Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Filipinas: de milièrs de trabalhadors esplechats per l’intelligéncia artificiala

Las plataformas de microprètzfaches en linha escapan a las regulacions del trabalh en recrutant de trabalhadors independents privats de tota consideracion

| Martin San Diego / The Washington Post

Tèxte legit

Darrièr l’intelligéncia artificiala i a de centenas de milièrs de joves filipins esplechats, çò rapòrta The Washington Post. Dins la vila costièra de Cagayan d’Aur, en Filipinas, trabalhan dins de cibercafés, dins de burèus comols de mond o a l’ostal, en introdusissent de donadas crucialas per entraïnar los modèls d’intelligéncia artificala utilizats per d’entrepresas estatsunidencas.

Segon aquel jornal, i a mai de dos milions de personas qu’en Filipinas realizan aqueles prètzfaches de sostractança numerica e que patisson una grèva esplecha. De societats coma Remotasks, proprietat d’Scale AI de San Francisco, pagan de salaris extrèmament basses e tras que sovent retardan o retenon los pagaments sens explica.

Los trabalhadors ganhan sovent mens que lo salari minimal local e afrontan de dificultats per reclamar lors dreches. E mai Scale AI trabalhe per d’entrepresas coma Meta, Microsoft e OpenAI, lors trabalhadors en Filipinas son expausats a de retards o d’anullacions dels pagaments, çò qu’a generat de criticas.

Las plataformas de microprètzfaches coma Remotasks escapan d’efièch a las regulacions del trabalh quand recrutan de trabalhadors independents en establissent de tèrmes e de condicions sens consideracion de salaris justes ni proteccion del trabalh.

Malgrat la manca de regulacion governamentala, l’indústria de la sostractança numerica en linha en Filipinas contunha de créisser e mai los trabalhadors se sentiscan atrapats dins d’emplecs mal pagats, sens alternativas claras.

L’esplecha dels trabalhadors filipins dins l’indústria de l’intelligéncia artificiala questiona doncas sus l’etica e la justícia dins aquesta indústria mondiala en creissença.

 

 

 

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Franc Bardòu
1.

Aqueste article solinha lo fait essencial. Mas li manca — encara qu'implicitament contenguda dins son darrièr alinea — l'expausat clar de la consequéncia del fait per nosautres, pòbles occidentals.

Las bonas gents plan valentas de sud-est asiatic son subrespleitadas e vergonhosament, escandalosament mal pagadas : estant que lo mercat del trebalh s'es mondializat, intra dirèctament en concurréncia amb nòstre trebalh, lo fasent mecanicament paréisser d'ara enlà pauc rentable e subrepagat.

La mondializacion neoliberala (de dreita macronista e/o dita "republicana" e/o "socialista" en França), aquò nos val donc :
1) d'espleitats subrespleitats e fòrça mla pagats (generalament en Asia del sud-est).
2) d'investissèires financièrs monstruosament beneficiaris d'un trebalh que se'n descargan sus aqueles subrespleitats sense defensa.
3) de caumatge de massa a çò nòstre, nos obligant a compartir de mai en mai lo pauc qu'avèm encara amb los que n'an perdut la possibilitat d'i contribuïr en causa de la pèrdia de lor emplec.
4) una baissa catastrofica de l'investiment public en direccion d'un servici public que se'n va a la decisa, coma lo rei mòrt del grand Delavouët…

Aquò non seriá qu'un problèma politic, se poguèsse votar per o contra. En democracia, teoricament, es lo cas. Mas non sèm pas mai en democracia. Podètz votar pel mariòl que voldretz e lo botar a las fonccions que voldretz : sempre sas fonccions seràn localas, mentre qu'aqueste problèma politic es mondial, e non i a pas, de ges de biais, cap de mejan d'intervenir democraticament a l'escala mondiala.

Donc, per far cort, la mondializacion neoliberala, que los trebalhaires de las Filipinas i an lo nas esclafat dessús, es una dictatura de la finança que trepeja totas las democracias per enriquir qu'un ponherat de parasits espleitadors, al mesprètz del dreit de las personas, dels pòbles, al mesprètz del trebalh el-meteis, al mesprètz de tot çò que non rapòrta sulpic a aquela ardada de rasclanhas vanitosas e sense l'ombra d'un escrupul. E per principi, son eles los mèstres del mond. Son mai o mens un centenat de personas qu'a elas solas possedisson mai de la mitat de la riquessa del mond. Res non pòt justificar (al meriti, entendi) d'èsser ric aital. Totun o son. Podètz somniar de las alinhar davant una paret e de las tuar o de las sacar en preison. Lo problèma es mondial. Sense un cambiament mondial d'organizacion, res non i cambiarà. Los cent parasits que ne vos parli seràn aitanlèu remplçats per cent autres. E 7 o 8 miliards d'umans continuaràn de pèrdre çò qu'aqueles golafares sense compassion continuaràn d'maolonar per eles sonque. Non s'agís d'un problèma de personas (coma un tiran que lo far crebar nos deliurèra de sa tirania) mas d'un problèma sitemic. Lo considèri ieu coma una mena de cancèr societal fatidic. La(s) e/o lo(s) que capitarà(n) de nos salvar d'aquela rèba salvarà(n) l'umanitat e lo mond sencer.

Aital va lo mond, uèi.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article