Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Philae: lo primièr engenh de l’istòria que se pausa sus una cometa

Lo robòt scientific s’es destacat de la sonda Rosetta e s’es pausat sus la cometa 67P/Churiumov-Gerasimenko, a 500 milions de quilomètres de la Tèrra

Après dètz ans de viatge, lo robòt Philae s’es destacat de la sonda Rosetta, de l’Agéncia Espaciala Europèa (ÈSA), e s’es pausat sus la cometa 67P/Churiumov-Gerasimenko. L’operacion es estada una reüssida e l’an seguida en dirècte per tot lo Mond. Philae es ja sus la cometa. Investigarà ara la superfícia amb d’instruments scientifics.
 
S’agís d’una operacion reüssida e inedita menada per l’Agéncia Espaciala Europèa, que per lo primièr còp un engenh creat per l’òme s’es plaçat sul nuclèu d’una cometa. Lo robòt Philae èra empegat a la sonda Rosetta pendent los dètz ans qu’a durat lo sieu trajècte fins a se sarrar de l’orbita de la cometa “Churi”, coma l’an nomenada los scientifics. Lo robòt s’es daissat anar en casuda liura après se destacar de Rosetta e a desplegat sas patas per s’estacar a la superfícia de l’astre. Lo trajècte a durat aperaquí sèt oras, a una velocitat de 18 centimètres per segonda.
 
L’operacion a plan capitat e mai se los propulsors qu’a lo robòt Philae per l’ajudar a s’estacar a la cometa marchan pas plan, coma aviá ja avertit l’Agéncia Espaciala Europèa ièr de matin. Los scientifics an decidit d’avançar l’operacion perque lo robòt aviá d’autres sistèmas d’estacament qu’an garentit que se fixèsse corrèctament.
 
La foncion de Philae, qu’a aterrat dins la zòna coneguda coma Agilkia, serà de prene d’imatges de la superfícia de la cometa, que Rosetta recebrà e mandarà a la Tèrra, per los far estudiar. Tanben mesurarà e analisarà los materials organics que forman l’astre, que serián liats amb l’origina del Sistèma Solar.
 
Se tot va segon çò previst, la mission de Rosetta s’acabarà a la fin de 2015 o al començament de 2016. Fins a aquela data, l’engenh seguirà lo camin de la cometa cap al Solelh.
 
Las cometas son entre los astres mai ancians del nòstre Sistèma Solar e los scientifics espèran de poder obténer d’informacions fòrça importantas a prepaus de la formacion de las planetas e tanben de la vida sus la Tèrra. 



Articles relacionats

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Jp la rapieta 67p
1.

Estranhament, dins una epoca que la gent son de voler se fleunar per un res, se fleunan d'enquera per de las creienças farjadas i a quauques 2500 ans, de saber, e lu lendeman dau 11 de novembre, que d'autres gent an la capacitat de far quò-quí, e be, me dise, un pauc neci, que far pertit de l'umanitat es un quauquares de bra'e.

  • 2
  • 0

Escriu un comentari sus aqueste article