Bandièra01 1180x150: Comuna de Tolosa

Actualitats

Corsega: de joves independentistas en cauma de la fam

Protestavan despuèi dimècres contra l’indiferéncia del govèrn francés a de proposicions votadas per l’Assemblada de Corsega

| Ghjuventù Indipendentista - GI
Corti, capitala de Corsega a l’epòca de son independéncia al sègle XVIII, atrai l’atencion insulara despuèi dimècres passat. De desenats de militants de l’organizacion Ghjuventù Indipendentista (Joventut Independentista, un movement d’estudiants còrses en favor de l’independéncia de lor país, fondat en 1999), ocupèron pacificament la ciutadèla que domina la vilòta. Faguèron una cauma de la fam de cinc jorns, imitant un autre militant de lor organizacion, Nicolas Battini, que despuèi doas setmanas, dins la preson de Bois-d’Arcy (Illa de França), denonciava ansin sas condicions carceralas.

Los estudiants independentistas de Corti protèstan contra lo govèrn francés. Aqueste accèpta pas brica de proposicions de l’organ deliberatiu de la collectivitat territoriala, l’Assemblada de Corsega, malgrat de vòtes amb una ampla majoritat. París refusa que lo còrs siá lenga oficiala amb lo francés e que d’estatuts particulars fiscal e de resident s’apliquen a l’illa mediterranèa, que França la conquistèt militarament en 1769.

Tanben, mentre que l’organizacion clandestina FLNC renoncièt a la lucha armada en junh de 2014, los joves caumaires de la fam demandavan l’amnestia dels presonièrs politics, sovent encarcerats luènh de lors familhas.

Dissabte 25 d’abril, lo director de gabinet de la ministra francesa de l’ecologia, Ségolène Royal, venguda en vesita oficiala, rescontrèt los estudiants per comunicar a l’estat lors revendicacions. S'organizèt puèi, dins la nuèch de dissabte a dimenge, una serada de sosten. 

Dimenge de ser, decidiguèron la fin de la cauma. Après una reünion amb d'elegits còrses independentistas (Corsica Libera, Corsega Liura) e autonomistas (Femu A Corsica, Fagam Corsega) e dos representants del Conselh Executiu que dirigís l'illa, s'es signada una carta. Aquesta prevei que s'organize una manifestacion dins los dos meses e que los estudiants rescontren un ministre a París. Tanben defend Nicolas Battini e l'amnestia generala dels presonièrs politics. 

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris


I a pas cap de comentari

Escriu un comentari sus aqueste article