Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

An descobèrt un mond d’aiga

| esahubble.org

Estudiar lo còsmos es una sciéncia que ven de mai en mai estonanta. Ara los cercaires an trapat çò que poiriá èsser a lor vejaire una planeta d’aiga, çò es una planeta ont sonque i a d’aiga. La planeta a tanben dins la siá atmosfèra de metan, de dioxid de carbòni e çò que, segon los cercaires, poiriá èsser d’aiga. E tot dins una exoplaneta massissa.

La recèrca es estada realizada pel telescòpi James Webb de la NASA. Aital foguèt descobèrta l’exoplaneta K2-18b, fins a 8,6 còps màger que la Tèrra e qu’a demostrat que, dins la siá atmosfèra, i aviá de moleculas amb de carbòni, de metan e de dioxid de carbòni. L’estudi fa pensar que K2-18 b poiriá èsser una planeta d’aiga amb una atmosfèra plan rica en idrogèn.

 

Un estudi que comencèt amb Hubble

 

Lo primièr còp que la NASA descobriguèt qualques unas de las proprietats atmosfericas d’aquela exoplaneta, situada en l’airal ont i poiriá aver de vida, foguèt amb lo telescòpi Hubble, fa d’annadas. Aquò permetèt un estudi mai prigond d’aquela exoplaneta aquestes  ans, e ara los cercaires creson que las descobèrta e confirmacion de la composicion de la siá atmosfèra pòt cambiar d’un biais radical çò que pensam uèi lo jorn sus aquel tipe de sistèmas planetaris.

L’exoplaneta K2-18b a una orbita a l’entorn de l’estela nana freja K2-18, situada en l’airal ont i pòt aver de vida del sistèma planetari qu’a lo meteis nom e qu’es situat a mai de 120 ans-lutz de la Tèrra, dins la constellacion del Leon.

De remembrar qu’una exoplaneta es una planeta situada en defòra del Sistèma Solar coma K2-18b e que pòdon mesurar entre las talhas de la Tèrra e de Neptun. Per definicion, n’i a pas cap dins lo nòstre Sistèma Solar. Aquò vòl dire qu’aquel tipe de planetas, tanben conegudas coma sosneptuns, son pas encara compreses uèi pels cercaires. E se sap pas quin tipe d’atmosfèra poirián aver, quicòm qu’encara es discutit dins la comunautat dels astrofisicians.

Los cercaires dison que lo sosneptun K2-18b poiriá èsser una exoplaneta del tipe conegut coma ocean, e aquò entraïnat un estudi encara aprigondit d’aquel astre, pr’amor que i poiriá aver de vida. "Cal cercar la vida sus aquel tipe de planetas, çò diguèt Nikku Madhusudhan, astronòm de l’Universitat de Cambridge. Fins ara, la recèrca sus d’exoplanetas aviá per tòca l’estudi de planetas rocosas mai pichonas, mas las planetas ocean permeton de mai espepissar la lor atmosfèra”.

Sus K2-18b i a de metan e de dioxid de carbòni mas pas d’amoniac, e tot aquò balha l’escasença reala que i aja un ocean e tanben una atmosfèra rica en idrogèn. Lo telescòpi James Webb tanben a confirmada la preséncia d’una molecula de sulfid de dimetil. Una molecula que, sus la Tèrra, es totjorn restacada amb la vida, pr’amor qu’es producha pel fitoplancton marin.

Totun, cal far mai de recèrca scientifica per confirmar la preséncia d’aquela molecula sus aquela exoplaneta. K2-18b es en l’airal del sieu sistèma ont i pòt aver de vida, e ara es sauput que i a de moleculas de carbòni. Aquò solet confirmariá pas la preséncia de vida. Lo rai de l’exoplaneta es fins a 2,6 còps màger que lo de la Tèrra.

L’interior de l’exoplaneta poiriá conténer de glaç jos fòrça pression, coma sus Neptun. Totun, auriá una atmosfèra amb d’idrogèn e un ocean prigond. Totas las planetas ocean an d’oceans d’aiga. Pasmens, tanben se poiriá qu’aquel ocean foguèsse plan caud.

"I a pas de planetas coma aquela dins lo nòstre Sistèma Solar, çò diguèt Subhajit Sarkar, de l’Universitat de Cardiff. Mas aquò vòl pas dire que sián pas de planetas comunas dins la galaxia. Es en l’airal d’abitabilitat e sonque aquò menèt a realizar d’estudis pus prigonds sus lo tipe de moleculas que i poiriá aver dins la siá atmosfèra”

Los cercaires analisèron la lutz de l’estela K2-18 quand intrava dins l’atmosfèra de l’exoplaneta. Foguèt aital que foguèt descobèrta aquela exoplaneta per la NASA en 2015. La lutz permet als cercaires de classificar los gases que los pòt conténer la siá atmosfèra. L’estudi es publicat dins lo numeric scientific The Astrophysical Journal Letters. (Legissètz la seguida).

 

 

 


Aqueste article es publicat dins Sapiéncia, la revista occitana de divulgacion scientifica, amb la quala Jornalet a un acòrdi de cooperacion. Podètz legir l'article entièr aicí.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article