Actualitats
Demandan al govèrn britanic de talhar pas lo finançament per lo desvolopament de la lenga cornica
Mai de 5000 personas e una trentena de deputats an demandat al govèrn britanic de contunhar de donar un sosten economic al desvolopament de la lenga cornica. La peticion arriba après que lo Departament de las Comunautats e del Govèrn Local a comunicat al Conselh de Cornoalha que Londres, ara, finançarà pas mai dirèctament aquela partida.
Lo finançament del govèrn britanic per lo cornic èra arribat a 150 000 liuras esterlinas en un an. Mas Londres argumenta que, dempuèi l’an passat, Cornoalha dispausa de mai de ressorsas dempuèi qu’es en vigor un acòrdi d’alargament de las atribucions del Conselh.
Lo ministre cornic de l’economia e de la cultura, Julian German, a criticat qu’aquò “a pas cap de sens” que Londres vòlga pas finançar lo desvolopament del cornic après s’èsser engatjat a protegir la lenga, amb d’instruments europèus coma la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias... German a soslinhat que l’usatge de la lenga aviá aumentat aquestes darrièrs cinc ans.
S’es presentada una peticion oficiala sus lo web del parlament britanic per que la mesura siá reconsiderada. Se la peticion arriba a 10 000 signaturas, lo govern serà obligat de donar d’explicas.
Parallèlament, lo diputat del Partit Nacional Escocés (SNP), Angus MacNeil, a presentat una mocion dins lo meteis sens, en demandant un sosten per totas las lengas celticas en general e per lo cornic, “la mai vulnerabla”, en particular. Mai de 30 parlamentaris o sostenon, sustot de membres de l’SNP, mas tanben del Partit Laborista, del Partit Liberaldemocrata e del partit galés Plaid Cymru.
Aqueste article es adaptat de la revista Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de collaboracion.
Lo finançament del govèrn britanic per lo cornic èra arribat a 150 000 liuras esterlinas en un an. Mas Londres argumenta que, dempuèi l’an passat, Cornoalha dispausa de mai de ressorsas dempuèi qu’es en vigor un acòrdi d’alargament de las atribucions del Conselh.
Lo ministre cornic de l’economia e de la cultura, Julian German, a criticat qu’aquò “a pas cap de sens” que Londres vòlga pas finançar lo desvolopament del cornic après s’èsser engatjat a protegir la lenga, amb d’instruments europèus coma la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias... German a soslinhat que l’usatge de la lenga aviá aumentat aquestes darrièrs cinc ans.
S’es presentada una peticion oficiala sus lo web del parlament britanic per que la mesura siá reconsiderada. Se la peticion arriba a 10 000 signaturas, lo govern serà obligat de donar d’explicas.
Parallèlament, lo diputat del Partit Nacional Escocés (SNP), Angus MacNeil, a presentat una mocion dins lo meteis sens, en demandant un sosten per totas las lengas celticas en general e per lo cornic, “la mai vulnerabla”, en particular. Mai de 30 parlamentaris o sostenon, sustot de membres de l’SNP, mas tanben del Partit Laborista, del Partit Liberaldemocrata e del partit galés Plaid Cymru.
Aqueste article es adaptat de la revista Nationalia, amb qui Jornalet ten un acòrdi de collaboracion.
Jornalet es possible gràcias al sosten economic e jornalistic dels legeires e benevòls. Se lo podètz sosténer en venent sòci dels Amics del Jornalet o de l'Associacion ADÒC, o tot simplament en fasent un don, atal contribuiretz a far un mèdia mai independent e de melhora qualitat.
Els Anglesos també, no van lluitar a la Grand Guerra, i a la II Guerra Mundial? No defensaven la llibertat al Món?
Doncs perquè ara fan això, o pitjor: El que han fet a Escòcia o a Irlanda.
Que pensin.
El Mon no por ésser tirànic, si hi volem viure.
Visca la Terra...Lliure !
"El Tàrrega".
#1 Es efectivament mort a la fin dau sègle XVIII amb sos darriers locutors natius, mas d'autres n'an servat un remembre parciau dins la premiera meitat dau sègle XIX, e un pauc mai tard, es estat reviscolat per quauques militants a l'entorn d'un cert Jenner. Encuèi son quauques centenas a l'aver recuperat, ço que los empacha pas de se batre sus la grafia, coma tot lo mond, e tanben sus la varietat de cornic que chau promoure : los testimonis escriches, e doncas los estats de lenga diferents, van de la fin de l'Eatge Mean au sègle XVIII, d'aqui discussions e polemicas. Mas me soveno d'aguer auvit, trenta ans fai dins un congrès celtic a Lannion, un chantaire cornic qu'avia pas l'èr ni mort ni triste, amb sa guitara e son segond gras.
Lo cornic es pas considerat coma una lenga mòrta dempèi lo sègle passat ?
Vòstre comentari es a mand d’èsser validat. Per terminar lo procès de validacion, vos cal encara clicar sul ligam qu’anatz recebre per e-mail a l’adreiça qu’avètz indicada.
Escriu un comentari sus aqueste article
Senhala aqueste comentari