Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

crotz-tolosaCreated with Sketch.Gasconha

La Torrèla de Capberton, las Halhas de Shalòssa e la Soca de Nadau de Les

Qualques proposicions gasconas per la nuèch de Nadal

La Torrèla de Capberton
La Torrèla de Capberton | Esprit Gascon

En tota Occitània es tradicion d’alucar de fuòcs tant al solstici d’estiu coma al d’ivèrn. Anuèch, abans o après la messa del pol, per tot lo país s’alucaràn de cachafuòcs o de tisas de Nadal. En seguida vos prepausam tres d’aqueles eveniments de fuòc en Gasconha: “la Torrèla” de Capberton (Maremne), “la Halha” de Sant Sever (Shalòssa) e l’aranesa “Soca de Nadau” de Les (Quate Lòcs).


“La Torrèla” de Capberton
 

Aqueste ser, après la messa de mièjanuèch, alucaràn a Capberton (Maremna) la tradicionala falha de Nadal apelada “la Torrèla”. Se tracta d’un lenhièr fach de troncs de pin entrepausats e empilats d’aperaquí tres mètres de nautor, de faiçon que crème tota la nuèch en fasent de brasa.

La Torrèla l’aluca una personalitat locala que la municipalitat li vòl far onor. A aquel moment, la parròquia convida lo public a de vin caud e de chocolat.
S’agís d’una tradicion inscricha entre los fuòcs dels solsticis e espandida en Gasconha e per Occitània tota. Mas a Capberton s’apièja sus una legenda locala que parla d’un acte de resisténcia als normands qu’un còp èra terrorizavan las vilas de la còsta atlantica.

Podètz trobar mai d’informacion sus la Torrèla sus Son d’Aquí.
 
 

La legenda

 

En ua nuèit de Nadau, las velas enemigas qu’estón vistas au larg. Los deu vilatge non volón pas panicar e que decidín de resistir aus envadidors. Qu’amièn tota la lenha qui podón amassar e qu’aluquèn dret a la mar grana un gran lenhèr de qui las eslamas hasèvan lutz per las ròcas ad arron. Los deu vilatge que desfilèn apuish tota la nuèit enter la halha e los assautaires. Los anars e tornars de las ombras qu’espauruguèn los enemics qui’s pensavan de trobar ua resisténcia terribla au vilatge. Los normands que renoncièn a la fin finala a atacar Capberton e los deu vilatge que decidín de commemorar la victòria.    

 


 

 
La “Halha de Nadau”
 

Aqueste ser dins la plana d’Ador en Shalòssa s’alucarà tanben la “Halha de Nadaua Monthòrt, a Sent Pau d’Acs e endacòm mai. A Sant Sever, sul puèg de Morlana, e lo mond del quartièr convidaràn las gents a viure e participar al fuòc en tot gostar de còcas e de vin caud al son de la banda musicala de l’endrech e de las cançons tradicionalas de Gasconha, ont poirà pas mancar la cançon de la falha de Nadal: “Halha de Nadau, la tripa au pau, lo pòrc a la sau, garia au topin, coratge vesin!”

La Halha de Sant Sever es impressionanta car del mirador de Morlana se pòt veire tot plen de falhas alumadas .

Segon la tradicion de Gasconha, dins los ostals s’aluca un pichon falhon a la man per far fugir lo malastre.
 

 

 

 

La halha de Nadau s’alugarà tanben a Sauvatèrra de Bearn

 

 


“Era Soca de Nadau”

 

E en Aran, lo vilatge de Les (Quate Lòcs) alucarà uèi lo cachafuòc, que lai se nomena oca de Nadal o soca de Nadau. Un còp de mai, ongan, los estatjants de Les remembran aquela tradicion occitana que bèl temps a se fasiá dins totes los ostals. La soca s’aluca a 19h; e après la messa del pol, o missa deth poth, a mièjanuèch, las gents del vilatge manjaràn de chocolat e cantaràn de nadalets a l’entorn del cachafuòc, que se tendrà alucat fins a l’An Nòu.

L’èx-cònsol de Les, Emilio Medan, expliquèt a Jornalet qu’ancianament, “eth pair-sénher dera casa escuelhie ua soca de casse que se sauvaue tot er an en casa entà èster cremada era net de Nadau. Aquera tradicion se perdec quan es humenèges des cases vengueren mès petites e ja non an lòc entà troncs tan grani”. Medan apondèt qu’a l’entorn d’aquela tradicion s’apelava tota sòrta de bonaürs e quitament “es hemnes invocauen era fertilitat en tot montar sus era soca e tocar-la damb es parts intimes”.

Aquela tradicion se recuperèt l’an 2000 de la man de l’erudit aranés, Jèp de Montoya, qu’alavetz fasiá partida del govèrn municipal.

Precisament, Jèp de Montoya desvelèt a Jornalet mai d’informacions sus aquela tradicion ancestrala, fòrça semblabla a la que se fa per tota Occitània: “Abans deth solstici d’iuèrn se netejauen es humenèges, e damb eth nau larèr net se cremaue era soca de Nadau en tot cambiar de cicle. Eth solstici d’iuèrn ei eth cap d’an lunar, e calie mantier era soca alugada enquiath cap d’an solar”. Segon Montoya, es pas gaire complicat de manténer aquel fuòc alucat tantes jorns: “Eth huec deth Haro —peth solstici d’estiu— ei mès d’ahlama, deth temps qu’eth dera soca de Nadau —peth solstici d’iuèrn— ei mès de brasa e de caliu”.

Montoya expliquèt tanben “qu’eth cap de casa escuelhie era part baisha d’un tronc miei enterrada entà qu’aguesse era esséncia dera Natura. Un còp assecada pendent tot er an, se cremaue era net de Nadau en tot hèr-i damb era destrau ua crotz, o tantes crotzes coma membres auie era familha”.

A l’ora d’ara, la fèsta que se celèbra a Les es un cremament public de la soca de Nadal sus la plaça. “Hèm aguesta hèsta damb era vista metuda enes esséncies tradicionaus mès en tot crear quauquarren de nau”, çò apondèt Montoya en tot explicar que segon la tradicion actuala, alucan lo cachafuòc quora un parelh celèbra sos 25 ans de maridatge o quora de nòvis se son maridats dins l’an.

 

Emílio Medan e Jèp de Montoya a costat de la Soca de Nadau a Les

 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article