internacionalas, e quitament las Nacions Unidas.
 
D’aquel fach, tota critica qu’emane d’aquelas institucions e de lors membres vei sa legitimitat remesa en causa, çò que contribuís a justificar las dificultats que rescontra lo govèrn al començament de sas politicas.
 
A mai, lo discors bolsonarista insistís sus la necessitat de moralizar la societat brasilièra. Aquela moralizacion reviuda la memòria dels escàndols de corrupcion qu’an espelit pendent los govèrns del Partit dels Trabalhadors, e enaura las valors tradicionalas — coma o testimònia l’eslogan bolsonarista sovent repetit, “Dieu, pàtria e familha”. Dins aquel contèxt, l’utilizacion de simbòls nacionals e religioses afortís l’efièch de moralizacion, en desvelhant de sentiments tals coma la paur e l’òdi.
 
En mai d’aquò, es important de soslinhar lo sosten economic e moral portat a Bolsonaro per cèrts sectors, coma una partida de las glèisas evangelicas (en particular pentacostistas), de l’agrobusiness, del mond de l’entrepresa, de la polícia e de l’armada.
 
 
Una representacion restrencha del pòble
 
L’enrasigament del bolsonarisme dins la societat brasilièra passa dins una larga mesura per la construccion d’una cèrta representacion del pòble. Fondat sus la figura del “bon ciutadan”, lo pòble que Bolsonaro e son camp entendon de representar se bastís abans tot per oposicion a las representacions fachas de l’enemic comun bolsonarista, encarnat per l’esquèrra.
 
Dins una amira de lucha del ben contra lo mal, los autres son aicí los “barrutlaires”, que sián interiors —totes los que menaçarián l’integritat dels brasilièrs e de lors familhas— o exteriors —en aquel sens, las nombrosas comparasons amb los païses d’America latina governats per de partits d’esquèrra servisson per metre en gàrdia contra lor retorn al poder.
 
Dins aquel contèxt, Lula apareis coma la personificacion d’aquel contraimatge, soudant lo “nosautres” bolsonarista a l’entorn d’un regèt prigond. Se li atribuís sustot la volontat de destruire las familhas brasilièras —sul fons de lucha contra “l’ideologia del genre”, associada a la “sexualisacion dels enfants”— e de secutar los crestians, al risc de veire lors temples barrats — en invocant l’exemple de Nicaragua.
 
 
Panica morala a l’entorn de Lula
 
Se fustiga egalament las politicas de lucha contra la pauretat començadas pel Partit dels Trabalhadors en i vesent una forma de manipòla electorala – e mai Bolsonaro cèrque de metre endavant sa pròpria “generositat” envèrs los beneficiaris d’aquelas meteissas politicas. A mai, se presenta Lula coma lo candidat “del sistèma”, sostengut a l’encòp pels grands mèdias e per las institucions encargadas de regular las eleccions — en particular la Cort Suprèma Electorala, representada dins la persona de son president, lo ministre Alexandre de Moraes.
 
Amb la panica morala creada a l’entorn del camp Lula, se desvolopa l’idèa que Brasil es esperitalament malaut, perque es dominat per de fòrças maleficas. Bolsonaro apareis alara coma lo sol a poder luchar contra aquelas fòrças e a “garir” Brasil en lo desbarrassant d’un sistèma prigondament corromput.
 
Aquel discors sosten una forma de raprochament amb los electors, marcada per la mesa en valor de l’autenticitat e de la simplicitat coma de qualitats intrinsècas del menaire e del pòble qu’el entend de representar. L’emplec de tèrmes vulgars, la revendicacion del sens comun contra un certan intellectualisme percebut coma elitista, o encara son estil vestimentari traduson una representacion un pauc caricaturala del “ciutadan ordinari”.
 
 
Lo pes de l’electorat popular
 
Segon los darrièrs sondatges (Datafolha, 28 d’octòbre de 2022), los electors que lor revengut familial es inferior o egal a dos SMIC brasilièrs (mai o mens 460 èuros) an tendéncia a votar per Lula (61% Lula, 33% Bolsonaro). Aquel escart se reprodutz dins la màger part dels estrats ont las classas popularas son majoritàrias, coma demest los electors que se declaran negres (60% contra 34%), los mens diplomats (60% contra 34%) e los qu’abitan dins la region del Nòrd-Èst, la pus paura de Brasil (67% contra 28%). Malgrat aquò, dins un país ont lo 48% dels electors an un revengut familial inferior o egal a dos SMIC, lo sosten de l’electorat popular demòra fondamental pel mantenement del potencial electoral de Bolsonaro.
 
Aquel potencial se pòt explicar en partida pel sosten que benefícia al près dels evangelics. Ça que la, lo camp evangelic, qu’en 2018 èra fòrça favorable a Bolsonaro (près de 70 % de las voses), es vengut uèi un camp disputat, coma o soslinha Esther Solano. Aquela professora de relacions internacionalas a l’Universitat Federala de São Paulo obsèrva que cèrts fidèls manifèstan lor insatisfaccion pertocant l’instrumentalizacion de lor religion per de tòcas politicas, e nòta l’existéncia de çò qu’apèla lo “pentacostisme oscillant” entre Lula e Bolsonaro. Segon la cercaira, una partida dels fidèls de las glèisas pentacostistas planhon d’aver sostengut Bolsonaro, siá a causa de la manca de presa en carga de la populacion pendent la pandemia, siá a causa de lor desespèr economic.
 
Delà las questions religiosas, lo discors bolsonarista sembla de trobar una certan ressonament dins la revòlta de las classas popularas contra la criminalitat —mai intensa dins la periferia de las vilas grandas e dins las zònas ruralas. Davant aquela colèra, la responsa es una proposicion repressiva, siá per la polícia o pels ciutadans— que venon alara liures de portar d’armas de fuòc.
 
A mai, lo discors bolsonarista met en valor l’importància de la corrupcion coma clau explicativa de totes los problèmas. Aquò contribuís a la construccion d’un imatge de l’estat coma obstacle a l’espelida individuala e collectiva – rason per la quala, d’aquel ponch de vista, las foncions publicas deurián èsser fisadas al sector privat, çò afirmava Paulo Guedes, lo ministre de l’economia de Bolsonaro.
 
 
Los efièches de tèrme long
 
Vist l’enrasigament bolsonarista dins la societat brasilièra, es important de considerar los efièches de tèrmes cort e long qu’a produch sus aquela democracia jove. Las atacas incessantas dirigidas cap als autres poders, en particular la Cort Suprèma, accentuan la mesfisança cap a las institucions que lor mission es de salvagardar l’estat de drech. Ancorat dins la Constitucion de 1988, que sa promulgacion sagèla la fin de la dictatura militara, aquel quadre institucional afichava de signes de corrosion fòrça abans l’arribada de Bolsonaro al poder.
 
Davant la succession de crisis e de reconfiguracions escasudas dempuèi lo darrièr decenni, marcat per la destitucion de Dilma Rousseff en 2016, aital coma per de nombroses escàndols de corrupcion, lo malcontentament generalizat ven de mai en mai palpable. Lo bolsonarisme apareis doncas coma l’expression de l’antipolitica, en partissent de l’idèa que totes los que se someton al sistèma son corromputs. Una construccion non desprovesida de contradiccions —en considerant la longa trajectòria de l’ancian capitani coma deputat, e sustot lo fach qu’el tanben es menat a far aliança amb de vièlhas fòrças politicas per se manténer al poder—, mas plan poderosa dins una societat traversada per d’escàndols e un certan discors moralizaire.
 
Los scenaris que se dessenhan per l’avenidor de la democracia brasilièra daissan pas entreveire un “retorn a la normalitat democratica” de bon obrar. Lo fenomèn observat actualament se caracteriza ben mai per la destructuracion d’un quadre institucional istoricament situat que mostrava ja sos limits.
 
E mai se la victòria de Lula foguèsse acceptada per Bolsonaro e sos partisans, caldriá un trabalh de fons del nòu govèrn per se readaptar als metòdes nòus d’accion politica, fàcia a una oposicion bolsonarista que serà probable ferotja e determinada a tornar al poder al pus lèu.
 
 
 
 
Bruno Ronchi
doctorand en sciéncias politicas
Universitat de Rene 1
 
Lucas Camargo Gomes
doctorand en sociologia a l’Universitat Federala de Paraná
Article publicat originàriament en francés sus The Conversation.

 
 
 
 

 

abonar los amics de Jornalet

 

 
 
 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

pierre lachaud
2.

Jean Jaurès avia pas besonh d'un doctorat en scienças politicas? Anava sur lo terren; parlava a las gens. Aura, avem besonh de monde que fan daus sondatges, que consideran la populacion coma un object, una chausa sens amna. Lo vielh Lula a pas de poder e porria esser rattrapat per de las afars de corupcion dau temps que governava.

Dins la politica, una chata i tornaria pas trobar sos petits.
Aier, vertat; deman messonjas.

  • 0
  • 11
Setmana Bresiliana
1.

Setmana Bresiliana sus jornalet, s’alestís caramentrant ambe sa dançaires mièg nusas que bolegan tot, van tessusar lo Jair e lo Lula enquèra qu’i son acustumats a-n-aquelses passas carrièras de pogaus. Dins l’encastre d’aquela setmana Bresiliana jornalet porgís 20% de remeza suls fialcils(string), afanatz-vos n’i aurà pas per totas !
Lula : 77 ans
Jair : 67 ans
Demonstracion es facha que la retirada devèrs lo 77 ans, segurament mai, es bona causa. S’es bon per elis es bon per nosaus, anem zooooooooooo al trabalh ! Cal siègre aquela via

Sambà

https://www.youtube.com/watch?v=HAiHEQblKeQ

  • 0
  • 9

Escriu un comentari sus aqueste article