Bandièra01 capçalera  1180x150: Novestivada

Actualitats

Canaquia: un vòte fach a París desencadena de susmautas violentas a Nouméa

Los deputats franceses autrejan mai de dreches de vòte als colons de l’archipèl, çò qu’a indignat la comunautat canaca

Canaquia: un vòte fach a París desencadena de susmautas violentas a Nouméa
Canaquia: un vòte fach a París desencadena de susmautas violentas a Nouméa | @EgountchiLdna

Tèxte legit

Canaquia, dicha “Nòva Caledònia” segon la terminologia francesa, patís dempuèi qualques jorns d’episòdis de violéncia extrèma amb d’afrontaments armats entre manifestants, militars e policièrs. Segon nòstras darrièras informacions, quatre personas, dont un gendarma, serián mòrtas dins las susmautas, consideradas coma las piègers dempuèi los ans 1980.

Davant aquesta situacion, las autoritats an impausat un cobrifuòc dins la capitala, an enebit las reünions publicas, lo pòrt d’armas e la venda d’alcòl. L’aeropòrt principal es estat tanben barrat al trafec comercial.

Lo president de França, Emmanuel Macron, a sollicitat que se declare l’estat d’emergéncia dins lo país insular, e per aquela rason convoquèt ièr un conselh de defensa. Aquesta violéncia es lo darrièr episòdi de tensions politicas latentas entre las comunautats autoctònas canacas, que sostenon majoritàriament l’independéncia, e los colons franceses que s’i opausan.

L’armada francesa a mandat quatre escadrons addicionals per restablir l’òrdre, segon lo ministre de l’Interior francés, Gérald Darmanin. Las protèstas, impulsadas principalament per de joves, comencèron en responsa a un vòte a la cambra dels deputats franceses per prepausar de cambiaments dins la Constitucion francesa sul còrs electoral de la Nòva Caledònia, en autrejant mai de dreches de vòte als residents franceses. Los deputats franceses votèron largament en favor del cambiament, çò qu’a apondut de milièrs de votaires addicionals a las listas electoralas, en provocant la colèra dels grops independentistas.

Macron a demandat la calma e a sollicitat dels representants politics de la Nòva Caledònia que condemnen la violéncia e que se reüniscan amb el a París per cercar una solucion. L’Elisi a soslinhat l’importància de la Nòva Caledònia dins son estrategia de l’Indopacific, dins l’encastre d’una concurréncia creissenta per l’influéncia dins la region entre China e los Estats Units.

Lo bilanç ne son de pilhatges, d’incendis, mai de 130 personas detengudas e almens 60 policièrs nafrats. Los estatjants descrivon una situacion de panica e una fòrta preséncia policièra e militara.

La violéncia a ressorgit dins un contèxt de longas tensions istoricas dempuèi que França colonizèt Canaquia en 1853, en sometent la comunautat canaca a de politicas de segregacion. Malgrat las temptativas d’autonomia e los referendums recents, la lucha per l’independéncia es totjorn a l’origina d’un conflicte prigond dins l’archipèla.

 

 

 

 

 

Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article