Bandièra01 1180x150: La Passem

Actualitats

Occitània elegís uèi los conselhs regionals

La màger part del territòri occitan participa uèi a unas eleccions regionalas amb una nòva organizacion territoriala

| Radio France - Benjamin Fontaine

Uèi, 6 de decembre, se debana lo primièr torn de las eleccions regionalas francesas e la màger part del territòri occitan i participa. Solament qualques endreches pichons del país (Mónegue, las Valadas, la Val d’Aran e la Gàrdia) demòran excluses del vòte. Lo segond torn dels comicis aurà luòc, se cal, lo 13 de decembre. La nòva reorganizacion territoriala de certanas regions, encara sens nom, amb los atemptats de París, marcan l’escrutini.


Tot lo país, levat Aran, la Gàrdia, Mónegue e las Valadas, elegisson uèi los conselhs regionals dins l’encastre d’una nòva organizacion territoriala de l’estat francés. Occitània es concernida per cinc regions grandassas: lo Centre-Val de Léger, Auvèrnhe-Ròse-Alps, Aquitània-Lemosin-Peitau-Charantas, Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus e Provença-Alps-Còsta d’Azur. L’estat d’emergéncia a marcat una campanha electorala que mancava de manifestacions, del temps que los partits majoritaris an optat per un discors de mai en mai intolerant e agressiu après los atemptats de París.
 
 
De sondatges alarmants
 
Los sondatges an alucat las alarmas. Après los atemptats de París, l’extrèma drecha del Front Nacional coneis una granda pojada d’intencions de vòtes e poiriá obténer la victòria en Provença e Lengadòc, mentre que las autras regions serián governadas per la drecha d’LR guidada per un Nicolas Sarkozy qu’a sarrat son discors de l’ultradrecha.
 
Segon lo sondatge d’Ipsos-Sopra Steria, que lo publica Le Monde, LR ganhariá lo primèr torn en Aquitània-Lemosin-Peitau-Charantas e en Auvèrnhe-Ròse-Alps, del temps que lo Front Nacional ganhariá en Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus e en Provença-Alps-Còsta d’Azur. Dins lo segond torn, lo Partit Socialista atenheriá lo govèrn regional en Aquitània-Lemosin-Peitau-Charenta e Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus, LR prendriá lo govèrn d’Auvèrnhe-Ròse-Alps e lo xenofòb Front Nacional governariá lo conselh regional de Provença-Alps-Còsta d’Azur. Cal veire se los elegeires pòdon far revirar aqueles sondatges.
 
 
De politicas per l’occitan?
 
Los occitans deuriam aver mai d’elements per perpensar, ara que nos cal decidir sus los nòstres vòtes e que devèm recebre l’influéncia dirècta de la gestion del futur president. Los abitants de las regions del sud de la Republica Francesa avèm los meteisses problèmas que los abitants del nòrd, e al delà ne cal apondre qualques unes de mai. En aquel sens, la politica lingüistica francesa (qu’e mai s’existís pas formalament, França n’aplica una de fòrça clara) es estada un dels subjèctes qu’a agut una cèrta importància dins aquesta campanha. Totes las listas regionalas an mostrat lo lor vejaire e, aqueste còp, sabèm que França ratificarà pas la Carta Europèa de las Lengas Regionalas e Minoritàrias. Per ara se son manifestadas clarament en favor de l’occitan las listas de Le Bien Commun, que compta amb la participacion del Partit de la Nacion Occitana, e Mond Novèl, amb Euròpa Ecologia-Los Verds e lo Partit Occitan qu’a quitament concretizat de proposicions pel desvolopament de l’occitan. De fach, las listas d’Euròpa Ecologia-Los Verds, dins totas las autras regions que tòcan Occitània, prepausan de politicas publicas en favor de l’occitan.
 
 
Una division regionala pervèrsa
 
Los occitans vesèm que tres de las nòstras regions, Lemosin, Auvèrnhe e la franja sud del Centre-Val de Léger, son estacadas a de regions majoritàriament estrangièras a Occitània: per Lemosin e Auvèrnhe, es una evidenta operacion qu’a per tòca de minimizar la cultura e de la diluir dins d’entitats administrativas pus vastas. De lor costat, los bretons veson pas lor país reünificat, malgrat las multiplas promessas qu’an recebut, mai que mai del quite PS, e veson coma lor territòri demòra estraçat en doas regions. Catalans e bascos, de lor costat, contunhan d’èsser immergits dins d’enòrmas regions amb de capitalas fòrça alonhadas, amb l’intencion de ne dissòlver l’identitat nacionala. E las manifestacions contra contra l’annexion d’Alsàcia per una futura region amb Lorena e Champanha-Ardena son estadas nombrosas. Dins un analisi del jornalista catalan Vicent Partal, aquela nòva division regionala es pensada per diluir mai encara las nacions de l’estat francés, e Occitània es una de las que patirà mai. Segon Partal es pas qu’una estrategia de París en reaccion als procèsses independentistas escocés e catalan.
 
 
París decidís las regions, la capitala e lo nom
 
Aquelas nòvas regions an pas encara un nom oficial. Lo 31 de junlhet, se’n publiquèt las capitalas —oficialament los “capluòcs” o las “prefecturas de region”— qu’es lo govèrn central de París que las a decididas. Los conselhs regionals, que sortiràn d’aquestas eleccions, deuràn validar aquelas decisions abans octòbre de 2016.
 
Tocant Occitània, Bordèu serà la capitala de la region fusionada d’Aquitània-Lemosin-Peitau-Charantas, Tolosa serà capitala de l’union Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus, Marselha demorarà capitala de Provença-Alps-Còsta d’Azur, del temps que los auvernhats, borboneses, velaieses, vivareses, dromencs e isereses veiràn lor capluòc en Arpitània, a Lion, a causa de la fusion de las regions d’Auvèrnhe e de Ròse-Alps. Los occitans de la franja de l’extrèm nòrd, dins la region del Centre-Val de Léger (èx-Centre), contunharàn de dependre de la capitala francesa d’Orleans.
 
Lo comunicat oficial justifiquèt que los capluòcs seleccionats “son las vilas mai pobladas de las nòvas regions”. “L’equilibri dels territòris es garentit per las nòvas organizacions regionalas. Lo tèrç de las sedenças de las direccions regionalas serà implantat fòra capluòcs per prene en compte las especificitats de cada territòri”, çò precisava lo comunicat. Aquò significariá que Montpelhièr o perdriá pas tot. Aital, en Lengadòc-Rosselhon-Miègjorn-Pirenèus, se Tolosa obten la prefectura de la region, Montpelhièr se pòt consolar amb la cambra regionala dels comptes, lo rectorat, l’agéncia regionala de la santat, la direccion generala dels afars culturals e la de la joventut e dels espòrts, e mai onze dels vint pòls economics, çò raportèt Libération.
 
La lista dels capluòcs de region es pas definitiva. Los futurs conselhs regionals que sortiràn de las eleccions regionalas, celebradas en aqueste mes de decembre, deuràn validar la decision de París abans lo 1r d’octòbre de 2016. 
 
Quant als noms de las regions, seràn tanplan decidits pel Conselh d’Estat.


Una “mascarada de la vida politica”
 
De son costat lo movement Iniciativa per Occitània a publicat un comunicat qu’afirma qu’aquestas eleccions son “una mascarada de la vida politica, que non ofrís pas cap de garentida democratia”. Lo laboratòri social occitan planh que los debats sián completament centralizats a París, que los candidats occitanistas sián invisibles e completament negats dins de listas non occitanistas… Tanben planhon la menaça de l’FN que revèrta la nullitat dels partits politics franceses democratics e “l’estat d’emergéncia que servís de pretèxt per levar certanas libertats”.

Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.

Comentaris

Occitanicus
6.

#5 Occitània = solament LRMP ?

E mai, per los electors de las autras regions occitanas qu'an PAS la causida per de partits que se presentan amb d'occitanistas dins lor rengs... !?

E serà interessant de saber quant de monde auràn votat blanc o nul.

  • 2
  • 0
Pirolet
5.

#4 E votar Onesta (mas es un pauc tard ara) es una possibilitat de butar a la ròda. Que los papierons amb "Occitània" van als degalhs dels "nuls" çò qu'es pas per desrengar lo PS-PRG.

  • 3
  • 0
Bilo
4.

Pensatz a una possibilitat: préner un fuelh blanc, i marcar subre "Occitània" e lo metre dins l'envelopa !

  • 3
  • 1
Batko
3.

Soi complètament dens la dralha d'Iniciativa. Es faussa decentralizacion doblada d'una faussa democracia. Sèm polits, té ...

  • 7
  • 0
Ernèst Guevara Jr. L'Avana
2.

Parlatz del "xenofòb Front Nacional governariá lo conselh regional de Provença-Alps-Còsta d’Azur". Xenofòb, si qu'o es, es clar. Mas es quicòm mai encara. Non solament rejècta l'Autre forastièr, mas tanplan rejècta l'Autre interior. Pel front nazi-onal, los quites Occitans de Provença son d'estrangièrs que sa cultra e sa lenga, las cal destrusir, denegar, perdre, per dire de salva la santa puta nacion imaginària que se son cantada de sempre… Frank Reich ûber alles ? Lo Reialme de França es per amont de tot ? Lo situissiái ieu al fin fons de las bordilhas de l'istòria…

  • 15
  • 2

Escriu un comentari sus aqueste article